Curtcircuit electr¨°nic
L'escena musical que defens¨¤ als seus inicis el festival S¨®nar sembla aturada mentre les seves troballes est¨¨tiques contaminen la m¨²sica popular
La primera edici¨® del S¨®nar va tenir lloc el 1994, fa quinze anys. Aleshores va semblar que la dita m¨²sica electr¨°nica faria canviar el m¨®n, que faria capgirar el panorama de la m¨²sica popular, que entronitzaria altres artistes i, el m¨¦s important, que real?aria altres valors, noves est¨¨tiques, una altra manera de mirar el nostre entorn i d'explicar-lo musicalment. Avui comen?a la XVI edici¨® del S¨®nar, el festival que va n¨¦ixer per ser altaveu i testimoni de tots aquests canvis, i els artistes que encap?alen el cartell s¨®n Orbital, estrelles de la segona edici¨®, i Grace Jones, una diva de vestuari avan?at. Qu¨¨ ha passat aquests anys perqu¨¨ all¨° prom¨¨s s'hagi dilu?t? Per qu¨¨ les estrelles de l'electr¨°nica no s'han renovat? La gran ensarronada del rock and roll s'ha substitu?t per la gran fantasmada de l'electr¨°nica? O b¨¦ tot s¨®n especulacions d'ind¨²stria i mitjans de comunicaci¨®, ansiosos per aconseguir nous titulars.
"Em nego a anomenar ' electr¨°nica' un tipus concret de m¨²sica", afirma Joe Crep¨²sculo
"Els que hi s¨®n, hi s¨®n per algun motiu", diu ?ngel Molina sobre la la manca de renovaci¨®
?ngel Molina ¨¦s discj¨°quei, un dels m¨¦s respectats del nostre pa¨ªs i un cl¨¤ssic al cartell del S¨®nar. A m¨¦s, ¨¦s amant de la m¨²sica electr¨°nica i per ell no passat res de rellevant "perqu¨¨ els qui van creure que la m¨²sica electr¨°nica havia arribat per canviar el m¨®n simplement no l'havien sentit fins aleshores. No representava el futur, o nom¨¦s l'era per als impressionables. Els qui l'escoltaven regularment no pensaven en revolucions i, si ho van fer, tal com va declarar Jeff Mills a la revista Dance De Lux l'any 2004, es van adonar que les propostes revolucion¨¤ries que suggeria -dissoluci¨® de la personalitat de l'artista en l'anonimat, supressi¨® de la import¨¤ncia de l'escenari en l'execuci¨® en directe, etc.- no es mantindrien tan bon punt entr¨¦s en la roda de la ind¨²stria". Per Molina, l'escena de la m¨²sica electr¨°nica continua sent-hi i, en pa?sos com B¨¨lgica, Holanda o Alemanya, se segueixen pagant quantitats enormes per a les sessions d'un discj¨°quei de trance, per exemple.
Tanmateix, cal plantejar-se si la m¨²sica electr¨°nica no ha perdut rellev¨¤ncia p¨²blica en haver-se integrat a la resta de les m¨²siques populars. Probablement, Madonna, Britney Spears, Justin Timberlake, les estrelles del rythm and blues o del hip hop contemporani no se senten artistes electr¨°nics, per¨° el so i les produccions de la seva m¨²sica v¨¦nen de l'est¨¨tica imposada per l'electr¨°nica pel que fa a textures, fil r¨ªtmic i recerca del so per se.
En aquest sentit, seria com buscar un arbre anomenat "electr¨°nica" quan l'electr¨°nica ¨¦s el paisatge mateix, el conjunt de la vegetaci¨®. Molina recull la reflexi¨® seg¨¹ent, des del punt de vista tecnol¨°gic, "la tecnologia i el seu abaratiment van permetre que l'electr¨°nica fos, a m¨¦s a m¨¦s d'un g¨¨nere, una manera de treballar que s'ha est¨¨s a la resta de les m¨²siques". No comparteix aquest punt de vista Manolo Mart¨ªnez, compositor i cantant d'Astrud, per qui "ja a l'¨¨poca del techno pop la tecnologia formava part de l'arsenal a disposici¨® dels m¨²sics". Per l'artista, els motius que expliquen la incapacitat de la m¨²sica electr¨°nica per arribar a un espai central s¨®n originades perqu¨¨ "no s'ha sabut com resoldre el directe. Els artistes de m¨²sica electr¨°nica han optat per dos camins, o b¨¦ han imitat la grandiloq¨¹¨¨ncia del rock o b¨¦ han muntat espectacles com de majorets. Per tant, el format no ha funcionat".
En termes semblants es manifesta l'altra meitat d'Astrud, Gen¨ªs Segarra, que afirma que "els artistes d'electr¨°nica recorren als efectes visuals per reclamar l'atenci¨® del p¨²blic tal com ho fan els grups d'estadi". Entre altres coses, aix¨° l'ha condu?t al desenc¨ªs: "esper¨¤vem que l'electr¨°nica trenqu¨¦s els patrons sexistes del rock, que no tingu¨¦s estructures r¨ªgides, que no utilitz¨¦s els instruments tradicionals, que ofer¨ªs altres experi¨¨ncies en el directe i que pos¨¦s fi a les etiquetes estil¨ªstiques. No ha passat res d'aix¨°, i fins i tot ha generat una allau d'etiquetes diferents". Quan se li pregunta si aquest desenc¨ªs ¨¦s atribu?ble a la pr¨°pia electr¨°nica o a una excessiva credulitat del p¨²blic, Gen¨ªs respon: "Sens dubte vam ser uns ingenus que vam creure en la utopia d'un nou m¨®n servit per l'est¨¨tica aportada per la nova tecnologia".
D'altra banda, Marc Vicens, director d'Estrat¨¨gia de Catalunya R¨¤dio, manifesta, tot tocant de peus a terra: "crec que aquest g¨¨nere, que en el seu moment vam batejar com a m¨²sica electr¨°nica, ha viscut un proc¨¦s similar que el de les velles computadores dels anys vuitanta: presagi¨¤vem un futur ple de codis en qu¨¨ desapareixeria l'alfabet dels teclats mentre els cables s'esfumaven de la nostra vida. Doncs, ben al contrari, l'electr¨°nica s'ha instal¡¤lat com un electrodom¨¨stic m¨¦s a la nostra vida, i les lletres han omplert de missatges els sons de les noves generacions de processadors de m¨²sica electr¨°nica".
Lluny d'aquests plantejaments, n'hi ha que no saben de qu¨¨ es parla quan es parla d'electr¨°nica. ?s el cas de Jo?lle Iriarte, ¨¤lies Joe Crep¨²sculo, participant del S¨®nar 2009 com un dels artistes m¨¦s rellevants i sorprenents del nou panorama musical local. "La veritat ¨¦s que l'electr¨°nica, m¨¦s que un g¨¨nere o un estil, ¨¦s simplement m¨²sica feta per m¨¤quines, i pot haver-hi una varietat enorme d'aquest tipus de sons. Per aix¨° em nego a anomenar electr¨°nica un tipus concret de m¨²sica". Per Jo?l, el techno, com a estil determinat, va tenir el seu per¨ªode de gl¨°ria als noranta, "tal com els ha passat a molts altres estils que despr¨¦s van decaure. M'imagino que potser el techno torna a tenir el seu moment. De fet, tots els festivals acaben amb sessions de techno, oi?". Pel que fa a la credulitat a l'inici de la dita m¨²sica electr¨°nica, als noranta, Jo?l s'afegiria als esc¨¨ptics. "No vaig creure mai que l'anonimat de l'artista o la supressi¨® de l'escenari com a element central de la posada en directe es produ¨ªs. Els diners hi havien de jugar un paper, i l'hi van jugar".
On hi ha una coincid¨¨ncia generalitzada ¨¦s en la inadequada petici¨® que es fa a l'electr¨°nica quant a la pretesa lentitud per renovar les estrelles. Per Molina, "els que hi s¨®n, hi s¨®n per algun motiu, i encara no ha arribat ning¨² m¨¦s, ¨¦s aix¨ª de senzill". I Gen¨ªs afegeix: "el rock est¨¤ igual, fins i tot m¨¦s esclerotitzat, perqu¨¨ els Stones s¨®n al capdavant des de fa tota la vida. No trobo estrany que les estrelles de l'electr¨°nica pertanyin a la generaci¨® que va explotar a mitjan dels noranta". ?s ?ngel Molina qui resumeix l'estat de les coses quan afirma que "Kubrick va imaginar un segle XXI amb escafandres i jo encara no me n'he posat cap sent gaireb¨¦ al 2010. I no passa res".
'Low Tech' i manufacturats digitals
Deu anys despr¨¦s de SonarM¨¤tica Barcelona, la secci¨® expositiva del festival S¨®nar torna a apuntar la ciutat que l'acull. Si el 1999 es retratava una escena en plena efervesc¨¨ncia, ara es presenta una xarxa d'espais fixats, que intenten desenvolupar una cultura de producci¨®, m¨¦s interessada en els processos que en els productes. Els medialabs, s¨ªmbol d'un nou paradigma basat en la cultura de xarxes, la creaci¨® col¡¤lectiva, l'intercanvi i la socialitzaci¨® de coneixements, s¨®n els protagonistes de Mecanics, l'exposici¨® oberta al CCCB, amb extensions a dos centres de producci¨® ciutadans (Hangar i el Niu).
La crisi general, per un costat, i, per un altre, el pressupost cada cop m¨¦s redu?t que el S¨®nar sembla destinar a aquesta vessant de la seva programaci¨®, contribueixen a un replegament cap a l'artesania digital, la customitzaci¨® dom¨¨stica i els manufacturats fes-te'ls tu mateix, que b¨¦ s'adapten al discurs comparatiu entre el segle XIX i el segle XXI, que S¨®nar va comen?ar el 2007 amb la mostra Et Voil¨¤!, sobre la relaci¨® entre m¨¤gia i tecnologia, i va continuar l'any passat amb Future Past Cinema, que investigava la recuperaci¨® dels formats precinematogr¨¤fics en la creaci¨® audiovisual contempor¨¤nia.
Ja que l'exposici¨® forma part de SonarKids, el S¨®nar dominical reservat als nens i als seus acompanyants, el seu car¨¤cter m¨¦s destacat ¨¦s una interactivitat espont¨¤nia, intu?tiva i tamb¨¦ bastant b¨¤sica, especialment centrada en les possibilitats participatives dels sons i dels instruments musicals. Tamb¨¦ hi ha una picada d'ullet a la high culture com ara les peces d'arqueologia tecnol¨°gica de Yuri Suzuki: tocadiscos preparats, que per un costat remeten als prepared piano de John Cage i, per un altre, constitueix una revaloraci¨® del vinil. Es tracta d'obres que inviten a apreciar les qualitats f¨ªsiques de la m¨²sica, com la instal¡¤laci¨® WeAreWaves, que invita l'usuari a explorar els sons a partir del moviment i les formes del seu cos, o els instruments rob¨°tics i pneum¨¤tics de Roland Olbeter, que barreja enginyeria i art en una plataforma, que poden tocar m¨²sics de qualsevol tend¨¨ncia i pot ser programada per crear diverses coreografies.
L'aproximaci¨® na?f es fa evident tamb¨¦ en altres obres, com El Sistema ReacBall de l'Institut Fatima, fundat per dos alemanys residents a Barcelona, que utiliza una pilota de futbol, una c¨¤mera, un ordenador i un controlador MIDI, per generar seq¨¹¨¨ncies aleat¨°ries de notes que descontrolen i recontrolen un arranjament musical, cosa que provoca resultats sorprenents.
No podia faltar l'omnipresent Reactable de Sergi Jord¨¤ i el grup d'investigaci¨® musical de la Universitat Pompeu Fabra, pare de totes les plataformes musicales col¡¤laboratives at¨ªpiques, acompanyat pel Punk-o-Table, un joc musical tangible, inspirat en el c¨¨lebre joc en l¨ªnia Flash Punk-o-Matic, que permet crear m¨²sica punk rock a trav¨¦s de tres objectes que representen els tres instruments t¨ªpics d'una banda tradicional: guitarra, baix i bateria.
Hi ha obres que utilitzen la veu com a eina i altres que usen velles consoles Commodore o reinterpreten v¨ªdeojocs dels anys 80; instal¡¤lacions que proposen experimentar espais sensorials i microscopis casolans, que permeten analitzar diferents mostres de protozous per convertirlos en algoritmes r¨ªtmics que formen la base d'una composici¨® visual i sonora... En definitiva, una exposici¨® per descobrir el costat m¨¦s l¨²dic de la tecnologia aplicada a l'art.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
