Matins que no arriben

Ahir no et vaig veure a Babil¨°nia

Ant¨®nio Lobo Antunes

Traducci¨® de Joan Casas

El Gall editor. 520 p¨¤gines. 32euros

La lectura de les ¨²ltimes novel¡¤les d'Ant¨®nio Lobo Antunes (Lisboa, 1942), entre les quals es compta Ahir no et vaig veure a Babil¨°nia (2006), comporta una exig¨¨ncia singular. No ¨¦s f¨¤cil digerir una narraci¨® basada en la successi¨® de mon¨°legs interiors que reflecteixen la bategada consci¨¨ncia dels protagonistes, mitja dotzena d'homes i dones ja madurs les vides dels quals s'entrecreuen en la realitat i, sobretot, en la implacable vig¨ªlia de l'insomni que els mant¨¦ desperts, barrinant sense parar, entre la mitjanit i les cinc de la matinada d'un dia que no arriba. Met¨¤fora de les ombres del Portugal del segle XX, marcat per la dictadura salazarista? S¨ª, per¨° no solament aix¨°. Sens dubte, la tortura i la persecuci¨® pol¨ªtica hi s¨®n presents, aix¨ª com el contrast entre la dif¨ªcil conviv¨¨ncia urbana i la duresa del m¨®n rural. Per¨° si Lobo Antunes aconsegueix capturar el lector tot i la desesperan?a i fins el tremendisme de les vides que descriu, que poden resultar asfixiants, es deu a la capacitat per furgar en la mem¨°ria de les seves criatures a trav¨¦s del ritme d'una prosa plena de recurr¨¨ncies, de motius que es van refent i repetint fins a dibuixar, al capdavall, un retrat prec¨ªs i alhora incert d'aquestes vides: quins d'aquests records i imaginacions s¨®n veritat i quins inventats? On ¨¦s la ratlla que separa els vius dels morts?

Som davant d'un exercici meditat de destrucci¨® de la novel¡¤la tradicional, incloses interpel¡¤lacions dels personatges al lector i a l'autor, i alguna irrupci¨® del segon. El text ¨¦s una successi¨® de par¨¤grafs sense punts i sense maj¨²scules inicials, on les frases s'interrompen i s'encavalquen, amb paraules que es descomponen i les lletres n'apareixen separades, reflectint el desgavell i el patiment d'aquestes veus que lluiten contra l'insomni. Aquest peculiar registre l'escriptor l'ha anat desenvolupant des de fa m¨¦s d'una d¨¨cada, en un proc¨¦s de depuraci¨® estil¨ªstica coherent amb la seva po¨¨tica: "i per qu¨¨ una novel¡¤la, qu¨¨ t¨¦ a veure amb la vida quan precisament la vida t¨¦ indicacions contradict¨°ries i camins errats?", llegim en aquesta flu¨¨ncia abrupta i entretallada que, segons com, acaba provocant una certa sensaci¨® de manierisme, en la mesura que esdev¨¦ previsible.

Per¨° no ens enganyem, fins i tot les antinovel¡¤les -si ¨¦s que aquesta n'¨¦s una- tenen a veure, i molt, amb la vida, perqu¨¨ burxen en all¨° que ens resulta dif¨ªcil de comprendre-hi i miren de trobar-ne el sentit. I, com els millors cl¨¤ssics d'un g¨¨nere sempre flexible, Lobo Antunes posseeix una extraordin¨¤ria capacitat per retratar els petits detalls que, tot d'una, transmeten l'entera for?a d'una exist¨¨ncia: la "f¨²ria de dents" amb qu¨¨ alg¨² talla el fil sobrer despr¨¦s de cosir un bot¨®; la dona que s'ent¨¦n amb la criatura que porta al ventre "com els arbres s'entenen amb la terra en un idioma que se'ns escapa sense relaci¨® amb nosaltres"; el "vell que s'aixeca d'un banc enfilant-se a pols pel seu bast¨®"; o l'home que, abans d'emigrar a Luxemburg, s'acomiada de la bicicleta per¨° no de la fam¨ªlia ("ni una paraula a nosaltres i explicacions a la bicicleta"). El desplegament verbal d'aquesta novel¡¤la, complex sint¨¤cticament i ric en termes de l¨¨xic, ha estat transm¨¨s espl¨¨ndidament per Joan Casas, premiat ja per una altra versi¨® de Lobo Antunes amb el prestigi¨®s premi Giovanni Pontiero, i ens arriba en un volum acuradament editat, amb paper de qualitat i una tipografia elegant i llegidora.