S¨ªndrome post-vacacional

?s idea molt comuna atribuir la "s¨ªndrome post-vacacional" al reinici de l'activitat laboral, el retrobament amb els col¡¤legues m¨¦s maliciosos, el retorn a la rutina hor¨¤ria i coses d'aquesta mena. En realitat, ¨¦s molt possible que aquesta s¨ªndrome tingui un altre origen: en acabar les vacances, els estiuejants -no tots, per descomptat- fan quasi inconscientment una an¨¤lisi de consci¨¨ncia -els bons cristians en deien "examen", per¨° aix¨° avui dia sona massa acad¨¨mic- i s'adonen, qui m¨¦s qui menys, que han perdut lamentablement trenta dies de la seva vida. Uns quants, els m¨¦s danyosos, recorden les ganes immenses que, un dia a la platja, els va agafar d'escanyar la sogra, que no volia menjar-se l'entrep¨¤ de xori?o perqu¨¨ ella era "de fam¨ªllia"; o d'estomacar la seva criatura entremaliada per qualsevol ra¨® -cap novetat: la meva ¨¤via de Castell¨® d'Emp¨²ries, fa cinquanta anys, no parava de dir-me una cosa que encara em fa mal a les galtes: "Et clavar¨¦ una bufa que la paret te'n dar¨¤ una altra"-; o d'etzibar una puntada de peu a la muller, del llit estant, perqu¨¨, ves per on, una nit determinada no va estar per gresques -com si aix¨° del sexe no fos cosa de dos. En fi, que a les vacances passen moltes coses en qu¨¨ es posa a prova, comptat i debatut, all¨° que en castell¨¤ se'n diu la catadura d'un ¨¦sser i els llatins en deien uirtus. Durant l'any laboral, tothom posseeix una llei moral que no admet gaires discussions, a no ser que alg¨² sigui tan temerari com per arriscar-se a perdre la feina d'un dia per l'altre. Llavors, tothom s'esmer?a tant com pot a fer la feina ben feta, o, si res m¨¦s no, arriba puntual a l'oficina o al comer?, accepta unes normes disciplin¨¤ries imposades pel costum, emplena vuit hores sense haver de prendre, en general, enormes decisions, i anhela, entre dilluns i divendres, que vinguin dos dies de lleure que tamb¨¦ solen resultar molt ins¨ªpids, per¨° que s¨®n passadors en la mesura que nom¨¦s s¨®n dos: trenta dies, ja ¨¦s tota una altra cosa.

'No s'ha de fer massa cas de l'opini¨® comuna'

S¨¨neca (4 aC - 65 dC) coneixia molt b¨¦ aquest problema, tot i que va ser un home acabalat i va poder fruir -com esqueia a un classicus rom¨¤ o ciutad¨¤ de primera- de fortuna, servei, bones menges, belles cases i paisatges exquisits -aix¨° sense arribar a aquell extrem, que comenta en el nostre llibre d'avui, dels homes que tenen propietats i no les han visitades mai de la vida. Es dedicava a l' otium, concepte positiu al qual els romans sempre van contraposar-hi all¨° que avui ¨¦s m¨¦s aviat, com he dit, garantia de bon endre?ament dels costums quotidians: la vita activa i els negocis.

El llibret del pensador nascut a Corduba (C¨°rdova, avui), que acaba de publicar Angle Editorial, Barcelona, 2009, ¨¦s l'opuscle dit La vida feli? (De vita beata), escrit cap al final de la seva vida, l'any 58, dins la s¨¨rie dels Di¨¤legs tan propis de la tradici¨® estoica llatina. A Catalunya, S¨¨neca no ha tingut mai una consideraci¨® massa elevada -malgrat les traduccions del seu teatre a l'Editorial Barcino-, potser a causa del seu naixement a la Hispania romana, potser pel fet que els catalans no hem tingut res semblant a Montaigne -el gran estoic dels temps moderns- o a Cervantes o Quevedo -els grans estoics de les lletres castellanes. Carles Card¨® ja havia tradu?t aquesta obreta per a la Fundaci¨® Bernat Metge, per¨° val a dir que aquesta nova traducci¨®, de N¨²ria G¨®mez Llauger, la supera amb escreix: ¨¦s llei inapel ¡¤ lable del pas del temps que les traduccions hagin de ser revisades cada tant.

All¨° que hi diu S¨¨neca -deixeble, en aix¨° i en tantes altres coses, dels mestres grecs epicuris -Zen¨®, Posidoni, Paneci- i de tota la literatura llatina -Virgili i Cicer¨® per damunt de tots-, ¨¦s molt senzill: s'ha de fugir dels t¨°pics m¨¦s habituals -el vacancier ¨¦s una de les figures contempor¨¤nies m¨¦s t¨°piques que s'han inventat, com va mostrar genialment una pel¡¤l¨ªcula de Jacques Tati-, s'ha de mirar de fer una vida adequada a all¨° que S¨¨neca sempre anomena "natura" (que gaireb¨¦ ¨¦s el contrari de la naturalesa a l'estat brut), i s'ha de portar una vida virtuosa, amb independ¨¨ncia dels diners que es tinguin, tot mirant de donar un sentit molt ple a tots i cada un dels nostres actes. Anem a la platja -tot i que ¨¦s un invent perjudicial que no t¨¦ m¨¦s enll¨¤ de dos segles d'antiguitat- perqu¨¨ ¨¦s idea comuna que a l'estiu s'hi vagi -tan fresc com s'est¨¤ a la muntanya!-, i, en aix¨°, com en tantes altres coses, solem equivocar-nos: "Els homes no han de fer mai cas de les opinions poc fonamentades de la majoria, sin¨® que han d'emetre sempre un judici propi; aix¨ª mateix, han de saber trobar l'equilibri entre la virtut, que sempre ha de guiar els seus actes, i el plaer".

Per aix¨° S¨¨neca ens alerta de la falsa recepci¨® que la filosofia d'Epicur va tenir des del comen?ament: "I no s'adonen com n'¨¦s de sobri i moderat el plaer de qu¨¨ parla Epicur, sin¨® que n'evoquen el nom tot cercant-hi algun pretext i justificaci¨® pels seus excessos". A aquesta mena d'homes els hauran fet mal les mariscades a ple sol, la muller els estima menys que abans a causa de llur barroeria i els fills els avorreixen. Savis virtuosos se'n riuen per sota el nas.