M¨¦s moda que rima

A partir de dem¨¤ mateix, el festival Hipnotik celebra els 25 anys de hip hop a Espanya, pa¨ªs que, tot i que amb un cert retard, tamb¨¦ es va deixar seduir per la pot¨¨ncia de la paraula rimada. Des d'aleshores, i amb una popularitzaci¨® molt pausada, a aquest estil musical li ha ocorregut el mateix que a la resta, i ha passat de ser l'alternativa a l'establert a convertir-se en una altra m¨²sica m¨¦s de consum.

Aquesta afirmaci¨® no s'ha d'entendre com una cr¨ªtica o una censura a un hipot¨¨tic adotzenament del hip hop, sin¨® com una mera constataci¨® que el car¨¤cter trencador, arriscat i revulsiu d'aquest estil musical gaireb¨¦ ja forma part de la hist¨°ria. ?s normal que passi perqu¨¨ l'habitual en qualsevol disciplina art¨ªstica ¨¦s que els estils neixin per enterrar els precedents i acabin formant part de la hist¨°ria al costat d'aquells als quals es volia donar carpetada. Als Estats Units, p¨¤tria natal del hip hop, nom¨¦s cal veure quins artistes venen m¨¦s per entendre que la nova aristocr¨¤cia musical porta pantalons caiguts. I des del cim ¨¦s dif¨ªcil plantejar revolucions.

A Espanya les coses han anat m¨¦s lentes, tant que encara avui no hi ha cap superestrella. ?s veritat que la crisi de la ind¨²stria musical i la fragmentaci¨® del mercatho han fet dif¨ªcil, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que els artistes populars del hip hop no han transcendit les seves fronteres. Perqu¨¨, a m¨¦s, semblaria que al nostre pa¨ªs l'¨²nic que realment ha triomfat del hip hop ¨¦s l'est¨¨tica. La publicitat, que en general s'avan?a a quasi tots els mitjans, ja estava rimant les seves frases comercials als noranta, i des de fa bastants anys l'¨²nic que encara no ha portat caputxa hip hopera s¨®n els mitjons. Les dessuadores, els xandalls 'de marca', les sabatilles d'esport i en general la roba que sembla concebuda per batre un r¨¨cord d'atletisme fa molt de temps que s'han instal¡¤lat entre nosaltres. I amb m¨¦s for?a que la pr¨°pia m¨²sica de la que es distingeix com a ensenya est¨¨tica.

Un altre aspecte en qu¨¨ el hip hop s'ha digerit ¨¦s en el pla musical, on curiosament no ha triomfat massivament per si mateix, almenys a Espanya, per¨° s¨ª barrejat amb altres estils. De fet, el hip hop ha estat reconegut com a m¨²sica triomfal quan el pop i el rock l'han fet formar part del seu llenguatge. Des de The Clash a Madonna, de Ojos de Brujo a Miguel Bos¨¦, una multitud d'artistes han fusionat el hip hop amb els seus respectius estils matrius. Durant molt de temps, i els m¨¦s despistats encara avui, s'ha considerat que acudir al hip hop denota una modernitat que en realitat mostra fonamentalment extraviament i desitjos de posar-se al dia a l'encal? d'un mercat esquiu. Aqu¨ª s¨ª que ha triomfat el hip hop, en la seva qualitat d'acompanyant que basteix un pont amb les noves generacions en estar dotat d'un discurs m¨¦s "contemporani".

I s¨®n precisament les noves generacions les que han convertit el hip hop en la seva m¨²sica: ¨¦s l'estil dominant en els gustos dels joves que no arriben als 18 anys. I potser per aix¨°, el hip hop a Espanya no s'ha despr¨¨s d'aquella aur¨¨ola juvenil que reflecteix un m¨®n bastant ali¨¨ als adults. Aix¨ª com als Estats Units hi ha artistes que despr¨¦s de m¨¦s de 30 anys de hip hop tenen com a refer¨¨ncia els adults, a Espanya el hip hop segueix parlant principalment d'un univers juvenil.

Tamb¨¦ queda pendentl'adaptaci¨® als idiomes auton¨°mics. A Catalunya el panorama avui encara ¨¦s desolador, amb molt pocs artistes que es puguin prendre seriosament. La ra¨® de m¨¦s pes que se sol esgrimir ¨¦s que el catal¨¤ no t¨¦ un argot prou potent per expressar la bel¡¤liger¨¤ncia dels seus compositors. Sigui quin en sigui el motiu, el catal¨¤ s'ha d'incorporar al discurs del hip hop per simple i rotunda l¨°gica.

En resum, el hip hop ha recorregut un cam¨ª gens menyspreable, per¨° no ha arribat a instal¡¤lar-se com una m¨²sica capa? d'at¨¨nyer el gran mercat i ha perdut en la travessia aquell aire underground i alternatiu que va marcar el seu inici a Espanya.