Despedida

Ja ho s¨¦ que els puristes faran escarafalls, per¨° aix¨° de "comiat" sempre m'ha fet una mica d'urtic¨¤ria. Verdaguer, el pare de la llengua moderna, fa servir "despedir" al pr¨°leg de la seva Atl¨¤ntida: "Al despedir-me, fa poc temps, del mar, bressol de mes darreres il¡¤lusions..." I per aix¨° jo dono per ben v¨¤lid aquest castellanisme ja tan arrelat en el catal¨¤. Joan Coromines ens explica que el seu pare odiava "comiat" i sobretot "acomiadar-se" i mirava d'esquivar-los tant com podia. S'estimava m¨¦s "despedir-se" i "despedida". I com que aix¨° era una d¨¨ria del pare Coromines, el fill es mostra ben ben¨¨vol amb "despedir-se" i "despedida" i una mica distant amb "comiat" i "acomiadar-se". B¨¦, tot aix¨°, per dir-vos, estimats lectors meus en aquest Quadern, que ha arribat l'hora de despedir-me de la vostra cordial assidu?tat lectora de tants anys. N'he rebut moltes proves. Ja primer, quan feia aquella secci¨® que es deia "F¨®rmules magistrals". Corria el ja lluny¨¤ 1996 i un bon dia Tom¨¤s Delcl¨°s va trucar-me per demanar la meva col¡¤laboraci¨® al Quadern. Ja hi havia escrit feia anys, en una secci¨® de ressenyes liter¨¤ries que primer es va dir "L¨ªnia d'ombra" i, despr¨¦s, "Cercle de guix". Em va servir per enfrontar-me amb la prosa, que sempre havia tingut abandonada. Per aix¨°, quan Tom¨¤s Delcl¨°s em va convidar a tornar-hi, oferint-me un espai considerable, cinc-cents car¨¤cters, li vaig dir que s¨ª de seguida. I quan li vaig dir que volia parlar de cuina, primer va fer una cara una mica estranya -qui escrivia sobre cuina, llavors? Nom¨¦s els especialistes, ¨¦s clar-, per¨° de seguida em va dir que si jo ho veia clar, doncs que endavant. All¨¤ vaig comen?ar a exercitar-me en una prosa que volia clara i precisa, que es lleg¨ªs amb facilitat, allunyada dels preciosismes per¨° sense renunciar a cap riquesa del catal¨¤. ?s a dir, vaig defugir el catal¨¤ que ara es parla i bona part del catal¨¤ que ara s'escriu. Els meus mestres eren Pla, evidentment, el millor prosista del segle, per¨° tamb¨¦ Sagarra i Verdaguer. A poc a poc vaig moure'm en la meva prosa amb una certa seguretat.

Quan, cansat d'estar a la cuina, vaig voler sortir a fora, la meva secci¨® es va titular "Composicions de lloc". All¨¤ hi he escrit sobre ciutats i camins, sobre l'¨¤nima dels poetes i el triomf de la mat¨¨ria, sobre el pas del temps que fuig. Durant molt temps vaig anar intentant sospesar el p¨°sit dels dies i fixar-lo d'alguna manera i compartir-lo amb els lectors.

Fa un parell d'anys, una reforma del Quadern -per qu¨¨ les reformes sempre s¨®n per anar a pitjor?- va convertir la meva robusta columna de cinc-cents car¨¤cters en un fris decoratiu de dos-cents noranta. El vaig titular ir¨°nicament "Colls i punys", un plat de menuts.

I ara, una nova reforma del Quadern em deixa sense la meva cita setmanal amb tots vosaltres. Em sap greu. O sigui que em despedeixo. Per¨° de cap manera vull fer-ho sense donar-vos de tot cor les gr¨¤cies per llegir-me molt m¨¦s de mig milers de dijous consecutius.