Homilia laica

Sempre he dit que una de les formes de lluitar contra la minoritzaci¨® i l'esquarterament cultural catal¨¤ que ataca per totes bandes (impossibilitat de veure les televisions catalanes a tots els territoris, espasa de Damocles del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, problemes de l'ensenyament de la llengua, etc.), els ciutadans dels Pa?sos Catalans caldria que viatj¨¤ssim com a gust i com amor al pa¨ªs des de Fraga fins a Ma¨® i de Salses a Guardamar per poder con¨¨ixer la gent, el territori, la gastronomia, els costums, les festes i les mil i una m¨²siques de la llengua catalana, per poder sentir-nos plegats en una identitat cultural i ling¨¹¨ªstica catalana riqu¨ªssima i diversa. Per mor d'aix¨°, que sempre he predicat amb la pr¨¤ctica (encara record quan em feren "escriptor del mes", cicle antic de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes que caldria posar en marxa de bell nou, que em va dur a tot d'indrets catalanescs, fins i tot a la Franja d'Arag¨®, Catalunya Nord i l'Alguer, i que fou un ¨¨xit total), quan el batlle d'Organy¨¤, Antoni Fiol, em va convidar a fer l'Homilia Laica dins la Festa i Fira del llibre del Pirineu, vaig dir que s¨ª amb una gran il¡¤lusi¨® i responsabilitat. M'havien precedit en la comesa col¡¤legues com Maria Barbal, Albert Villar¨®, Pep Albanell i Imma Mons¨®. Un resultat estupend: a m¨¦s de viure uns dies en un poble bell¨ªssim en qu¨¨ escriptors, llibres, lectors, m¨²siques ganxip¨¨dies i artesanies aliment¨¤ries s'entrecreuaven, hi havia, sobretot, un fet que m'exaltava i m'emocionava: a l'esgl¨¦sia de Santa Maria d'Organy¨¤ foren trobades les Homilies, una fita cabdal de la llengua catalana.

Record boirosament que, en unes classes de catal¨¤, ben clandestines dins aquell franquisme assass¨ª i descatalanitzador, a finals dels anys cinquanta quan era un adolescent a Manacor (Mallorca), vaig descobrir que la font, la deu de lletra viva oral de la llengua catalana, havia eixit als Pirineus devers els segles VIII i IX, i que la primera escriptura d'aquella llengua roman?, que ja no era el llat¨ª, foren juraments de fidelitat, declaracions de greuges i ultratges, capbreus, traduccions de textos legals o lit¨²rgics, que aparegueren a poc a poc i de forma creixent fins a les Homilies d'Organy¨¤, sermonari en qu¨¨ les estructures ling¨¹¨ªstiques pr¨°pies del catal¨¤ ja apareixen clares i llampants. "El text m¨¦s vell de la nostra literatura", l'anomenava Joan Coromines, i el primer text en qu¨¨ "la llengua del poble esdev¨¦ llengua liter¨¤ria", diu Armand Puig: sis sermons an¨°nims, escrits en una llengua entre l'oralitat i l'escriptura, que degueren ser redactats, segons les darreres recerques, l'any 1203 i anaven destinats a la quaresma de 1204. Aquest petit quadern humil de pergam¨ª manuscrit, descobert pel savi i patriota Joaquim Miret i Sans l'u de setembre de 1905, de vuit folis escrits per ambdues parts, amb un total de setze planes, ¨¦s per a mi un tresor literari per un cant¨® i identitari per l'altre. Aquest petit quadern no em comunica que el llat¨ª ha canviat tant que s'ha d'anomenar d'una altra manera, sin¨® que em demostra el naixement d'una nova consci¨¨ncia d'identitat i d'una comunitat determinada: una llengua nova de trinca; una nova manera de pensar, de veure, de sentir, de ser, en una paraula, de dir el m¨®n. I per a mi aix¨° ¨¦s la llengua catalana: la manera i el mode que tenim els catalans, els habitants dels Pa?sos Catalans, de fer moure les neurones per pensar, dir i escriure el m¨®n i la bolla. Cal repetir ben fort all¨° que ja sabem per¨° que moltes de vegades sembla que oblidam: No som catalans perqu¨¨ parlam catal¨¤, sin¨® que parlam catal¨¤ perqu¨¨ som catalans. Tot aix¨° i m¨¦s vaig discursejar el proppassat 5 de setembre 2009. I vaig decidir que era una data avan?ada de l'11 de setembre d'enguany com avan?ats foren els ganxos (nom de la gent d'Organy¨¤), fa mil anys i busques.