M¨¦s que un saqueig

M¨¦s que un saqueig. Si el Bar?a ¨¦s m¨¦s que un club i l'Orfe¨® Catal¨¤ ¨¦s m¨¦s, molt m¨¦s, que un grup de cantaires, per la mateixa regla de tres el cas Millet ha de ser molt m¨¦s que un saqueig a mans plenes d'una instituci¨® que concentra totes les ess¨¨ncies del pa¨ªs.

Quant m¨¦s? En el pla n¨²meric, i en termes relatius, hi ha una ¨²nica estimaci¨® coneguda, encara que no gaire fiable, at¨¨s que el seu autor la va retirar inmediatament despr¨¦s d'haver-la pronunciat, sense poder evitar no obstant un colossal terrabastall pol¨ªtic que va fer escruixir els mateixos fonaments de la p¨¤tria: el 3%. Com sia que aquest misteri¨®s percentatge va quedar en la indeterminaci¨®, ens ¨¦s de menester anar a burxar en territoris allunyats de les xifres i per tant de la concreci¨®, per¨°, aix¨° s¨ª, liter¨¤riament for?a m¨¦s confortables: els camps del simbolisme, de l'imaginari, dels ¨¨xits i les f¨°bies, dels agosaraments i les pors, d'all¨° que som i d'all¨° que volem ser, d'all¨° que no som i que de cap manera no volem ser, etc¨¨tera, etc¨¨tera. Entrem en la dimensi¨® desconeguda i lliscosa de la psicoan¨¤lisi col¡¤lectiva.

"Hi pot haver cultura sense economia per¨° no a l'inrev¨¦s", diu Francesc Cabana

Ind¨²stria, finances pol¨ªtica i art van anar de bracet del Modernisme

Mar i muntanya burgesos: de Sitges a Caldetes, de Viladrau a Pedralbes

Rafael Su?ol: "Catalunya t¨¦ massa patrimoni acumulat"

Hi ha coincid¨¨ncia a subratllar que l'ascensor social ha funcionat

Els JJ OO van suposar un moment dol? entre p¨²blic i privat

En el fons, la pregunta inc¨°mode que hi ha al darrere d'aquests dilemes que han sorgit pels nous fets del Palau, ben diferents d'aquells de 1960, ¨¦s: qu¨¨ se n'ha fet, de la "burgesia catalana"? (es posin les cometes ad libitum ). Dit d'una altra manera: ¨¦s el cas Millet el Cant Espiritual - "I quan vingui aquella hora de temen?a / en qu¨¨ s'acluquin aquests ulls humans..."-, xiuxiuejat als funerals d'una classe social de cos present, per¨° freda i inerme, o ens cal fer un esfor? i pensar que no, que no n'hi ha cap, d'enterrament, que es tracta nom¨¦s d'un tumor, de dimensions considerables, certament, per¨° feli?ment a?llat i extirpat d'un cos social lliure de tota met¨¤stasi i que, fins i tot ja sembla que fa m¨¦s bona cara?

En el fons, sempre ¨¦s el mateix: el got est¨¤ mig ple o mig buit, els apocal¨ªptics tornen a la grenya amb els integrats, les coses tornen a tenir els colors irreconciliables dels vidres a trav¨¦s del qual s'observen. Per¨° entre l'autocomplaen?a i l'autoflagelaci¨®, entre l'esquin?ament de vestiments i la indifer¨¨ncia apol¡¤l¨ªnia hi ha d'haver un cam¨ª de debat i d'equilibri on encara es puguin dir coses poc o molt assenyades. Tractarem de posar-nos en aquesta via, demanant excuses anticipades per les possibles sortides de pista.

De les diverses converses mantingudes per elaborar aquest reportatge (o el que sigui), en sobresurt una imatge del juny, abans de la intervenci¨® dels Mossos d'Esquadra que potser cont¨¦ les claus psicol¨°giques de tot aquest afer. F¨¨lix Millet ha convocat els patrons de la Fundaci¨® Orfe¨® Catal¨¤-Palau de la M¨²sica per passar comptes. L'assist¨¨ncia no ¨¦s gaire nombrosa, no ho ha estat mai en aquesta mena de sessions, per all¨° que tots anem amb l'agenda que treu fum. El prohom es treu una quartilla de la butxaca i llegeix el balan? -"ingressos, tant; despeses, tant; super¨¤vit: tant" (les xifres s¨®n irrellevants, total eren mentida i ja sortiran al sumari, aqu¨ª parem atenci¨® al gest)- i torna a doblegar el paper i se'l fica a la butxaca. Un patr¨® pren la paraula: "Home F¨¨lix, podries detallar una mica m¨¦s les despeses?". Resposta: "Que no et refies de mi? Envia'm un mail i ja te'l contestar¨¦". Naturalment, les dades reclamades no van apar¨¨ixer. No ho haurien fet encara que la policia no hagu¨¦s intervingut i escorcollat la seu. L'escena, simplement, s'hauria reprodu?t a la convocat¨°ria de l'any vinent. De fet, era una escena de quadre fix des de la fundaci¨® de la fundaci¨®, l'any 1992.

Confian?a. Vet aqu¨ª un concepte clau dels cercles econ¨°mics, molt especialment en temps de crisi com els d'ara. Francesc Cabana, advocat, escriptor, historiador de l'economia catalana, hi fa un esment reiterat al llibre de recent publicaci¨® La cultura de la cobd¨ªcia (P¨°rtic), t¨ªtol que sembla encunyat expr¨¦s per l'afer que ens ocupa (encara que el copyright correspongui a Barack Obama, poc sospit¨®s de con¨¨ixer el rec¨® de m¨®n del qual parlava Pau Casals a la seu de l'ONU, l'any 1971: "I'm a catalan. Catalonia has been the greatest Nation in the world...").

Dilluns passat, Cabana hi va insistir en l'obertura de curs de l'Ateneu Barcelon¨¨s, altre s¨ªmbol identitari del qual ell ¨¦s vicepresident, amb una confer¨¨ncia sobre Catalunya emprenedora: economia i cultura. Va comen?ar amb un sil¡¤logisme interessant: "Hi pot haver cultura sense economia al darrere, per¨° sense cultura de cap manera hi pot haver economia". I si aix¨° ¨¦s un paradigma v¨¤lid arreu, ho ¨¦s especialment aqu¨ª, on -va afegir seguint la tesi de l'historiador Jordi Nadal-, des del segle XVIII les classes dirigents van abandonar les reivindicacions pol¨ªtiques per llen?ar-se de cap al m¨®n industrial-financer, "amb tots els desenganys i frustracions conseg¨¹ents". En aquest punt va ironitzar sobre la Catalunya "emprenedora", demanant disculpes a l'audi¨¨ncia si per comptes d'emprenedora se li escapava en alguna ocasi¨® "emprenyadora".

La s¨ªntesi del conferenciant ens estalvia un munt de feina, de manera que la reprodu?m en forma de fitxa, ¨¦s a dir ulteriorment sintetitzada.

- Bonaventura Carles Aribau. L'any 1833 va publicar al diari El Vapor -queda cap dubte sobre la vocaci¨® fabril del protocatalanisme?- el poema La p¨¤tria, considerat el text fundacional de la Renaixen?a. El 1847 va ser anomenat director general del Tresor a Madrid.

- Joan G¨¹ell i Ferrer. Torredembarrenc "americano" (que no "indiano") enriquit a Cuba, fundador de la ind¨²stria t¨¨xtil El Vapor -v¨¦s per on- i m¨¦s tard la de maquin¨¤ria pesant La Maquinista Terrestre y Mar¨ªtima. A partir de 1857 va ser diputat i senador per la Uni¨®n Liberal.

- Antoni Brusi. Impulsor d'un mitj¨¤ de comunicaci¨® modern, el Diari de Barcelona, del qual el 1865 va cedir la direcci¨® a Ma?¨¦ i Flaquer.

- Manuel Girona i Agrafel. Fundador del Banc de Barcelona (1844), alcalde de la ciutat, diputat i senador conservador, proposat per ser ministre de finances encara que declin¨¤ l'oferta.

- Francesc de Moragas. Fundador el 1904 de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvi.

N'hi ha molts m¨¦s, ¨°bviament, per¨° queden exemplificats tres rams importants: ind¨²stria, finances, edici¨®. L'esport tamb¨¦ mereix una negreta, i aquesta ha de ser atribu?da a Joan Gamper, nascut Hans a Su?ssa, fundador el 1899 del FC Barcelona, representant de l'obertura i permeabilitat d'aquella societat. I naturalment Francesc Camb¨® , un compendi de tot, comer?, ind¨²stria, pol¨ªtica, cultura. En aquest terreny l'associacionisme va ser espectacular. A tall d'exemple, tanquem el focus sobre l'imprescindible Orfe¨® Catal¨¤, societat coral rom¨¤ntica de base obrerista, fundada el 1892 pels m¨²sics Amadeu Vives i Llu¨ªs Millet, promotors del Palau de la M¨²sica, inaugurat fa cent anys i declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997. El 1951 en va assumir la presid¨¨ncia F¨¨lix Millet i Maristany, nebot del fundador, "catal¨¤ de Burgos" (franquista), home que havia fet una notable fortuna en el ram de les assegurances i que tenia per hobby el catalanisme, segons l'expressi¨® afortunada de Pere Cullell i Andreu Farr¨¤s a L'oasi catal¨¤ (Planeta, 2001; vet aqu¨ª un llibre que caldr¨¤ actualitzar). El 1961 va fundar amb Llu¨ªs Carulla, Josep Cendr¨®s i d'altres l'?mnium Cultural. Albert Boadella en va fer un retrat col¡¤lectiu magistral a El doctor Floid i Mr. Pla. F¨¨lix Millet i Maristany va tenir tres fills amb Montserrat Tusell i Coll (sector del cautx¨²): Joan, exconseller de Banca Catalana; Xavier, candidat convergent a l'alcaldia de Barcelona (1979), i F¨¨lix que va succeir el 1978 a Joan Anton Maragall, patr¨® de la Sala Par¨¦s i fill del poeta, al front de l'Orfe¨® Catal¨¤. Els seg¨¹ents 30 anys han estat prou explicats els darrers dies.

Per¨°, a m¨¦s de les f¨¤briques i els despatxos, a on anaven aquests burgesos? La llista f¨®ra llarga per¨° aqu¨ª nom¨¦s es pret¨¦n donar-ne un perfum. El modernisme va ser m¨¦s aviat una q¨¹esti¨® de muntanya, sense perdre de vista el mar: aix¨ª trobem Collserola, Valldoreix, Viladrau, Puigcerd¨¤, per¨° tamb¨¦ Sitges.

El retorn a l'ordre noucentista ¨¦s m¨¦s aviat cosa d'estiueig de mar, que emper¨° no arracona la muntanya: Llavaneres, Caldetes, la Costa Brava, per¨° tamb¨¦ el Putget i Pedralbes. Els llocs d'esbarjo i de negoci a ciutat estan prou cosits a l'imaginari: el C¨ªrculo del Liceo, l'Ecuestre, el Club de Tenis Barcelona, el Polo, el del Tur¨®. Institucions recreatives que perduren i a les quals se n'afegeixen de noves, no cal dir...

Per¨° tornem a la pregunta inicial: qu¨¨ se n'ha fet, de tota aquesta energia productiva i art¨ªstica, tot aquest treball de balan?os i exquisitesa decorativa? Doncs, segurament, seguint les lleis implacables de la f¨ªsica, de la mateixa manera que no es va crear del no-res, tampoc s'ha destru?t ara. Simplement, s'ha transformat en alguna altra cosa. Com? Doncs a cops de crisis, d'aix¨° ning¨² se n'escapa. La de la d¨¨cada 1974-84, conseq¨¹¨¨ncia de l'augment del preu del petroli, va reventar gran part d'aquella ind¨²stria abans esponerosa. Els capitals van anar a parar a la construcci¨®, fins a l'esclat de la bombolla immobili¨¤ria (2001), pr¨¨via a la crisi financera global en la qual estem ben instal¡¤lats.

"La burgesia del segle XIX no existeix", assegura Rafael Su?ol, que va ser president del Banco de Cr¨¦dito Industrial (1983-88) i va viure 15 anys a Madrid (ara ¨¦s vicepresident executiu de Catalana d'Iniciatives). "El franquisme va fer perdre bona part de la capacitat associativa, encara que hagin aguantat els gran referents, per¨° amb menys influ¨¨ncia. El totxo finalment ens ha perjudicat perqu¨¨ ha creat una societat amb massa patrimoni acumulat. A Madrid, de l'emerg¨¨ncia del sector p¨²blic i la posterior privatitzaci¨® en van sorgir les grans corporacions [Repsol, Telef¨°nica, etc¨¨tera] amb expansi¨® a Am¨¨rica Llatina, molt din¨¤miques". Per explicar-ho formula una teoria divertida, basada en la seva pr¨°pia experi¨¨ncia: "A Madrid, el cap de setmana no saps on anar, si no ¨¦s a la Sierra. De manera que la gent de negocis agafa un avi¨® i se'n va a Londres o Par¨ªs. A Barcelona, suposo que per efecte de l'Empord¨¤ i la Cerdanya, ning¨² agafa un avi¨® el diumenge. Preferim la bona vida". "La globalitzaci¨® ens ha perjudicat, per¨° tamb¨¦ l'hem fet servir d'excusa. No hem anat a Dubai a crear empreses. Ara b¨¦, Catalunya ¨¦s encara, de llarg, la comunitat espanyola m¨¦s exportadora. Hi ha n¨ªnxols industrials potents en sectors tan diversos com m¨¤quines de fer etiquetes o plantes liofilitzadores. Se n'han de crear m¨¦s, ¨¦s clar".

Jordi Alberich, director general del Cercle d'Economia, reble el clau de l'emerg¨¨ncia del sector p¨²blic durant la d¨¨cada dels 80, fet que va atreure cap a la pol¨ªtica molts descendents de nissagues industrials (Joaquim Molins, Miquel Roca, Xavier Trias, Rafel Rib¨®, Joan Revent¨®s). Per¨° insisteix en el desprestigi "perill¨®s" en qu¨¨ ha caigut aquesta activitat: "Donar la culpa a la pol¨ªtica ¨¦s molt f¨¤cil, per¨° nosaltres hi tenim bona part de responsabilitat". "La globalitzaci¨® ha canviat molt les coses. Avui un depenent del Starbuck's no pot crear un nou Starbuck's com passava al llarg dels segles XIX i XX. Per¨° val a dir que l'ascensor social ha funcionat a Catalunya. Recordo la frase de Jos¨¦ Manuel Lara Bosch rebent la Creu de Sant Jordi de mans del president Montilla: '?Hombre, un charnego dando la Creu de Sant Jordi a otro charnego!', va ironitzar". [Un xarnego que, tot sigui dit presidia a l'¨¨poca el Cercle d'Economia, encara que dividit, tot sigui dit, per aquesta circumst¨¤ncia]. ?s cert que la llista de cognoms no il¡¤lustres ha anat guanyant pams quadrats a l'orla d'honor dels darrers anys. Exemples ben coneguts: N¨²?ez la fam¨ªlia Lao (procedent de Granada, empresa de m¨¤quines recreatives i oci Cirsa), Isak Andic (nascut a Turquia, confeccions Mango), Amancio L¨®pez (d'origen gallec, grup Hotusa, turisme). I tamb¨¦ han sorgit nous empresaris catalans amb for?a, com Jaume Roures (Mediapro, comunicaci¨®) o Ferran Soriano (Spanair). "La ciutat funciona, el ciutad¨¤ ¨¦s millor del que s'acostuma a dir. El 22@ funciona", conclou Alberich. "Per¨° una mica m¨¦s d'ambici¨® i una preparaci¨® una mica m¨¦s s¨°lida no ens faria cap mal".

Els Jocs Ol¨ªmpics van representar un moment d'equilibri molt gran entre el sector p¨²blic i el privat, tan especial que va crear un model internacionalment reconegut. A difer¨¨ncia de les grans cites del 1888 o el 1929, la de 1992 no va deixar d¨¨ficits i depressi¨®, sin¨®, ben al contrari, una projecci¨® cap al m¨®n i una injecci¨® d'autoestima que va donar molts bons r¨¨dits. "Fruit d'all¨°, a Catalunya la participaci¨® privada a la cultura continua sent molt important: el MNAC, el MACBA, el Liceu, el Palau s¨®n exemples d'aix¨°. I s'han fet perqu¨¨ uns quants ens hem rascat la butxaca i hi havia voluntat pol¨ªtica de fer les coses", diu Leopoldo Rod¨¦s (Mediaplanning, publicitat, impulsor d'aquells JJ OO amb gent com, Carles Ferrer Salat o Pere Duran Farell i fundador de l'Institut de l'Empresa Familiar). Tamb¨¦ funcionen iniciatives culturals completament privades, com la Fundaci¨® Jordi Clos (arqueologia), la G¨°dia o la Vila Casas (art). Precisament perqu¨¨ hi ha tot aquest teixit, Rod¨¦s considera el cas Millet com una "decepci¨® profunda. Posa en crisi la confian?a. La dels empresaris tant com la de petits estalviadors que van voler que un tub de l'orgue del Palau port¨¦s el seu nom". "La lli?¨® dolorosa del cas, ¨¦s que, a m¨¦s d'aportar, has de controlar els diners".

Torna a sortir la q¨¹esti¨® de la confian?a de l'inici d'aquest reportatge (o el que sigui). I la necessitat de controls, privats i p¨²blics. Els primers paguen els pecats econ¨°mics amb penit¨¨ncies feixugues per les seves butxaques; el segons, que estan obligats per llei a vetllar els calers de tots, se'n preocupen, per¨° de dimissions per assumpci¨® de responsabilitats pol¨ªtiques m¨¦s aviat poques. Aquesta societat, l'antiga com l'actual, t¨¦ pactes que no volen soroll.

"El futur ¨¦s l'important", afirma Carlos Duran, galerista (Senda), membre de l'Ecuestre, del Cercle del Liceu, etc¨¨tera. "?s fonamental que mantinguem la confian?a amb el nou equip gestor del Palau i en la Just¨ªcia. D'aix¨° n'han de sortir millors continguts culturals". M¨¦s enll¨¤ de la candidesa, no li falta ra¨®. I tot sigui dit, percentatges a part, la reforma arquitect¨°nica del Palau impulsada per F¨¨lix Millet ¨¦s bona. La burgesia que va deixar el vapor pel totxo va cometre desgr¨¤cies enormes, certament, per¨° tamb¨¦ en algun cas la va encertar. Agafem-nos-hi per tonar a bastir la confian?a.