Coses de Kafka

El segell Alba, amb seu a Barcelona, i molt en especial la col¡¤lecci¨® "Trayectos" que dirigeix el catal¨¤ Llu¨ªs Magriny¨¤, ¨¦s una de les iniciatives editorials m¨¦s notables del panorama de l'edici¨® espanyola dels ¨²ltims deu o quinze anys: desapareguda la col¡¤lecci¨® "Cl¨¢sicos Universales" que dirigia Gabriel Oliver, i superant Alba amb escreix les traduccions de la col¡¤lecci¨® "Letras Universales", de C¨¢tedra, aquest segell ens ha ofert, al llarg d'aquest temps que hem dit, el bo i millor dels cl¨¤ssics europeus, especialment els anglesos, per¨° tamb¨¦ russos, alemanys o francesos, sobretot dels segles XVIII a XX.

Acaben de publicar a la col¡¤lecci¨® al¡¤ludida un llibre de Louis Begley, El mundo formidable de Franz Kafka -que, en llengua original, t¨¦ un t¨ªtol encara m¨¦s bo: The Tremendous World I Have in My Head. Franz Kafka: A Biographical Essay - que pot convertir-se en un dels llibres m¨¦s ¨²tils per a tot lector interessat en la vida i en l'obra de l'escriptor. La biografia de Klaus Wagenbach, editada com a pre¨¤mbul a l'edici¨® de les Obres Completes de l'autor a c¨¤rrec de C¨ªrculo de Lectores-GalaxiaGutenberg, continuar¨¤ sent una de les aproximacions biogr¨¤fiques i contextuals m¨¦s notables que mai s'hagin escrit -i ja hi ha un centenar de biografies de Kafka al mercat internacional-, i la de Reiner Stach, de la qual, fins ara, nom¨¦s ha aparegut en traducci¨® hisp¨¤nica el primer volum, ser¨¤ per molts anys l'estudi bio-bibliogr¨¤fic m¨¦s rigor¨®s i complet: potser massa exhaustiu, aix¨° s¨ª, per a un lector com¨².

'Begley insinua moltes lectures possibles de Kafka'

Begley tenia el curr¨ªculum necessari i suficient per convertir-se en l'autor d'un estudi kafki¨¤ de compet¨¨ncia: ¨¦s jueu, va sobreviure al nacional-socialisme, va estudiar Literatura i Dret (les dues mateixes coses que va estudiar Kafka, encara que nom¨¦s es va llicenciar en Lleis), i ha escrit vuit novel¡¤les. Aquests extrems de la biografia de l'autor no sempre es troben junts en la literatura secund¨¤ria kafkiana.

El bi¨°graf no fa en el seu llibre un rep¨¤s rutinari, i menys encara exhaustiu, dels avatars de la vida de Kafka -cosa que es pot trobar en molts altres llocs- sin¨® que enfoca el llibre d'acord amb els cinc eixos seg¨¹ents: 1. El context pol¨ªtic, ling¨¹¨ªstic, social i racial de la Praga de 1883-1924 (anys de la vida de l'escriptor); 2. La condici¨® jueva de Franz Kafka i els episodis d'antisemitisme m¨¦s notables de qu¨¨ va ser escenari el Regne de Boh¨¨mia durant aquells anys -els famosos sacrificis rituals atribu?ts falsament a persones de ra?a jueva; les manifestacions antisemites; la dificultat, per a un jueu, de convertir-se en un empleat de l'Imperi (penseu que a la Companyia d'Assegurances on treballava Kafka nom¨¦s hi havia empleada una altra persona de ra?a jueva), etc¨¨tera); 3. La molt enrevessada actitud, enfront la q¨¹esti¨® sexual, de Kafka, que va oscil¡¤lar tota la vida entre la prostituci¨®, la consagraci¨® matrimonial i la sacralitzaci¨® d'una vida d'escriptor; 4. L'ofici d'escriure i la grafomania kafkiana (cap¨ªtol, que, paradoxalment, no acaba d'abordar la q¨¹esti¨®), i 5. Una s¨¨rie d'an¨¤lisis no pas acad¨¨miques de les obres principals de Kafka -comen?ant per la paradigm¨¤tica La condemna , de 1912, i acabant amb aquell conte les proves impreses del qual va corregir al llit en qu¨¨, pr¨°piament, va morir d'inanici¨® a causa de la tuberculosi, Un artista de la fam -, sin¨® impregnades d'all¨° que tot sovint es troba a faltar en la cr¨ªtica liter¨¤ria de quasi tot arreu: sensibilitat, coneixement de l'ofici (ja he dit que Begley tamb¨¦ ¨¦s novel¡¤lista), all¨° que els anglesos en diuen close reading segons la tradici¨® del New Criticism, i, potser per damunt de tot, un esperit de lector completament obert a les hip¨°tesis que puguin forjar-se al voltant de qualsevol p¨¤gina liter¨¤ria impresa, sense descartar-ne cap de manera aprior¨ªstica.

Entre altres coses de Kafka que han fet parar l'atenci¨® a Begley hi ha la seva observaci¨® sobre la dentadura de Felice Bauer -plena d'or m¨¦s que altra cosa-; la manera com l'autor seguia l'anomenat m¨¨tode Fletcher, llavors de moda, de mastegar el menjar trenta-dues vegades abans d'empassar-se'l; la seva poca tirada a la m¨²sica -tingueu present que la seva ¨°pera preferida era Carmen , de Bizet, perqu¨¨ havia llegit el Quijote i, com tots els homes submergits en la cultura eslava, aix¨° li havia suscitat una veritable il¡¤lusi¨® quixotesca sobre Espanya-; la seva enorme cortesia -"xinesa", com la de Walter Benjamin segons Gershom Scholem-, i la seva extraordin¨¤ria generositat i manca de sup¨¨rbia.

Entre moltes raons, podem felicitar-nos per l'aparici¨® d'aquest llibre pel fet que l'autor s'hi belluga segons una llei que agradava molt al ja citat Benjamin: un corrent de la tradici¨® exeg¨¨tica medieval jueva opinava que a tots i cada un dels versets de la Torah, ¨¦s a dir, el Pentateuc, s'hi ha de buscar 49 lectures possibles. Quant a Kafka, Begley no les ha esgotades totes; aix¨° s¨ª, n'ha deixat moltes d'insinuades.