La Barcelona canalla

Un dia qualsevol, a primera hora del mat¨ª. Just acaba d'obrir el bar d'en Salva i la Mari. ?lex ¨¦s un dels primers clients, ha passat mala nit i no tenia tabac. Entren el seu germ¨¤ Epi, que ni tan sols s'adona que hi ha l'?lex, amb el moro Tanveer Hussein. Es queden a la barra. L'Epi du una bossa d'esports. Treu un martell i mata a cops el seu amic Tanveer. El que m¨¦s el preocupa ¨¦s que la Mari haur¨¤ de netejar tot aquell bassal de sang. Aix¨ª comen?a Tarde, mal y nunca (Saymon Ediciones), de Carlos Zan¨®n. ?s una novel¡¤la pol¨ªticament incorrecta, transgressora, sense concessions.

Tot passa en 24 hores en un barri de Barcelona, que podria ser el Raval, Poblenou o Sants, un barri on hi ha molta immigraci¨®. La idea, explica Zan¨®n, "era capturar l'aqu¨ª i l'ara, baixar un dia al carrer i veure. ?s tamb¨¦ un espai mental, en qu¨¨ domina la incomunicaci¨® absoluta. L'un no t¨¦ ni punyetera idea del que pensa i vol l'altre".

Tanveer no passa desapercebut al barri. Es droga molt, beu massa i ¨¦s h¨¤bil amb la navalla. ?s amic d'Epi, un penjat de la droga que t¨¦ una furgoneta tunejada i emmoquetada, on els dos fan nit. A Tanveer no li costa res recollir prostitutes i maltractar-les gaireb¨¦ fins a la mort. Tiffany, peruana, amb les celles tatuades de blau, ¨¦s la reina menjacors del barri. Epi n'est¨¤ enamorat, per¨° ella prefereix en Tanveer.

"Tanveer resulta fascinant, encara que ¨¦s un b¨¨stia. Saps que si est¨¤s al seu costat no et passar¨¤ res. Tiffany est¨¤ desarrelada, va arribar pensant en un futur idealitzat i es troba amb els mateixos problemes que tenia al seu pa¨ªs. Epi ¨¦s el noi que mai compta en el grup. El seu germ¨¤ ?lex ¨¦s esquizofr¨¨nic. Probablement el brot li hagu¨¦s sortit de totes totes, per¨° l'ab¨²s de drogues hi ha ajudat. T¨¦ un cert sentit com¨². Epi, no. I quan vol prendre la iniciativa passa el que passa".

S¨®n els supervivents del barri. Tots els que han pogut han marxat. Se'n van perqu¨¨ se senten despla?ats, cada cop arriben m¨¦s immigrants. "Els que es queden no tenen futur ni els importa. Estan desorientats, desconcentrats, no tenen mapa ni br¨²ixola. No ¨¦s una actitud nihilista; no hi ha D¨¦u, per¨° hi ha fe. La seva vida ¨¦s el present immmediat i viuen el dia com si fos el primer i l'¨²ltim".