"Planyo els pol¨ªtics d'ara i els del futur"

Es ben b¨¦ casa seva i mai millor dit. Jaume Freixa (Barcelona, 1942) ¨¦s des del mes de mar? passat el president de la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona. I, de sempre, n'ha estat l'arquitecte. Era all¨¤, treballant colze a colze amb Josep Llu¨ªs Sert, amb qui va col¡¤laborar durant deu anys, quan es va dissenyar el primer edifici i, despr¨¦s, ha estat l'art¨ªfex de les seves dues ampliacions. Es coneix, doncs, la casa pam a pam. Encara que una cosa ¨¦s l'edifici i una altra vetllar pel llegat patrimonial i art¨ªstic de Joan Mir¨®. "Fa 21 anys que s¨®c membre del patronat i 12 que n'era el vicepresident, per¨° no m'imaginava en aquest paper. Eduard Castellet [el seu antecessor en el c¨¤rrec] ¨¦s per mi el paradigme de president i aix¨° sempre em va donar molta tranquil¡¤litat".

Pregunta. Ser¨¤ continuista?

Resposta. En certa manera s¨ª, perqu¨¨ els projectes que tenim en marxa no s¨®n revolucionaris sin¨®, m¨¦s aviat, d'aprofundiment en la nostra l¨ªnia.

P. Quins s¨®n aquests projectes?

R. Consolidar el paper de la fundaci¨® como a centre mundial de refer¨¨ncia de Mir¨®. Aix¨° passa per tenir una bona col¡¤lecci¨® i tamb¨¦ un fons documental que permeti els interessats i estudiosos a tenir al seu abast les dades que necessiten. Estem fent esfor?os, amb l'ajut del Ministeri d'Ind¨²stria, per digitalitzar tant la col¡¤lecci¨® com tota la documentaci¨® i, a m¨¦s, en breu publicarem l'epistolari catal¨¤ de Mir¨®. Ho podem fer gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® de la Fundaci¨® Carulla, cosa que ja d¨®na la mida de les nostres limitacions.

P. Quines?

R. Les que imposa el pressupost. Som una fundaci¨® sense ¨¤nim de lucre, i aquest any tenim un pressupost de set milions d'euros. El 76 per cent s¨®n ingressos propis per entrades, lloguers i marxandatge, el 14% s¨®n subvencions i la resta patrocini.

P. Pensa que hi hauria d'haver m¨¦s implicaci¨® p¨²blica?

R. No ho s¨¦. Personalment, no en s¨®c partidari perqu¨¨ una de les coses que ens fa simp¨¤tics de cara als patrocinadors ¨¦s el fet que som independents i ens autofinancem en gran part. Per¨°, clar, les coses extres com les obres o aix¨° de la digitalitzaci¨® no ho podem fer sols. Aqu¨ª s¨ª que tenim ajuda p¨²blica, especialment de la Generalitat. Per¨° penso que pel que fa al funcionament estem b¨¦ com estem. Potser s¨®c massa orgull¨®s....

P. Vol modificar la programaci¨® o la direcci¨® art¨ªstica?

R. De moment estic entrant en mat¨¨ria i a m¨¦s li tinc un gran respecte a Rosa Maria Malet i al seu equip. T¨¦ una l¨ªnia molt bona tenint en compte els mitjans limitats de qu¨¨ disposa. Ho ha aconseguit amb el seu coneixement i creant xarxes internacionals important. Durant un temps hem fet la feina del MACBA i en vista al futur potser ens haurem de centrar m¨¦s en Mir¨®, sense oblidar les activitats que animen els barcelonins a pujar un cop m¨¦s a la muntanya. P. T¨¦ com a prioritat augmentar la col¡¤lecci¨®?

R. No podem comprar. Hem optat per fer activitats enlloc d'estalviar per a compres com fa la Fundaci¨® Dal¨ª. Per¨°, aix¨° s¨ª, intentem ser atractius i competitus per tal d'aconseguir donacions i dip¨°sits. Estem en contacte amb els que tenen mir¨®s per tal d'aconseguir que els dipositi. Encara que, clar, no els volem tots. ?s molt important que Mir¨® estigui als millors museus del m¨®n per refor?ar la seva universalitat. No volem convertir-lo en un artista local.

P. Com era Mir¨®?

R. A Sert el coneixia b¨¦, per¨° amb Mir¨® nom¨¦s v¨¤rem coincidir cinc o sis vegades. Era de mirada intensa i somriure f¨¤cil, per¨° tenia un m¨®n propi molt tancat. Sert deia, rient, que era l'¨²nica persona que s'ha perdut al laberint que ell mateix va crear a la Fundaci¨® Maeght de Saint Paul de Vence.

P. Des d'aqu¨ª dalt, com veu Barcelona?

R. Est¨¤ atravessant una crisi important. Amb 7 milions de turistes l'any tenim un clar perill de "lloretitzaci¨®", i si a aix¨° li sumes una immigraci¨® imparable i la crisi econ¨°mica, podem trobar-nos amb un tsunami de problemes molts greus. ?s un problema que penso que es mereixeria una atenci¨® especial per part de l'Estat, per¨° sembla que no t¨¦ intenci¨® de fer-ho. La veritat ¨¦s que planyo els pol¨ªtics, tant els que ara governen com els que volen governar.

P. Es reflecteix al m¨®n art¨ªstic?

R. La crisi econ¨°mica est¨¤ afectant molt la vida cultural. Per¨°, en el terreny purament art¨ªstic, crec que s'han guanyat interessants espais recentment, com les fundacions Vila-Casas, o la de Su?ol, que se sumen a les que ja hi havia. D¨¦u n'hi do la vitalitat que hi ha a la societat civil! Est¨¤ sent molt lluitadora i reaccionant amb energia per contrarestar aquest moment pessimista i decadent.

P. Per¨° el cas Millet est¨¤ fent mal a aquests esfor?os. Qu¨¨ en pensa?

R. Ens t¨¦ a tots molt amo?nats. No ens ensper¨¤vem una cosa aix¨ª d'aquest entorn de la burgesia catalana. I tamb¨¦ estem escandalitzats pels aspectes de descuit i de falta de control del que hi passava.

P. Creu que hi haur¨¤ canvis en el control de les fundacions?

R. Ha saltat l'alarma que han fallat aquests controls i haurem d'escoltar les explicacions del perqu¨¨ amb molta calma. Diuen que estaven tranquils perqu¨¨ el Millet no demanava molt diner a les administracions, per¨° aix¨° no ¨¦s motiu. Nosaltres tamb¨¦ demanem poc, per¨° ens audita Deloitte des d'abans de la nova Llei de fundacions. La sensaci¨® del ciutad¨¤ amb tot aix¨° ¨¦s de molt neguit tant pel delicte com per la impunitat en qu¨¨ ha actuat durant tant de temps, i la deixadesa a l'hora de controlar-ho. De tota manera, aquest sentiment m¨¦s aviat ¨¦s el de fa una setmana. Ara sembla que el cas t¨¦ un c¨¤rrega pol¨ªtica que va m¨¦s enll¨¤. Veurem.