Barcelona no sona

El m¨®n de la m¨²sica no ¨¦s tan diferent del m¨®n de l'esport, com molts podrien pensar. Per ser el primer, en m¨²sica i en l'esport, no n'hi ha prou amb talent, fa falta tamb¨¦ entrenar fort cada dia i, a m¨¦s, marcar la difer¨¨ncia. Tant en l'esport com en la m¨²sica s¨®n pocs els que arriben a n¨²mero u. Per¨° quan qui assoleix aquesta categoria ¨¦s una orquestra, un teatre d'¨°pera, un auditori o un festival, la ciutat que l'hostatja es converteix autom¨¤ticament en punt de refer¨¨ncia en el m¨®n de la m¨²sica.

Al mapa musical, Barcelona ¨¦s pla?a privilegiada en les agendes dels grans del pop i el rock, referent, per¨°, nom¨¦s ho ¨¦s amb m¨²sica electr¨°nica merc¨¨s a la cita anual amb el Festival S¨®nar. De la resta de m¨²siques, anem fent. "La projecci¨® de Barcelona al m¨®n no passa per la m¨²sica. No ¨¦s aquesta l'opci¨® que ha triat la ciutat", afirma Joan Oller, director general de l'Auditori de Barcelona i de l'Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). El Palau de la M¨²sica Catalana, ara centre de la pol¨¨mica despr¨¦s de l'espoli de qu¨¨ ha estat objecte per part de F¨¨lix Millet i el seu lloctinent, Jordi Montull, n'¨¦s exemple del que Oller no diu amb paraules, per¨° s¨ª insinua. Si l'auditori modernista de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner ¨¦s conegut al m¨®n no ¨¦s pas per la m¨²sica que s'hi fa o s'hi programa, ho ¨¦s per la seva arquitectura.

"Les entrades a preus cars fan accesibles els concerts nom¨¦s a uns quants", Jaume Bragulat "Tenim una oferta p¨²blica de concerts que no llueix a Europa", diu Mart¨ªn P¨¦rez Per Tito Ramoneda, de The Project, en pop i en rock Barcelona ¨¦s una ciutat de primera

"Tenim una oferta p¨²blica de concerts que no llueix a Europa", diu Mart¨ªn P¨¦rez

Per Tito Ramoneda, de The Project, en pop i en rock Barcelona ¨¦s una ciutat de primera

I ¨¦s que en m¨²sica, a Espanya, sovint el continent s'ha menjat el contingut. Barcelona, que no n'¨¦s una excepci¨®, gaudeix de bones infraestructures per fer-hi concerts i representacions d'¨°pera. Compta amb espais de qualitat -el Palau de la M¨²sica despr¨¦s de les obres de reforma i successives ampliacions, el nou Teatre del Liceu i l'Auditori-, ¨²nicament amb aix¨°, per¨°, no n'hi ha prou. "La qualitat de l'oferta musical no est¨¤ a l'al?ada de les sales de concerts", es lamenta Josep Maria Prat, director del cicle Ibercamera. "Amb diners de tots s'han pagat auditoris i teatres de primera per acabar tenint una vida musical de segona", segueix. "No fem un mal paper si ens mesurem amb ciutats d'It¨¤lia o algunes de Fran?a. Si les comparacions, per¨°, s¨®n amb Londres, Viena, Berlin o Amsterdam, no som ning¨². Barcelona mereix m¨¦s!", es dol Antoni S¨¤bat, president del cicle Euroconcert.

De la mateixa opini¨® que Prat i S¨¤bat ¨¦s Mart¨ªn P¨¦rez, director del Festival del Mil¡¤lenni, qui qualifica la vida musical a Barcelona de "pobre". "Sort en t¨¦ de ser una ciutat culta en qu¨¨ la gent en treu profit del que es fa i d'una s¨¨rie d'iniciatives privades que l'enriqueixen", diu. Des del Palau de la M¨²sica, Jaume Bragulat, coordinador musical de la Fundaci¨® Orfe¨® Catal¨¤, opina que l'oferta ¨¦s "mediocre", encara que matisa i assegura que a la capital catalana es pot gaudir de concerts de qualitat. "El problema ¨¦s que el que fem ¨¦s importar. No produ?m. ?s molt poc el que surt de Catalunya", afirma.

Joan Oller presumeix, per¨°, de tenir a l'Auditori un parell de noms catalans reconeguts internacionalment: "Jordi Savall i el Quartet Casals tenen cicles propis. A m¨¦s, quan Savall estrena a l'Auditori un concert amb un nou programa fins i tot es desplacen a Barcelona alguns seguidors seus que v¨¦nen de fora per escoltar-lo". Tot i aix¨°, el director del Festival del Mil¡¤lenni considera que a la capital catalana es desaprofiten "grans oportunitats". "Tenim una oferta p¨²blica de concerts que val molts euros i que no llueix gens a Europa", recalca.

El got mig buit que pels professionals i entesos de la m¨²sica cl¨¤ssica ¨¦s la vida musical barcelonina, resulta for?a ple pels de la m¨²sica moderna. "En pop i rock, Barcelona ¨¦s una ciutat de primera, on actuen els millors i que compta amb un p¨²blic afamat de grans concerts que respon", sentencia Tito Ramoneda, president executiu de la promotora The Project, que organitza el Festival de Jazz de Barcelona aix¨ª com un seguit de festivals, cicles i concerts d'artistes d'estils variats que programa a diferents sales.

Fins a la inauguraci¨®, la primavera de 1999, de l'Auditori, de titularitat p¨²blica, a Barcelona hi havia una ¨²nica sala de concerts, el Palau de la M¨²sica, inaugurada el 1908. Seu d'una entitat privada, l'Orfe¨® Catal¨¤, on feia els seus concerts, fins a la temporada 1991-1992, nom¨¦s es va dedicar a llogar la sala a tercers. Quan finalment va decidir fer programaci¨® pr¨°pia -Palau 100 va ser el primer dels seus 12 cicles musicals-, F¨¨lix Millet, fins al 27 de juliol passat president de l'Orfe¨®, van crear una fundaci¨® per tal de captar fons de patrocinadors per finan?ar els concerts -convertida a la pr¨¤ctica, com ara sabem, en una productiva font de diners per engreixar les seves butxaques i comprar favors i voluntats-. A cap dels que decidien, per¨°, se li va acudir que per programar m¨²sica cal posar-hi un professional al front.

"La manca d'una direcci¨® art¨ªstica ¨¦s el gran pecat hist¨°ric del Palau. Cal que tingui un projecte art¨ªstic innovador, amb personalitat pr¨°pia, capa? de projectar-lo a l'estranger per la qualitat dels concerts que organitza i no ¨²nicament per la seva arquitectura", demana el director d'orquestra i violagambista Jordi Savall, qui reclama a l'auditori modernista que faci la tasca de recuperaci¨® i divulgaci¨® del patrimoni musical "que no ha fet mai".

La reivindicaci¨® de Savall ¨¦s compartida per un grup de m¨¦s de tres centenars d'entitats i professionals de la m¨²sica que, ara que ha esclatat l'afer de malversaci¨® i apropiaci¨® de fons orquestrada per Millet i Montull, han fet p¨²blic un manifest en qu¨¨ reclamen que la programaci¨® pr¨°pia del Palau no tingui ¨²nicament un director art¨ªstic, sin¨® que, a m¨¦s, la m¨²sica i els m¨²sics catalans hi siguin presents.

"Els Diumenges al Palau ¨¦s un cicle que t¨¦ com a objectiu potenciar els m¨²sics catalans, tanmateix, amb sis concerts i un pressupost de 190.000 euros poca cosa es pot fer", afirma Bragulat, responsable, a la Fundaci¨® de l'Orfe¨® Catal¨¤, de programar-lo, com tamb¨¦ els cicles Concerts de Tarda al Palau i el de m¨²sica de cambra, incl¨°s dins la temporada Palau 100, la programaci¨® de la qual manegaven Millet i Montull. Explica Bragulat que la primavera passada F¨¨lix Millet va anunciar-li que havia decidit suprimir els Diumenges al Palau, perqu¨¨ no hi havien prou recursos per finan?ar-lo. "Em va costar D¨¦u i ajuda de conv¨¨ncer-lo de no fer-ho. Al cicle de m¨²sica de cambra, per¨°, li va posar data de defunci¨®. La temporada 2010-2011, va anunciar-me, ja no es faria", revela.

L'¨¤rdua feina d'aclarir l'envitricollada comptabilitat del Palau de la M¨²sica no ha perm¨¨s encara als nous gestors de l'auditori modernista decidir qu¨¨ en volen fer de la programaci¨® musical de la Fundaci¨® de l'Orfe¨®. Per no paralitzar l'activitat, per¨°, han donat instruccions que aquesta temporada, com la passada, es facin els 12 cicles de concerts.

El pressupost que s'hi ha destinat per organitzar els cicles, tres dels quals ja presentats abans de l'estiu, ¨¦s de 3,8 milions d'euros, 1,2 milions menys que el curs 2008-2009, que va comptar amb un pressupost de 5 milions d'euros, 2,8 dels quals van destinar-se a Palau 100, el cicle estrella de la programaci¨® i el que t¨¦ alguns dels concerts amb els preus de les entrades m¨¦s cares de la m¨²sica cl¨¤ssica a Barcelona. Aix¨° preocupa Bragulat, qui explica que, quan "sigui possible", vol proposar a la direcci¨® la necessitat de rumiar a qui van adre?ats cicles com Palau 100. "A vegades els preus de les entrades s¨®n tan cars que nom¨¦s el fa accesible a uns quants".

En la carta d'autoinculpaci¨® que F¨¨lix Millet va trametre el 15 de setembre passat al jutge que investiga l'estafa, afirmava que era habitual en el m¨®n de la m¨²sica pagar comissions a intermediaris per aconseguir artistes i orquestres de primer nivell. Tot i que es van aixecar veus negant-ho, tamb¨¦ n'hi ha que, sense entrar en el tema de les comissions, aporten llum sobre els preus que es paguen. "Per qu¨¨ hi ha sales de concerts a Espanya disposades a pagar xifres exorbitants per artistes que a d'altres pa?sos actuen per molt menys?", es pregunta el contratenor Carlos Mena. "?s molt clar el perqu¨¨", diu. "Si les grans orquestres v¨¦nen a Espanya no ¨¦s pas pel prestigi del pa¨ªs, ¨¦s perqu¨¨ se'ls paga m¨¦s que enlloc". "V¨¦nen a fer negoci", afegeix Savall.

La difer¨¨ncia de preu per un mateix concert a una ciutat o una altra segons si el programa una empresa privada o un auditori p¨²blic tamb¨¦ provoca pol¨¨mica. Segons Joan Oller, Espanya viu una "ficci¨®" a causa de la forta inversi¨® de diners p¨²blics a les programacions de m¨²sica cl¨¤ssica. Aquesta pr¨¤ctica, assegura, t¨¦ els dies comptats. "No es pot mantenir for?a temps m¨¦s. La crisi econ¨°mica passar¨¤ factura. Hi haur¨¤ una caiguda de subvencions i del nombre p¨²blic", pronostica.

"Tret de Madrid i, en part, Barcelona, un promotor privat com jo no pot organitzar concerts enlloc m¨¦s, perqu¨¨ amb els baixos preus de les entrades de l'oferta p¨²blica subvencionada ning¨² vol pagar el preu de les entrades", es lamenta Mart¨ªn P¨¦rez. Tito Ramoneda titlla aquesta situaci¨® de "compet¨¨ncia deslleial". Josep Maria Prat, veu la part positiva de ser un promotor privat. "L'arrelament de l'oferta privada que no dep¨¨n de subvencions per programar m¨²sica a Barcelona ¨¦s forta i aix¨° ens d¨®na avantatge en moments de crisi com l'actual", sentencia.