Una hist¨°ria trista

La situaci¨® de la programaci¨® a Barcelona del que hom sol anomenar "m¨²sica cl¨¤ssica" es podria qualificar de "colonial" o de programaci¨® mim¨¨tica i d'imitaci¨® amb relaci¨® al que es fa fora. Barcelona no decideix, no marca l¨ªnia, mira el que fan a fora, mira la butxaca i mira els ¨ªndexs d'ocupaci¨®. De tot aix¨° en treu la mitjana aritm¨¨tica, hi afegeix la quota de p¨¤tria i de modernitat que toqui segons qui governi i, a partir d'aqu¨ª, es fan uns programes "possibilistes" amb uns marges de risc art¨ªstic i econ¨°mic generalment baixos. Ning¨² no juga fort i qui ho fa, ho paga.

La ciutat ¨¦s un cas evident de dictadura de l'abonament. A Barcelona, amb poques excepcions, la gent s'abona al Liceu, a Ibercamera, a Palau100 o al que sigui, i a continuaci¨®, amb la consci¨¨ncia ben tranquil¡¤la per haver esmer?at una quantitat considerable de duros pel b¨¦ de la cultura i del pa¨ªs, es dedica a assistir a uns concerts que hom t¨¦ apuntats a l'agenda amb mesos d'antelaci¨® i no s'interessa per res m¨¦s ni que vingu¨¦s a tocar al Palau el mateix Beethoven.

Que una planta com Millet aparegui no ¨¦s estrany, per¨° perqu¨¨ creixi tan ufana cal que on est¨¤ plantada hi hagi molt fem

Per aquest motiu, programar fora dels cicles habituals ¨¦s literalment su?cida i m¨¦s d'una vegada hem vist com s'havien de cancel¡¤lar concerts de primera categoria perqu¨¨ havien estat programats fora dels abonaments habituals i no s'havien venut ni dues dotzenes d'entrades. Curiosament aix¨° no passa ni amb el teatre ni amb el jazz, el pop o el rock, on el p¨²blic decideix cada setmana a quins espectacles anir¨¤.

Dins la grisor general, cal matisar. A la ciutat qui, amb l¨ªmits, ha programat sovint amb una mica d'independ¨¨ncia, originalitat i risc ¨¦s el Liceu que ha lliurat a la Barcelona una d¨¨cada que, tot i els errors, passar¨¤ a la hist¨°ria com una de les millors. Aix¨° ser¨¤ aix¨ª perqu¨¨, amb els anys, l'¨²nica cosa que finalment queda dels teatres ¨¦s la hist¨°ria art¨ªstica i la del Liceu postincendi ¨¦s objectivament molt important.

Un altre cas especial el trobem amb La Caixa, durant anys va programar amb independ¨¨ncia, agosarament i claredat de criteri i, bo i perdent diners -devia ser l'¨²nic negoci on la Caixa perdia diners- guanyava prestigi. En les darreres temporades, per¨°, s'ha decantat per propostes m¨¦s populistes i d'una modernor m¨¦s d'aparador que real.

L'Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i nacional de Catalunya (OBC) viu de fa temps en un estrany pol¨ªgon format per una direcci¨® que vol i dol, una plantilla orquestral que ¨¦s un poder f¨¤ctic i ho ha de fer notar un cop cada dos anys, uns directors titulars que v¨¦nen amb moltes idees per¨° no saben com les aplicaran, un p¨²blic que tira a conservador per¨° ho aguanta tot, la necessitat de "fer pa¨ªs" i la de semblar moderns. Tot plegat una samfaina excessivament ecl¨¨ctica que, agradar, el que es diu agradar, no agrada a ning¨², ni a qui la cuina, per¨° va tirant prou b¨¦.

D'Ibercamera no se n'ha de dir res pejoratiu. Que uns promotors privats, competint amb cicles fortament subvencionats per institucions o empreses, aconsegueixin mantenir viu un cicle ¨¦s meritori i si de vegades cauen en l'obvietat i en una certa insist¨¨ncia en noms ja massa coneguts, tamb¨¦ s'ha de recon¨¨ixer que han aconseguit crear un p¨²blic fidel i respectu¨®s que no aplaudeix entre els moviments de les simfonies.

Quedarien encara molts cicles de concerts per esmentar, per exemple, Euroconcert, conservador per¨° intel¡¤ligent o els diversos cicles destinats a promocionar joves int¨¨rprets o compositors catalans on, en general, les administracions es comporten exactament igual que el mestre Xavier Montsalvatge quan, referint-se a la m¨²sica contempor¨¤nia, em deia que li donava un suport absolut i total mentre no la hi fessin escoltar.

Hem d'acabar inevitablement referint-nos a l'ase dels cops: Palau100, el cicle estrella de can Millet. Certament les apostes art¨ªstiques eren de risc art¨ªstic baix i fer venir en Zubin Mehta i la Filharm¨°nica d'Israel a tocar La Quarta de Brahms ¨¦s tan agosarat i presenta tantes possibilitats de descoberta com demanar arr¨°s al restaurant Set Portes. Tanmateix s'ha de dir, ara que malparlar d'en Millet s'ha convertit en l'esport nacional, que el fet que la programaci¨® Palau100 fos, de vegades, una carrinclonada, i que sovint an¨¦s orientada a espaterrar uns poderosos patrocinadors que amb prou feines sabrien esmentar mitja dotzena de compositors, ho haur¨ªem pogut dir tots des de fa anys, per¨° ni des d'aquest diari ni des de cap altre, ni als consells de les diverses fundacions i consorcis, ni des de les administracions, ning¨² no va dir mai ni piu. Tothom ho trobava fant¨¤stic i encara li don¨¤vem medalles.

Que una planta com Millet aparegui no ¨¦s estrany, al cap i a la fi la cobd¨ªcia forma part de la humana natura, per¨° per a qu¨¨ una planta aix¨ª creixi tan ufana i esponerosa cal que el terreny on est¨¤ plantada estigui molt ben adobat, ¨¦s a dir, que hi hagi al voltant molt fem.