Japonesisme malagueny?

Detesto l'exotisme. Mai no m'han agradat els xinesos, els japonesos ni els perses", escrivia Picasso al seu amic Guillaume Apollinaire el 1904, per l'¨¨poca en qu¨¨ s'instal¡¤lava al casalot Bateau- Lavoir de Montmartre. Un any m¨¦s tard accedia al cenacle dels germans Leo i Gertrude Stein de la rue Fleurus. "En el transcurs de la vetllada, el germ¨¤ de Gertrude Stein va ensenyar a Picasso un portfoli rere un altre amb estampes japoneses [...]. Solemne i obedient, Picasso mirava estampa rere estampa i n'escoltava les descripcions. Li va dir en veu baixa a Gertrude Stein: 'El teu germ¨¤ ¨¦s molt simp¨¤tic, per¨° com tots els americans [...], t'ensenya estampes japoneses. Moi, j'aime pas ?a, a mi no m'interessen", refereix l'escriptora a la seva Autobiografia d'Alice B. Toklas. Cal, per¨°, prendre les degudes dist¨¤ncies de la descripci¨® d'aquesta escena. En aquell moment, Gertrude feia campanya perqu¨¨ el seu germ¨¤ retir¨¦s de les parets del pis les estampes japones que col¡¤leccionava compulsivament i les substitu¨ªs per art contemporani: concretament, el de C¨¦zanne i el del mateix Picasso, que poc despr¨¦s realitzaria el c¨¨lebre retrat de Gertrude.

Amb afirmacions tan rotundes com les que precedeixen, montar una exposici¨® sobre la relaci¨® del pintor amb la iconografia japonesa sembla una gosadia, quan no una temeritat. Per¨° el cert ¨¦s que, malgrat tan contundents declaracions de principis, Picasso no es va desprendre mai de la col¡¤lecci¨® de gravats japonesos, molts dels quals de contingut er¨°tic, que va comen?ar a reunir a partir de 1911. Segurament sentia el japonesisme, introdu?t a Europa a partir de mitjan segle XIX i que acabaria fent fortuna durant el modernisme com una llosa imposada per la generaci¨® anterior. El pintor va arribar a Barcelona uns dies abans de fer 14 anys. Per l'¨¨poca, a Barcelona hi havia diversos establiments que venien objectes art¨ªstics del pa¨ªs del sol naixent, i fins i tot un autoanomenat museu al carrer de Pau Claris. Els artistes del Quatre Gats, la taverna que regia al carrer de Montsi¨® Pere Romeu, eren uns fan¨¤tics d'aquesta tend¨¨ncia, que es pot resseguir a les seves obres. Casas, Rusi?ol, Isidre Nonell o Alexandre de Riquer no s'amagaven pas d'aquesta tend¨¨ncia, que trobava a publicacions com P¨¨l i Ploma una ¨¤mplia repercussi¨®. ?s a dir que el jove artista nascut a M¨¤laga en certa manera no tenia escapat¨°ria. I encara, quan va comen?ar a fer estades a Par¨ªs, a partir de 1901, tornaria a ensopegar amb el corrent de la m¨¤ dels impressionistes, com ara Van Gogh, Gauguin o Toulouse-Lautrec. Ell admirava aquests autors, per¨° buscava la seva pr¨°pia via i aquesta no passava pel Jap¨®. Per aix¨°, el seu acostament al japonesisme durant els primers anys del segle passat, fins que no va encetar l'anomenada ¨¨poca blava, no va passar de fragmentari, i no ¨¦s cap casualitat que el cartell que va pintar l'any 1901 per a la geisha Sadayakko, els espectacles de la qual, tan a Par¨ªs com a Barcelona, embadalien els avantguardistes, qued¨¦s a mig fer.

Ara b¨¦, malgrat aix¨°, les estampes van seguir Picasso en els nombrosos canvis de domicili. I ¨¦s sorprenent fins a quin punt s¨®n presents a la s¨¨rie de gravats Suite 347, realitzada el 1968, quan l'artista s'acostava als 90 anys i ja no amagava la seva condici¨® de voyeur.

El m¨¨rit d'aquesta exposici¨® rau justament en aquest rastreig d'una passi¨® oculta, fins i tot negada, durant tota una llarga vida d'artista. Si l'art primitiu afric¨¤ o d'Oceania s¨ª que van ser referents expl¨ªcits de la seva extraordin¨¤ria producci¨®, encara que en alguna ocasi¨® tamb¨¦ ho negu¨¦s, el japonesisme va romandre ocult, com una font que pertanyia a una altra generaci¨®.

De tota manera, en una conversa amb el fot¨°graf Roberto Otero, Picasso reivindicava: "Hom pot canviar d'idea, o no? Almenys jo he canviat d'idea moltes vegades, sobre la pintura i sobre tantes altres coses...". La llibertat de l'artista, per damunt de tot.