"La m¨ªstica ¨¦s la filosofia de la llibertat"

El fil¨°sof Alois Haas (Zuric, 1934), germanista i especialista en la m¨ªstica, va tardar gaireb¨¦ mig segle i va gastar tots els estalvis en reunir un fons de 40.000 volums sobre espiritualitat que finalment va donar a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i que ara ocupa 2.902 metres de prestatges en el singular Edifici de les Aig¨¹es, davant del Parc de la Ciutadella. Dimarts, la UPF el va nomenar doctor honoris causa , una distinci¨® que no prodiga en exc¨¦s. Haas, professor em¨¨rit de la Universitat de Zuric, autor de desenes de llibres, ¨¦s un dels principals referents dels estudis sobre m¨ªstica cristiana i budisme zen. ?s tamb¨¦ l'especialista de refer¨¨ncia sobre el Mestre Eckhart, personatge clau de la Hist¨°ria d'Occident, un dominic¨¤ alemany a cavall entre els segles XIII i XIV que va ser condemnat per la Inquisici¨® com a heterodox.

Ha donat la seva biblioteca a la Pompeu Fabra, que l'ha fet 'honoris causa' "L'home interior ¨¦s l'¨²nic que pot creure en la possibilitat de la utopia"

"L'home interior ¨¦s l'¨²nic que pot creure en la possibilitat de la utopia"

Ara acaba de publicar a Espanya Viento de lo absoluto ?Existe una sabidur¨ªa m¨ªstica de la posmodernidad? (Siruela) un assaig en qu¨¨ recorre la hist¨°ria espiritual d'all¨° que transcendeix les paraules i cerca els rastres de la m¨ªstica en els pensadors del present, de Wittgenstein a Agamben.

El terme 'm¨ªstica' ve del grec mystikos , que literalment significa 'tancat', i defineix la filosofia que tracta dels fen¨°mens que no es poden explicar racionalment.

Pregunta . Qu¨¨ pot aportar la m¨ªstica per explicar el present, per entendre el m¨®n?

Resposta. La m¨ªstica t¨¦ una posici¨® al nervi de les coses, al nucli, ¨¦s a dir, a la vida interior de l'home. I l'home interior ¨¦s l'¨²nic que pot seguir creient en la possibilitat de fer utopies, ¨¦s el que Robert Musil anomenava el sentit de la possibilitat. Els m¨ªstics poden posar de banda tot all¨° que destorba, que distorsiona i d'aquesta manera disposar de la llibertat de fer possible el que no ¨¦s possible, d'obrir la porta a la utopia. La m¨ªstica ¨¦s la filosofia de la llibertat. Avui en dia hi ha una gran discussi¨® sobre la configuraci¨® del cervell. La medicina insisteix a assenyalar-nos que una part del cervell es crea tal o tal pensament. Es tracta d'una naturalitzaci¨® completa de la visi¨® de l'home que oblida completament qui diu qu¨¨ i qui decideix. Tot ¨¦s sempre alguna cosa m¨¦s que simplement natural.

P. Al llibre busca els rastres de la m¨ªstica al pensament contemporani. On els troba?

R. Al llibre faig una petita investigaci¨® sobre la debacle de les religions que es produeix a Europa durant els darrers 20 anys i em demano on han anat a parar les tend¨¨ncies m¨ªstiques. Les pot trobar a tot arreu, naturalment. Potser la m¨ªstica no ¨¦s als grans estudis eclesi¨¤stics o a les universitats, per¨° ¨¦s molt present al treball de molts fil¨°sofs. Witgenstein ¨¦s el m¨¦s important, Edmund Husserl i els fenomen¨°legs, i tamb¨¦ Heidegger, que va voler escriure un llibre sobre aquest tema per¨° al final no ho va fer. I m¨¦s recentment Michel Henri, a Fran?a, que va escriure sobre el Mestre Eckhart i un n¨²vol de postmoderns que es mouen al voltant de la m¨ªstica com Giorgio Agamben.

P . Qu¨¨ ¨¦s la m¨ªstica?

R . Hi ha un vell combat entre m¨ªstica i filosofia que ja comen?a amb els neoplat¨°nics que van utilizar el terme prenent-lo del grec perqu¨¨ jugava amb la possibilitat de trobar un rerefons de pensament que no ¨¦s obert a tots els homes. La paraula clau de la m¨ªstica alemanya ¨¦s Gelassenheit , que es podria traduir per 'serenitat', per¨° s'ha d'entendre en el sentit d'abandonament. Hi ha un llibre d'Heidegger que es titula aix¨ª. El discurs m¨ªstic ¨¦s un tipus de poesia, un tipus d'autobiografia, un tipus d'entusiasme. El discurs m¨ªstic ¨¦s existencial.

P . Com explica l'auge extraordinari de la m¨ªstica a l'Espanya del XVI i XVII quan es van publicar m¨¦s de 3.000 llibres sobre la mat¨¨ria?

R . Els m¨ªstics espanyols van tenir acc¨¦s als textos renans, als m¨ªstics jueus i probablement tamb¨¦ als m¨ªstics de l'Islam. La situaci¨® abans de 1492 era molt oberta, es coneixien moltes coses, moltes m¨¦s que al nord d'Europa. El que ¨¦s realment nou a Espanya ¨¦s que va fer de la m¨ªstica no nom¨¦s un tipus de poesia religiosa sin¨® una mena de ci¨¨ncia. A Espanya es va desenvolupar un sistema de teologia m¨ªstica, una ci¨¨ncia de l'¨¤nima, amb una especulaci¨® sobre la psicologia de l'¨¤nima.

P. Quin paper juga actualment la m¨ªstica en l'Esgl¨¦sia cat¨°lica? ?s m¨ªstica, l'Esgl¨¦sia?

R. ?s dif¨ªcil de dir. Crec que hi ha un gran inter¨¨s per la m¨ªstica en diversos grups de creients, per¨° tamb¨¦ es pot dir que no hi ha gaire inter¨¨s per part de la jerarquia. El Papa Ratzinger, per exemple, no hi est¨¤ gaire interessat, la coneix per¨° es mant¨¦ reservat. Joan Pau II era m¨¦s m¨ªstic, perqu¨¨ estimava m¨¦s la poesia. De fet, va fer la tesi doctoral sobre San Juan de la Cruz.

P. A les tradicions orientals, la m¨ªstica s'associa amb t¨¨cniques com el ioga o fins i tot les drogues com si fossin una drecera cap a la revelaci¨®. Quina ¨¦s la relaci¨® entre la m¨ªstica i l'¨¨xtasi? Van necess¨¤riament junts?

R . No, no ¨¦s necessari, per¨° en tota m¨ªstica hi ha una tend¨¨ncia a amplificar-se, a anar m¨¦s enll¨¤ en l'esperit, d'abastar... ?s una dilataci¨® de l'esperit i, en aquest context, tot ¨¦s possible. Hi ha l'¨¨xtasi, el raptus i tamb¨¦ el jubilus. Per¨° no ¨¦s necess¨¤riament una experi¨¨ncia que hagi de ser desxifrada psicol¨°gicament.