"Em sento m¨¦s mediterrani que marroqu¨ª"

Fa quatre anys el naixement de l'Orquestra ?rab de Barcelona va fer realitat no nom¨¦s els somnis de Mohamed Soulimane o de la comunitat ¨¤rab catalana sin¨® de tot un seguit de persones que creien ferventment que la m¨²sica podia ser un pont intercultural tan important com efectiu. El grup liderat per Soulimane i integrat per ¨¤rabs, grecs i catalans aviat va trobar un p¨²blic receptiu que ha anat augmentant de forma exponencial al mateix temps que la banda madurava i arrodonia la seves inicials premisses musicals i socials. Una fidelitat m¨²tua consolidada amb l'aparici¨® fa uns mesos del seu segon disc i que ha dut que el seu concert de presentaci¨® de dem¨¤ a l'Auditori barcelon¨ª hagi esgotat totes les entrades des de ja fa un mes.

Mohamed Soulimane parla un correcte catal¨¤ nom¨¦s tra?t per un lleuger accent i es mostra feli?, no ho dissimula, tant per saber que dem¨¤ sortir¨¤ a l'escenari amb el teatre ple de gom a gom com per la pres¨¨ncia al costat del seu grup del m¨ªtic Omar Faruk Tekbilek, que actuar¨¤ per segona vegada amb la banda barcelonina. Hi ha una tercera cosa que encara l'omple m¨¦s de satisfacci¨®: dilluns passat va n¨¦ixer el seu primer fill. "Estic vivint tantes emocions!", exclama mentre demana perd¨® per contestar al tel¨¨fon m¨°bil. "?s que la meva dona encara ¨¦s a l'hospital".

Pregunta: La seva decisi¨® d'instal¡¤lar-se a Barcelona va ser de car¨¤cter art¨ªstic?

Resposta: En absolut. Vaig arribar com a primer pas per instal¡¤lar-me a Brussel¡¤les on tenia una beca per a un m¨¤ster en enginyeria electr¨°nica. La m¨²sica havia quedat en segon pla en aquell moment ja que la meva fam¨ªlia em va insistir que acab¨¦s els estudis universitaris i deix¨¦s els musicals perqu¨¨ en la meva petita poblaci¨®, si ja era dif¨ªcil treballar com a enginyer, com a m¨²sic era impossible. Un cop aqu¨ª, vaig comprendre que el meu lloc era al Mediterrani, el sol i el mar, i no em penedeixo de la decisi¨®. Em sento m¨¦s mediterrani que marroqu¨ª.

P.: Va comen?ar la seva carrera musical sense tenir legalitzada la seva situaci¨®, va ser dif¨ªcil?

R.: Mentre intentava obrir-me pas com a m¨²sic vaig haver de fer venda ambulant, treballar com a cambrer i com a transportista, qualsevol cosa. Com deia Eto'o, vaig haver de treballar com un negre, en aquest cas com un moro , per viure com un blanc. A pesar de les incomoditats em vaig realitzar com a m¨²sic aqu¨ª i estic molt agra?t a gent com Samir o Rosa Zaragoza que em contractaven malgrat que no tenia papers. Els vaig aconseguir el 1990 i tot va comen?ar a canviar.

P.: Com ¨¦s la vida dels ¨¤rabs a Barcelona?

R.: Despr¨¦s dels atemptats de Madrid, la visi¨® que es tenia del musulm¨¤ es va complicar molt. Tenia la sensaci¨® que tots ens odiaven i volien que ens n'an¨¦ssim. Vaig tenir vergonya, incertesa i, per un instant, por, per¨° vaig veure clarament que tenia una arma molt poderosa: la m¨²sica, que em podia ajudar que les dues cultures s'acostessin. Faig m¨²sica per gaudir amb la gent per¨° tamb¨¦ per enviar-los el missatge que els ¨¤rabs no som aqu¨ª per matar i que no venim a treure-li el pa a ning¨². Simplement fem el mateix que els espanyols van fer a Europa als anys seixanta.

P.: Com a emigrant, com veu la situaci¨® actual? Ha canviat?

R.: La por ha desaparegut per¨° ara amb la crisi es veu l'emigrant com un competidor. En el fons, es tracta nom¨¦s d'un problema de superviv¨¨ncia que despr¨¦s es duu al terreny religi¨®s, ¨¨tnic o geogr¨¤fic. Els xeics ¨¤rabs amb diners no han tingut mai problemes a Europa. Recordo que una vegada em van dir que aquests eren els ¨¤rabs i que jo no era ¨¤rab, era moro . Personalment, crec que l'emigraci¨® ¨¦s un luxe per al pa¨ªs que la rep. Abans, per saber com era l'?ndia havies de fer un viatge molt llarg, ara nom¨¦s has de passejar-te pel Raval i tens botigues, restaurants, gent... que t'ho mostren.

P.: Des del primer moment el seu grup va ser multirracial. Va ser casual o premeditat?

R.: Totalment premeditat. Musicalment ¨¦s una riquesa i en el pla hum¨¤ encara m¨¦s. La conviv¨¨ncia es basa en l'amor i en el respecte i com m¨¦s cultures tinguis al voltant, millor.

P.: Acaben de fer una petita gira per Espanya, han actuat ja al Marroc?

R.: Mai. Sempre que ens han cridat pretenen que actuem gratis en algun acte oficial i jo els dic que si s'ha de treballar de franc que sigui per a Palestina o per ajudar un pres pol¨ªtic o una dona que tingui c¨¤ncer... En canvi, fa poc vam actuar a Tunis; era la primera vegada que ten¨ªem davant nostre un auditori totalment ¨¤rab i, malgrat les retic¨¨ncies inicials que tenien, el concert va ser un ¨¨xit.