Orelles de plata (i altres immund¨ªcies)

Les arts d'avantguarda i les "aplicades" -o d'objectes considerats "preciosos"- pertanyen a dos mons nom¨¦s irreconciliables aparentment. Durant la segona meitat del segle XX t¨¦ lloc, en l'¨¤mbit de la joieria, una transformaci¨® del paper de l'autor, que esdev¨¦ un productor independent a?llat al seu estudi, com un artista convencional. Queden enrere les escoles i els tallers dels precursors de principi de segle -Ren¨¦ Lalique, Georges i Jean Bouquet, Henry Vever o Theodor Farhner-, joiers altament professionalitzats que contrataven altres dissenyadors per refermar les seves firmes.

Als cinquanta i seixanta, les Acad¨¨mies de Belles Arts de pa?sos com Alemanya, Holanda, B¨¨lgica, Noruega, Dinamarca o It¨¤lia van comptar amb el magisteri de grans innovadors, que compartien els usos de la modernitat amb pintors i escultors. Durant aquells anys, l'Akademie der Bildenden Kunste de Munic es constitueix com a epicentre de la joieria mundial, prestigiada per Franz Rickert, Hermann J¨¹nger i Otto K¨¹nzli. Avui, a l'acad¨¨mia bavaresa se la considera l'aut¨¨ntic bressol de la joieria d'autor, amb la Rietveld Academie d'Amsterdam, fundada el 1968. Cal recordar que a Catalunya l'Escola Massana va impulsar el 1950 la joieria com una disciplina art¨ªstica, de la m¨¤ de Manuel Capdevila, Ana Font i Ramon Puig Cuy¨¤s.

La galeria Klimt02, l'¨²nica de l'estat espanyol dedicada a la joieria contempor¨¤nia, fa tres anys que recull els fruits de les grans escoles europees. Amb una delicadesa exquisida, els seus directors Leo Caballero i Amador Bertomeu han desplegat la col¡¤lecci¨® The Beauty and the Best , articulada entorn de 140 treballs de 26 artistes de primer nivell. El concepte parteix de la idea que la Bellesa va m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s ornamental: "Es tracta de reunir el que est¨¤ ben fet i ¨¦s essencial; all¨° Bo ¨¦s la selecci¨® d'obres sobre la base del que et fa pensar i sentir b¨¦", afirmen.

Tots els autors que s'agrupen a l'arca de Klimt02 tenen un llenguatge art¨ªstic propi. L'alemanya G¨¦sine Hackenberg crea petites natures mortes fetes amb cristall dan¨¨s mentre ret homenatge a les pintures del XVII i XVIII. Per al seu projecte Room Service , l'holandesa Manon van Kouswijk elabora curoses cer¨¤miques blanques, fetes amb perles, fusta i pl¨¤stics que es transmuten en una her¨¨ncia familiar, un objecte d'intercanvi, mem¨°ria o souvenir. Sari Liimatta idea objectes aparentment innocents amb joguines de goma, perles de pl¨¤stic, agulles i cristalls de la seva Finl¨¤ndia natal, tot un repte a la imaginaci¨® surrealista. La ironia del su¨ªs David Bielander li serveix de curtcircuit de models formals tradicionals a base de materials in¨¨dits: el material que simula la carn dels seus collarets/salsitxes vieneses, frankfurters i weisswurts ¨¦s original de les cadires Thonet. Un aut¨¨ntic neodad¨¤. El situacionisme del franc¨¨s Benjamin Lignel el mena a idear fermalls que s¨®n mugrons, orelles de plata elaborades amb el motlle de les de l'usuari i anells de plata i d'or que s'insereixen com si fossin tiretes. Una altra holandesa, Anhel¨¦is Planteydet, recrea en la seva s¨¨rie de collarets Beautiful City plans imaginaris de cases: s¨®n collarets articulats en dues fases, la fase de la invenci¨® i la de posar-se la joia. Aix¨ª, la casa ¨¦s habitada per un cos -o ¨¦s la casa la que habita un escot.

En un altre ordre i dispositiu diferent, la col¡¤lectiva Worth VS Waste , al Centre d'Art Santa M¨°nica, neix d'un concepte d'apropiaci¨® d'un objecte d'¨²s quotidi¨¤: la bossa de les escombraries. Fa dos anys, la curadora portuguesa Ana Cardim va seleccionar noranta artistes i dissenyadors per proposar-los per correu electr¨°nic la creaci¨® d'un pin a base d'una estructura met¨¤l¡¤lica on s'hauria d'adaptar un petit sac de pl¨¤stic transparent i amb un petit kit de rec¨¤rregues que permet substituir els sacs cada cop que s'utilitza la joia. Un material noble i un altre enemic del planeta es confrontarien en aquests garbage pins . Per als impulsors d'aquesta mostra itinerant no es tracta de transformar les deixalles en una cosa provocativa, o simplement "desestetitzar" l'art, sin¨® d'un esborrament de les fronteres entre creaci¨® i altres pr¨¤ctiques art¨ªstiques, com la publicitat, el c¨°mic, la joieria o la fotografia.

Al cat¨¤leg de la mostra, Mart¨ª Per¨¢n va molt m¨¦s enll¨¤ quan afirma aquestes peces "fan de l'excedent d'experi¨¨ncia la materialitat d'un tresor". Per al cr¨ªtic d'art, es tractaria de "comprendre la vida convertint la seva caducitat en una joia". Una nova funci¨® de l'art en el seu incessant desig de fusi¨® amb la vida: compilar restes d'experi¨¨ncia per al museu dels tresors ocults. Cr¨ªtica institucional o simple im-mund¨ªcia?

The Beauty and the Best. Klimt02 Gallery. 2010 Collection . Carrer C¨°rsega, 317, pral 2a. Barcelona. Inauguraci¨® 17 de desembre. www.klimt02.net.

Garbage Pin. Project. Worth VS. Waste . Centre d'Art Santa M¨°nica. La Rambla, 7. Barcelona. Comiss¨¤ria: Ana Cardim.