Mirant Europa

Va estar pres durant sis anys a diferents presons del seu pa¨ªs, per¨°

Htein Lin (Birm¨¤nia, 1966) no va perdre el coratge ni tampoc les ganes de pintar. No era f¨¤cil fer-ho all¨¤ dintre. Ho havia de fer d'amagat i emprant tot tipus d'estris manllevats (vells uniformes, llen?ols estripats, encenedors, taps de dentifici...) amb qu¨¨ ens va inventar la seva pr¨°pia t¨¨cnica de monotip (estampaci¨® per pressi¨®) per a realitzar secretament unes obres colpidores que ara es conserven a l'arxiu birm¨¤ d'Amsterdam. "Encara hi ha moltes de les meves obres amagades a la pres¨® perqu¨¨ no vaig aconseguir treure-les", explica l'artista, que va deixar Birm¨¤nia el 2006, dos anys despr¨¦s d'¨¦sser alliberat, quan es va casar amb l'ambaixadora brit¨¤nica al pa¨ªs. El canvi de vida fou total, per¨° mant¨¦ el lligam amb el passat i, sobretot, amb la situaci¨® del seu pa¨ªs. "Em sento obligat a cridar l'atenci¨® sempre que puc sobre els molts presoners pol¨ªtics que hi ha all¨¤ i sobre la manca de llibertat d'expressi¨® que patim", explica.

Tanmateix, les obres que aquest artista i performer presenta fins al 16 de gener a la Tasneem Gallery de Barcelona (una original sala situada al barri barcelon¨ª de les Tres Torres) s¨®n m¨¦s alegres i colorides que les que li donaren fama, tot i que en algunes se serveix de la t¨¨cnica descoberta a la pres¨® i no hi falten refer¨¨ncies a la conflictiva situaci¨® birmana. ?s el cas de les peces dedicades a la revoluci¨® del safr¨¤, que protagonitzaren els monges budistes el 2007, o les dedicades a les terribles conseq¨¹¨¨ncies del cicl¨® que el maig de 2008 va arrasar el seu pa¨ªs deixant al darrere m¨¦s de 150.000 morts i que pel seu dramatisme recorden les imatges de les seves pintures de pres¨®.

La mostra porta per t¨ªtol Missing Asia, observing Europa ( Enyorant ?sia, observant Europa ) i el contrast ¨¦s el m¨¦s interessant. A la s¨¨rie dedicada a ciutats europees, l'artista inclou de manera quasi b¨¦ ca¨°tica tot tipus d'icones representatives del lloc, com la Sagrada Fam¨ªlia a Barcelona o els canals a Amsterdam. L'acumulaci¨® de personatges, monuments, fragments d'obres dels artistes m¨¦s representatius o elements simb¨°lics del lloc sembla al principi una mica na?f, per¨° mirat tot a poc a poc, aquesta acumulaci¨® acaba interrogant-nos sobre el que som realment. I, en totes, hi apareix sempre una figura que poc t¨¦ a veure amb Occident. Es tracta d'un petit Buda que ell col¡¤loca com a senyal d'esperan?a.

"Abans d'arribar aqu¨ª nom¨¦s havia estat a Europa a la meva imaginaci¨® i pensava que aix¨° era el parad¨ªs", explica. "Despr¨¦s vaig descobrir que la realitat no ¨¦s tant aix¨ª i que la gent t¨¦ una vida dura i est¨¤ molt estressada; la seva vida di¨¤ria ¨¦s com una carrera permanent. Per aix¨° vaig comen?ar a pintar aquesta s¨¨rie de les ciutats, per expressar com les veia jo. I aquestes imatges de Buda les poso perqu¨¨ representen el meu desig que aquestes ciutats aconsegueixen pau i felicitat".

A ell li'n d¨®na i, de fet, una altra part de l'exposici¨® t¨¦ a Buda com a ¨²nic protagonista. "Quan era a la pres¨® vaig practicar molt la meditaci¨® i encara ara intento fer-ho cada dia", explica. Est¨¤ conven?ut que tamb¨¦ ¨¦s aix¨° el que permet que molts dels seus compatriotes, malgrat els problemes, aconsegueixen sentir-se afortunats. "Els permet treure forces per a riure i per a estimar". Podria semblar que la seva ¨¦s, doncs, pintura religiosa. Per¨° ell no ho diria aix¨ª. "El budisme no ¨¦s una religi¨®, ¨¦s una filosofia, una manera de viure".