E-book

Diu Plat¨® que Teut va oferir al fara¨® Tamus un invent: les lletres.

- I aix¨° per qu¨¨ serveix? - va voler saber l'home m¨¦s poder¨®s del regne.

- Amb les lletres, els homes podran guardar tot all¨° que considerin important i no oblidar-ho.

- Fuig d'aqu¨ª. El que em portes no faria sin¨® matar la mem¨°ria, de manera que en realitat multiplicaria els oblits.

El mite de Teut i Tamus (al Fedre) permet veure que sempre hi ha hagut, per dir-ho amb paraules d'Umberto Eco, apocal¨ªptics i integrats. Els primers desconfien de qualsevol innovaci¨® que modifiqui l'ordre existent. El fara¨® malfiava de les lletres, avui hi ha qui maleeix l'e-book. Si m¨¦s no, el llibre electr¨°nic permetr¨¤ millorar la connexi¨® entre editor i lector, mediatitzada pel distribu?dor i el llibreter. Un llibreter a qui no es pot demanar que sigui tamb¨¦ m¨¤rtir. El disparat n¨²mero de t¨ªtols que s'editen cada any fa impossible (o molt dif¨ªcil) la llibreria de fons. Els volums, com el seu nom indica, ocupen un espai cada vegada m¨¦s car sense que, molt sovint, hi hagi demanda per tots . I aix¨ª no hi ha qui trobi un llibre amb m¨¦s de sis mesos de vida.

La distribuci¨® electr¨°nica era ara un ajut parcial. Iberlibro, per exemple, facilita l'adquisici¨® de volums editats ja fa temps inclosos els exhaurits. Per¨° amb l'inconvenient que el transport ¨¦s car. Un llibre amb un preu, per exemple, de 3 euros (molts de butxaca) acaba costant el triple al comprador. Clar, caldr¨¤ un proc¨¦s d'aprenentatge per substituir el costum de fer lliscar la mirada pels lloms ordenats, d'allargar la m¨¤ i agafar l'exemplar del prestatge, llegir-ne la solapa, apreciar la textura de la portada, olorar la tinta encara fresca.

Comen?a l'article amb "diu Plat¨®" i no "deia". I ¨¦s aix¨ª gr¨¤cies a les lletres, que mantenen viva la seva paraula. De la mateixa manera que l'escriptura no va matar la mem¨°ria, l'e-book no acabar¨¤ amb el llibre: al contrari, li donar¨¤ m¨¦s llarga vida. Ens proporcionar¨¤ una mem¨°ria m¨¦s duradora, un saber m¨¦s ample i potent. Es compr¨¨n la malfian?a del fara¨®: el poder ha mirat sempre amb recel el saber i la mem¨°ria que fan els homes lliures.