Un patrimoni amagat

A mitjans del mes d'octubre de l'any passat, els operaris de l'empresa ADIF que treballaven en les obres de l'AVE del carrer Mallorca van veure com el terra se'ls esfondrava als peus. Durant la instal¡¤laci¨® dels micropilonatges per crear el t¨²nel que ha de travessar la ciutat de punta a punta va apar¨¨ixer, a m¨¦s d'11 metres de profunditat, una cosa inesperada: un refugi antiaeri de la Guerra Civil del qual no es tenia const¨¤ncia.

Ning¨² no va poder preveure que, a sota de la cal?ada, es conservava un dels 1.394 refugis constru?ts pels ciutadans de Barcelona entre el 1937 i el 1939 amb l'objectiu d'intentar sobreviure als bombardeigs de l'aviaci¨® de l'ex¨¨rcit franquista i dels seus aliats italians i alemanys.

Barcelona t¨¦ l'honor dubt¨®s de ser la primera urbs occidental bombardejada de forma sistem¨¤tica des de l'aire a pesar d'estar en la rereguarda. Els refugis constru?ts durant la guerra civil van ajudar a salvar milers de vides, ja que les bombes llan?ades en els 194 bombardeigs que va patir la capital durant el conflicte "nom¨¦s" van causar 1.816 v¨ªctimes mortals i 2.719 ferits en una ciutat habitada per una mica m¨¦s d'un mili¨® de persones.

En cont¨ªnua transformaci¨® urban¨ªstica, la ciutat de Barcelona ha viscut el boom immobiliari i est¨¤ sotmesa a obres constants de construcci¨® de nous t¨²nels de metro, nous aparcaments i noves rases per al clavegueram i el cablatge que remouen, a diari, el subs¨°l i afecten tot el que hi ha a sota terra. Aquestes obres han descobert un gran nombre de refugis de la ciutat, per¨° encara queden moltes defenses constru?des que, com la del carrer Mallorca, romanen enterrades sota carrers, places, edificis i solars.

"Barcelona ha estat considerada una ciutat m¨¤rtir pels bombardeigs que va patir durant la Guerra Civil, per¨° s'ha subvalorat el paper de la defensa passiva que va permetre salvar moltes vides", assegura Ramon Armalat, historiador i director del Centre de Recerca sobre l'Aviaci¨® Republicana i la Guerra Civil.

Per Armalat, "la Guerra Civil encara no s'ha superat", cosa que explica que la ciutat no recordi els protagonistes de la Junta de Defensa Passiva, impulsora dels refugis, ni dediqui monuments a les v¨ªctimes, m¨¦s enll¨¤ del que hi ha instal¡¤lat a la Gran Via i "que no coneix ning¨²".

Armalat ¨¦s un dels estudiosos que ha participat en les jornades Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d'intervenci¨® patrimonial , celebrades recentment al Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA), que han analitzat qu¨¨ cal fer amb aquest patrimoni, testimoni d'un dels episodis m¨¦s tr¨¤gics de la Barcelona del segle XX. Segons Armalat, "es necessiten an¨¤lisis m¨¦s complexes de la guerra, no tan victimistes, on els refugis s'estudi?n en el context en qu¨¨ es van crear".

Coincidint amb el 70¨¨ aniversari de la Guerra Civil i l'inter¨¨s creixent de la societat per con¨¨ixer tot el que va oc¨®rrer durant els anys del conflicte, s¨®n molts els qui reclamen que es posin en valor i s'obrin els refugis com a indrets de mem¨°ria col¡¤lectiva. Per¨° no ¨¦s un patrimoni f¨¤cil de gestionar, tant per les fortes connotaciones pol¨ªtiques i socials com per la peculiar situaci¨® que comporta un dif¨ªcil acc¨¦s, una conservaci¨® costosa i una gran dificultat per complir les normatives de seguretat -per sota de sis metres del terra tot ¨¦s excepcional- que permetin que s'obrin amb garanties.

Les jornades celebrades al MUHBA van reunir tots els qui tenen una feina relacionada amb els refugis antiaeris: arque¨°legs, historiadors, administracions i la societat civil -que moltes vegades ha estat la primera a interessar-se per aquest patrimoni com ¨¦s el cas de Valerie Powles, una ve?na del Poble Sec que va lluitar perqu¨¨ s'obr¨ªs el refugi 307 des del seu redescobriment-. Tots van estar d'acord en una cosa: que encara hi ha molt per fer. "?s un patrimoni emergent sense tradici¨® cient¨ªfica, legalment indefinit i amb un inter¨¨s medi¨¤tic recent", assegura l'historiador Andreu Besal¨ª, del grup d'investigaci¨® de did¨¤ctica del patrimoni (Didpatri), de la Universitat de Barcelona.

La Llei de la mem¨°ria hist¨°rica del 2007 estableix el comprom¨ªs moral de preservar i elaborar un cat¨¤leg dels vestigis hist¨°rics de la Guerra Civil, sempre que no suposin una exaltaci¨® de les bandes enfrontades. Entre aquests vestigis, hi ha els refugis antiaeris dels quals fins ara nom¨¦s s'ocupava un decret franquista sobre protecci¨® de castells de 1949, ja que ni la Llei de patrimoni estatal de 1985, ni l'auton¨°mica de 1993, ni el Cat¨¤leg de Patrimoni de Barcelona els recollien. "Per fi la Llei del 2007 equipara aquestes obres d'enginyeria civil amb el patrimoni industrial contemporani", comenta Besal¨ª.

D'entrada, segons els especialistes reunits amb motiu de les jornades del MUHBA, caldr¨¤ aclarir el nombre exacte de refugis que es van construir, -Clabsa, l'empresa del clavegueram de Barcelona, va dur a terme al 2002 un atlas in¨¨dit que els ubicava tots, per¨° molts investigadors creuen que no ¨¦s exacte-; la ubicaci¨® exacta de tots els refugis i els punts per on s¨®n accessibles, ja que moltes entrades origin¨¤ries s'han vist alterades per construccions posteriors. Tamb¨¦ s'haur¨¤ d'acabar de definir com se'ls ha de considerar, si com a restes arqueol¨°giques i per tant sotmeses a la mateixa legislaci¨® i protecci¨®, o tan sols com a patrimoni, un "patrimoni silenciat que s'ha volgut ocultar i fer desapar¨¨ixer de l'ideari col¡¤lectiu", afirma Carme Mir¨®, responsable de la carta arqueol¨°gica i patrimonial de la ciutat. Per Mir¨®, "¨¦s el moment de donar veu a aquestes restes que parlen de conflicte, per¨° tamb¨¦ de principis i de valors". Tampoc no ¨¦s clar qu¨¨ se n'ha de fer, si obrir tots els que es reclamen des de les entitats relacionades amb els districtes, o documentar-los i obrir al p¨²blic els que destaquen per algun aspecte.

Les jornades del MUHBA van acabar amb el comprom¨ªs de crear un protocol d'actuaci¨® que reculli la normativa vigent i de les administracions amb compet¨¨ncia en la mat¨¨ria per gestionar aquest patrimoni de forma sostenible i coherent; crear una base de dades que aplegui les fonts escrites, orals i les actuacions arqueol¨°giques que faciliti un inventari dels refugis a la carta arqueol¨°gica; i constituir una comissi¨® de treball que reuneixi tots els estudiosos del tema i analitzi els elements del patrimoni hist¨°ric vinculats amb la Guerra Civil a Barcelona.

El refugi antiaeri trobat al carrer Mallorca ¨¦s, per ara, inaccessible. Les ¨²niques imatges que se'n coneixen s¨®n les que es van obtenir amb una c¨¤mera sonda que va descendir per l'obertura de 80 cent¨ªmetres de di¨¤metre feta pel micropilonatge.

Segons Ferran Puig, cap del Servei d'Arqueologia de Barcelona, els responsables d'ADIF es van comprometre a omplir el nou pilar amb un material especial que imped¨ªs que el formig¨® s'estengu¨¦s per l'interior del refugi, "com ha passat en molts altres casos", va explicar Puig. Caldr¨¤ esperar que la tuneladora de l'AVE es creui en el cam¨ª amb algun tram d'aquest refugi ocult i deixi al descobert una part de la mem¨°ria que s'ha conservat sota terra durant m¨¦s de 70 anys.