Un patrimoni amagat
Barcelona analitza qu¨¨ cal fer amb els m¨¦s de mil refugis antiaeris constru?ts durant la Guerra Civil espanyola
A mitjans del mes d'octubre de l'any passat, els operaris de l'empresa ADIF que treballaven en les obres de l'AVE del carrer Mallorca van veure com el terra se'ls esfondrava als peus. Durant la instal¡¤laci¨® dels micropilonatges per crear el t¨²nel que ha de travessar la ciutat de punta a punta va apar¨¨ixer, a m¨¦s d'11 metres de profunditat, una cosa inesperada: un refugi antiaeri de la Guerra Civil del qual no es tenia const¨¤ncia.
Ning¨² no va poder preveure que, a sota de la cal?ada, es conservava un dels 1.394 refugis constru?ts pels ciutadans de Barcelona entre el 1937 i el 1939 amb l'objectiu d'intentar sobreviure als bombardeigs de l'aviaci¨® de l'ex¨¨rcit franquista i dels seus aliats italians i alemanys.
Barcelona t¨¦ l'honor dubt¨®s de ser la primera urbs occidental bombardejada de forma sistem¨¤tica des de l'aire a pesar d'estar en la rereguarda. Els refugis constru?ts durant la guerra civil van ajudar a salvar milers de vides, ja que les bombes llan?ades en els 194 bombardeigs que va patir la capital durant el conflicte "nom¨¦s" van causar 1.816 v¨ªctimes mortals i 2.719 ferits en una ciutat habitada per una mica m¨¦s d'un mili¨® de persones.
En cont¨ªnua transformaci¨® urban¨ªstica, la ciutat de Barcelona ha viscut el boom immobiliari i est¨¤ sotmesa a obres constants de construcci¨® de nous t¨²nels de metro, nous aparcaments i noves rases per al clavegueram i el cablatge que remouen, a diari, el subs¨°l i afecten tot el que hi ha a sota terra. Aquestes obres han descobert un gran nombre de refugis de la ciutat, per¨° encara queden moltes defenses constru?des que, com la del carrer Mallorca, romanen enterrades sota carrers, places, edificis i solars.
"Barcelona ha estat considerada una ciutat m¨¤rtir pels bombardeigs que va patir durant la Guerra Civil, per¨° s'ha subvalorat el paper de la defensa passiva que va permetre salvar moltes vides", assegura Ramon Armalat, historiador i director del Centre de Recerca sobre l'Aviaci¨® Republicana i la Guerra Civil.
Per Armalat, "la Guerra Civil encara no s'ha superat", cosa que explica que la ciutat no recordi els protagonistes de la Junta de Defensa Passiva, impulsora dels refugis, ni dediqui monuments a les v¨ªctimes, m¨¦s enll¨¤ del que hi ha instal¡¤lat a la Gran Via i "que no coneix ning¨²".
Armalat ¨¦s un dels estudiosos que ha participat en les jornades Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d'intervenci¨® patrimonial , celebrades recentment al Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA), que han analitzat qu¨¨ cal fer amb aquest patrimoni, testimoni d'un dels episodis m¨¦s tr¨¤gics de la Barcelona del segle XX. Segons Armalat, "es necessiten an¨¤lisis m¨¦s complexes de la guerra, no tan victimistes, on els refugis s'estudi?n en el context en qu¨¨ es van crear".
Coincidint amb el 70¨¨ aniversari de la Guerra Civil i l'inter¨¨s creixent de la societat per con¨¨ixer tot el que va oc¨®rrer durant els anys del conflicte, s¨®n molts els qui reclamen que es posin en valor i s'obrin els refugis com a indrets de mem¨°ria col¡¤lectiva. Per¨° no ¨¦s un patrimoni f¨¤cil de gestionar, tant per les fortes connotaciones pol¨ªtiques i socials com per la peculiar situaci¨® que comporta un dif¨ªcil acc¨¦s, una conservaci¨® costosa i una gran dificultat per complir les normatives de seguretat -per sota de sis metres del terra tot ¨¦s excepcional- que permetin que s'obrin amb garanties.
Les jornades celebrades al MUHBA van reunir tots els qui tenen una feina relacionada amb els refugis antiaeris: arque¨°legs, historiadors, administracions i la societat civil -que moltes vegades ha estat la primera a interessar-se per aquest patrimoni com ¨¦s el cas de Valerie Powles, una ve?na del Poble Sec que va lluitar perqu¨¨ s'obr¨ªs el refugi 307 des del seu redescobriment-. Tots van estar d'acord en una cosa: que encara hi ha molt per fer. "?s un patrimoni emergent sense tradici¨® cient¨ªfica, legalment indefinit i amb un inter¨¨s medi¨¤tic recent", assegura l'historiador Andreu Besal¨ª, del grup d'investigaci¨® de did¨¤ctica del patrimoni (Didpatri), de la Universitat de Barcelona.
La Llei de la mem¨°ria hist¨°rica del 2007 estableix el comprom¨ªs moral de preservar i elaborar un cat¨¤leg dels vestigis hist¨°rics de la Guerra Civil, sempre que no suposin una exaltaci¨® de les bandes enfrontades. Entre aquests vestigis, hi ha els refugis antiaeris dels quals fins ara nom¨¦s s'ocupava un decret franquista sobre protecci¨® de castells de 1949, ja que ni la Llei de patrimoni estatal de 1985, ni l'auton¨°mica de 1993, ni el Cat¨¤leg de Patrimoni de Barcelona els recollien. "Per fi la Llei del 2007 equipara aquestes obres d'enginyeria civil amb el patrimoni industrial contemporani", comenta Besal¨ª.
D'entrada, segons els especialistes reunits amb motiu de les jornades del MUHBA, caldr¨¤ aclarir el nombre exacte de refugis que es van construir, -Clabsa, l'empresa del clavegueram de Barcelona, va dur a terme al 2002 un atlas in¨¨dit que els ubicava tots, per¨° molts investigadors creuen que no ¨¦s exacte-; la ubicaci¨® exacta de tots els refugis i els punts per on s¨®n accessibles, ja que moltes entrades origin¨¤ries s'han vist alterades per construccions posteriors. Tamb¨¦ s'haur¨¤ d'acabar de definir com se'ls ha de considerar, si com a restes arqueol¨°giques i per tant sotmeses a la mateixa legislaci¨® i protecci¨®, o tan sols com a patrimoni, un "patrimoni silenciat que s'ha volgut ocultar i fer desapar¨¨ixer de l'ideari col¡¤lectiu", afirma Carme Mir¨®, responsable de la carta arqueol¨°gica i patrimonial de la ciutat. Per Mir¨®, "¨¦s el moment de donar veu a aquestes restes que parlen de conflicte, per¨° tamb¨¦ de principis i de valors". Tampoc no ¨¦s clar qu¨¨ se n'ha de fer, si obrir tots els que es reclamen des de les entitats relacionades amb els districtes, o documentar-los i obrir al p¨²blic els que destaquen per algun aspecte.
Les jornades del MUHBA van acabar amb el comprom¨ªs de crear un protocol d'actuaci¨® que reculli la normativa vigent i de les administracions amb compet¨¨ncia en la mat¨¨ria per gestionar aquest patrimoni de forma sostenible i coherent; crear una base de dades que aplegui les fonts escrites, orals i les actuacions arqueol¨°giques que faciliti un inventari dels refugis a la carta arqueol¨°gica; i constituir una comissi¨® de treball que reuneixi tots els estudiosos del tema i analitzi els elements del patrimoni hist¨°ric vinculats amb la Guerra Civil a Barcelona.
El refugi antiaeri trobat al carrer Mallorca ¨¦s, per ara, inaccessible. Les ¨²niques imatges que se'n coneixen s¨®n les que es van obtenir amb una c¨¤mera sonda que va descendir per l'obertura de 80 cent¨ªmetres de di¨¤metre feta pel micropilonatge.
Segons Ferran Puig, cap del Servei d'Arqueologia de Barcelona, els responsables d'ADIF es van comprometre a omplir el nou pilar amb un material especial que imped¨ªs que el formig¨® s'estengu¨¦s per l'interior del refugi, "com ha passat en molts altres casos", va explicar Puig. Caldr¨¤ esperar que la tuneladora de l'AVE es creui en el cam¨ª amb algun tram d'aquest refugi ocult i deixi al descobert una part de la mem¨°ria que s'ha conservat sota terra durant m¨¦s de 70 anys.
Les dades
- Refugis antiaeris de Barcelona: 1.394
- Extensi¨® dels t¨²nels: 20 quil¨°metres
- Capacitat: 250.000 i 300.000 persones
- Habitants el 1937: als voltants d'1.000.000
- Bombardeigs: 194 / bombes: 1.903 (44 tonelades)
- Morts i ferits: 1.816 i 2.719
- Edificis afectats: 1.808
- Principals bombardeigs:
- 1937 : 13 febrer (18 morts) / 29 maig (64 morts).
- 1938: 7 i 19 gener (170 morts) / 30 gener (200 morts, entre ells un grup de nens a Sant Felip Neri) / 16, 17 i 18 mar? (270 morts. Explosi¨® del cami¨® amb trinita a la Gran Via) / 19 de juliol (bomba sobre la Catedral de Barcelona) / 31 de desembre (50 morts).
- 1939: 21 i 24 de gener. ?ltims bombardeigs abans de l'entrada de les tropes nacionals.
44 tonelades de bombes
L 'ex¨¨rcit revoltat el 1936 va tenir, entre les seves prioritats, atacar la ciutat de Barcelona. L'aviaci¨® italiana amb base a Mallorca i la Legi¨® Condor van llan?ar sobre la ciutat 44 tonelades de bombes en 194 accions a¨¨ries. El setembre de 1936, l'Ajuntament va crear un Servei de Defensa Passiva Antia¨¨ria que va comen?ar inspeccionant 17.000 soterranis i locals dels edificis amb la finalitat que la poblaci¨® es pogu¨¦s refugiar en cas d'atac aeri.
El 13 de febrer de 1937 va tenir lloc el primer atac quan el destructor itali¨¤ Eugenio di Savoia va llan?ar els seus projectils contra la f¨¤brica de material b¨¨l¡¤lic Elizalde i va ocasionar 18 v¨ªctimes al barri de Gr¨¤cia. Al cap d'un mes, el primer bombardeig estricte va provocar sis morts i 39 ferits. Els avions italians Savoia S-79 partien de Mallorca -gaireb¨¦ sempre a l'alba, amb el sol a l'esquena- i en nom¨¦s mitja hora atenyien la costa barcelonina, mentre els avions republicans, -amb el sol de cara i pitjor armament-, intentaven evitar les accions ajudades per les bateries antia¨¨ries i metralladores instal¡¤lades en terrats i en punts alts com les torres de l'edifici de la Universitat de Barcelona.
El 9 de juny de 1937 la Generalitat va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, que va entrar a col¡¤laborar amb les juntes locals. A Barcelona es va dedicar a planificar, subvencionar i supervisar la construcci¨® d'un centenar de refugis antiaeris. La resta es va construir de forma autoorganitzada per iniciatives civils, sindicats, partits pol¨ªtics, ve?ns i particulars, que utilitzaven en la construcci¨® molts dels materials que provenien dels enderrocs dels edificis afectats.
En la construcci¨® dels refugis municipals van intervenir-hi arquitectes (del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya) i enginyers i es van crear amb la intenci¨® de reaprofitar-los, quan va acabar la guerra, com a serveis p¨²blics, magatzems, biblioteques o escoles. El 1938, la Junta Local de Defensa Passiva en va censar 1.293, per¨° molts dels particulars no es van declarar i, per tant, no consten a la documentaci¨®. El mili¨® de persones que llavors vivien a la ciutat trobaven refugi, a m¨¦s, als t¨²nels del metro i ferrocarril, als subs¨°ls de les cases (uns 700 refor?ats i habilitats amb sacs de sorra com el del carrer Fusina n¨²mero 6, que actualment ¨¦s un local de copes), o en coves i galeries de mina d'aigua.
Deu entre un miler
Dels m¨¦s de mil refugis antiaeris constru?ts a Barcelona entre el 1937 i el 1939, en destaquem els deu seg¨¹ents, tot i que a la llista n'hi podrien haver molts m¨¦s:
- Refugi 232 (pla?a del Diamant). ?s un dels m¨¦s ben conservats dels 88 que es van construir a Gr¨¤cia. Constru?t amb subvenci¨® de l'Ajuntament, conserva 200 metres de t¨²nel a 12 metres de profunditat amb els sanitaris diferenciats per a homes i dones i sala de cures. Es va redescobrir el 1992 i, des del novembre del 2006, es pot visitar.
- Refugi del carrer Toledo (La Bordeta, Sants). Les obres de millora de les clavegueres al juliol passat van posar al descobert l'entrada del refugi de 1937. Presenta diverses galeries fetes amb formig¨®, cosa poc habitual, latrines i cartells pintats que indiquen les normes d'¨²s.
- Refugi 267 (pla?a de la Revoluci¨®). Les obres d'un aparcament al 1994 van treure a la llum el refugi conegut per fonts orals. Constru?t a 11 metres amb subvenci¨® municipal, nom¨¦s conserva la infermeria amb poselles per als medicaments. ?s accessible des del p¨¤rquing.
- Refugi 307 (Nou de la Rambla, 175). Redescobert al 1995, quan es va enderrocar una f¨¤brica de vidre, ¨¦s obert al p¨²blic des de l'abril del 2007, tot i que nom¨¦s es pot visitar un tram de 35 metres dels 200 constru?ts al 1937. Estava preparat per acollir 2.000 persones i conserva el cablatge el¨¨ctric, equip electrogen, 6 lavabos, la infermeria i una farmaciola. No es va clausurar durant el franquisme i es va fer servir per criar xampinyons, com a magatzem i barraca fins al 1960.
- Refugi de pla?a de Tetuan. Situat a cinc metres de profunditat, ¨¦s un dels m¨¦s ben conservat malgrat que s'hagi redu?t a la meitat per les obres del metro de la l¨ªnia 2 i que conservi nom¨¦s 300 dels 870 metres que tenia. La Junta Local de Defensa Passiva va invertir-hi mig mili¨® de pessetes al 1937 amb la intenci¨® d'utilizar-lo despr¨¦s de la guerra com a escola. S'ha demanat que s'obri al p¨²blic.
- Refugi de Llu¨ªs Companys (Palau de les Heures). La Generalitat va requisar l'edifici com a habitatge per al president i va construir un refugi per a la seva seguretat. Des de 1958, l'edifici ¨¦s la seu de la Fundaci¨® Bosch Gimpera (Diputaci¨® de Barcelona), que ¨¦s qui d¨®na el perm¨ªs per visitar-lo.
- Refugi 864 (carrer Sardenya). Unes obres van descobrir al 2002 una galeria de 157 metres a 11 metres de profunditat. S'hi pot accedir des del clavegueram dels carrers C¨°rsega i Proven?a.
- Refugi de Can Peguera. (carrer Cornudella, Tur¨® de la Peira). Format per dues galeries que es creuen, es va reobrir al 1998 a petici¨® dels ve?ns, per¨° nom¨¦s s'ha pogut visitar en comptades ocasions.
- Refugi avinguda del Tibidabo (n¨²meros 17-19). ?s en un palauet requisat durant la Guerra Civil i destinat a allotjar el consulat de la URSS, d'aqu¨ª la necessitat de dotar-lo d'un refugi antiaeri. Conserva intactes els murs de formig¨® armat i doble porta de ferro colat. T¨¦ despatx, sala de reunions, cuina, dormitori i latrines. La visita dep¨¨n dels propietaris de l'edifici.
- Refugi de Juan Negr¨ªn (avinguda Pedralbes, entre el carrer Cavallers i Sor Eulali d'Anzizu). Al 2001, unes obres a prop del Palau de Pedralbes van fer descobrir un refugi de gran qualitat i estat de conservaci¨®. Es creu que el va utilitzar el president de la Rep¨²blica durant l'estada a la ciutat ja que residia en un habitatge proper de la fam¨ªlia Roviralta. ?s el motiu pel qual no est¨¤ catalogat en cap cens. Accedir-hi ¨¦s complicat i cal descendir-hi a trav¨¦s d'un pou del clavegueram.
Font: Els refugis antiaeris de Barcelona , d'Andreu Besol¨ª.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.