Fer-se una biblioteca

Res m¨¦s adient per comen?ar l'any que fer-se el prop¨°sit de col¡¤leccionar una biblioteca privada. Aix¨°, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comen?a a comprar llibres amb la intenci¨® de conservar-los tant com duri la vida. Per¨° hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una classe universit¨¤ria de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien comen?at a practicar aquesta afici¨®, i si tenien la intenci¨® de fer-se, amb el temps, una biblioteca pr¨°pia i significativa. Un centenar d'estudiants va posar cara de perplexitat, i nom¨¦s un va dir que es delia per comprar tants llibres com podia, en especial llibres de poesia: ja tenia tota la poesia castellana del Segle d'Or i de la Generaci¨® del 27, i esperava incrementar la col¡¤lecci¨® amb poesia escrita en d'altres lleng¨¹es que coneixia.

Al cap d'un quant temps vaig saber que l'estudiant es deia Gabriel Lara, i que ha anat a parar -jo que me n'alegro- en un col¡¤legi de Sant Cugat en qu¨¨ la disciplina ¨¦s costum arrelada, lloc en qu¨¨ ensenya Literatura Espanyola i Universal. Els estudiants l'estimen, i compren els llibres que recomana. S'ha convertit, a la trentena, en un bibli¨°fil pertina?. Escriu versos, conta hex¨¤metres i decas¨ªl¡¤labs a l'esquena nua d'una amiga deliciosa -com Goethe a la famosa "Elegia romana"- i aquestes dues coses plegades contribueixen en ell a una felicitat exultant i calmada.

Sembla clar que aquest afany no ser¨¤ mai substitu?t per tots els e-books del m¨®n, ni tan sols pels m¨¦s sofisticats. Aquests ginys electr¨°nics agradaran sens dubte a les persones m¨¦s joves, que fan ara passar quasi tots els aspectes de la seva vida -inclosa l'amorosa, fins i tot la sexual- per m¨¤quines electr¨°niques; per¨° ¨¦s dif¨ªcil pensar que l'acumulaci¨® de centenars, milers de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt ¨²til que sigui, arribi mai a situar-se al mateix lloc que una renglera, despr¨¦s una s¨¨rie de prestatgeries, per fi una habitaci¨® sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents -ah! mitges pells holandeses; lloms amb nervadura; caps daurats!-, amb papers de qualitat diversa -ah!, el paper jap¨®, el paper de fil, ni que sigui un bon paper verjurat!-, amb continguts revisitables sempre que a un bon lector li agafin ganes de solcar les l¨ªnies del llibre com un llaurador solca la terra. Jacint Verdaguer: "Poeta i llaurador s¨®c, | i faig la feina tan neta, | que llauro com un poeta | i escric com un llaurador."

Per saber qu¨¨ s'ha de llegir i col¡¤leccionar, tenim a Catalunya un llibre imprescindible, que potser s'ha reeditat: Carles Soldevila, Qu¨¨ cal llegir? L'art d'enriquir un esperit, L'art de formar una biblioteca , Barcelona, Llibreria Catal¨°nia, 1928. Per entendre que tot art de fer-se una biblioteca imita la passi¨® dels alexandrins, ¨¦s a dir, la voluntat d'acumular fins a 700.000 rotlles de la saviesa lletrada existent fins aleshores, ¨¦s bo llegir aquests tres llibres: Hip¨®lito Escolar, La biblioteca de Alejandr¨ªa , Madrid, Gredos, 2001; Libraries in the Ancient World , de Lionel Casson, Yale University Press, 2001, i Luciano Canfora, La biblioteca desaparecida , Gij¨®n, Trea, 1998. Pel que sembla, C¨¨sar va haver de defensar-se d'un avalot egipci -ho diu Plutarc- i, per espantar les hordes, va destruir els magatzems que hi havia al port de la ciutat, lloc en qu¨¨ els llibres procedents de Gr¨¨cia es copiaven, tradu?en o restauraven abans de passar al fam¨®s Serapi, o biblioteca principal de la ciutat. D'altres esdeveniments b¨¨l¡¤lics van acabar, com ¨¦s sabut, amb el m¨¦s gran llegat que mai s'hagi reunit de literatura arcaica i cl¨¤ssica.

Una bona introducci¨® a la bibliomania es troba a Francisco Mendoza D¨ªaz-Maroto, La pasi¨®n por los libros, Un acercamiento a la bibliofilia , Madrid, Espasa, 2002. Un fetitxisme exacerbat per tot el que resulta de detall en una biblioteca, per¨° important, es troba al fabul¨®s llibre de Henry Petroski, Mundolibro , traducci¨® de Miquel Izquierdo, Barcelona, Edhasa, 2002; i una antologia espl¨¨ndida sobre l'amor als llibres ¨¦s la publicaci¨® de Luciano Canfora, Libri e biblioteche , Palermo, Sellerio, 2002. Sobre l'heroica resist¨¨ncia de certs llibreters del pitjor per¨ªode stalinista, a tall d'exemple, vegeu Mikha?l Ossorguine, Les Gardiens des livres , Par¨ªs, Interf¨¦rences, 1994. I per comprovar fins a quin punt els bons lectors i compradors de llibre vell fan girar tota la seva vida a l'entorn d'aquesta pr¨¤ctica agradable, llegiu Bernhard Schlink, El lector , i Helene Hanff, 84, Charing Cross Road , Anagrama, 1997 i 2003 respectivament.

Ara b¨¦: el millor llibre mai editat a casa nostra sobre la passi¨® pels llibres i pel col¡¤leccionisme ¨¦s Contes de bibli¨°fil , amb textos de Nodier, Flaubert, Asselinau, Daudet, Lou?s, Pons i Massaveu, Raimon Casellas i Miquel dels Sant Oliver, entre altres, i magn¨ªfiques il¡¤lustracions: Barcelona, Institut Catal¨¤ de les Arts del Llibre, 1924. Aqu¨ª caldr¨¤ rascar-se la butxaca; per¨° sempre ser¨¤ millor deixar als hereus aquest llibre magn¨ªfic que diners o ginys tan el¨¨ctrics com ef¨ªmers. Comen?a l'any, comenci la biblioteca.