"D'aqu¨ª a tres anys Lleida tindr¨¤ art contemporani"

Julio Sorigu¨¦ (Cervera, 1933) dirigeix una de les principals empreses de construcci¨® de Catalunya, amb una plantilla de 2.500 treballadors. El 1985 va crear amb la seva dona Josefina Blasco la Fundaci¨® Sorigu¨¦, dedicada al foment i al desenvolupament d'activitats de car¨¤cter assistencial, docent i solidari. L'entitat presumeix de tenir com a patrimoni una de les col¡¤leccions d'art contemporani m¨¦s importants de propietat privada. El seu projecte immediat ¨¦s la construcci¨® del museu que acollir¨¤ el seu fons, en un solar al carrer Alcalde Pujol, zona alta i d'expansi¨® de Lleida.

Pregunta. Com explica que un empresari que ha dedicat 55 anys de la seva vida a la construcci¨® hagi acabat tenint una valuosa col¡¤lecci¨® d'art?

Resposta. F¨¤cil. El 1985 vam constituir una fundaci¨® per ajudar nens disminu?ts com una forma de revertir en la societat part dels beneficis de l'empresa. Fa vuit anys, un cop constru?t el centre ocupacional, vam decidir fer alguna cosa m¨¦s per a Lleida en l'¨¤mbit cultural i vam pensar que la millor manera era a trav¨¦s de l'art, una de les passions de la meva dona. I estic molt orgull¨®s de la col¡¤lecci¨® que hem aconseguit.

P. De quantes obres consta?

R. Els darres vuit anys, hem reunit unes 450 obres d'artistes de prestigi de totes les tend¨¨ncies, generacions i nacionalitats. Una tercera part es pot veure en un espai expositiu de 1.500 metres quadrats a l'edifici de la seu central del grup Sorigu¨¦. La col¡¤lecci¨® est¨¤ tancada al p¨²blic i nom¨¦s es fan visites organitzades a grups i entitats que ho sol¡¤liciten. Naturalment, l'espai s'ha fet petit.

P. La Fundaci¨® i l'Ajuntament de Lleida acaben de firmar, despr¨¦s de llargues negociacions, la cessi¨® del solar per al museu...

R. Feia cinc anys que negoci¨¤vem i no hi havia manera d'apropar les posicions. Al final, amb l'acord fet en vam sortir tots beneficiats. El cert ¨¦s que ten¨ªem peticions d'altres localitats de fora de Catalunya i tamb¨¦ d'altres estats per acollir la col¡¤lecci¨® i, tot i que l'art ¨¦s universal, el fet de no poder-la ubicar a Lleida m'hauria sabut molt greu perqu¨¨ la idea ha estat sempre de mantenir-la aqu¨ª.

P. Quines caracter¨ªstiques tindr¨¤ el futur museu?

R. A mi m'agradaria la simplicitat, la naturalitat i la comoditat. S¨®n les caracter¨ªstiques que hauria de reunir el nou equipament, per¨° aix¨° ho haur¨¤ de decidir l'arquitecte que dissenyi l'edifici. Tamb¨¦ m'agradaria que fos un edifici singular, que tingui un valor art¨ªstic per si mateix. Dels 16.000 metres quadrats de superf¨ªcie que t¨¦ el solar, se n'edificar¨¤ la quarta part i la resta seran jardins p¨²blics on era previst col¡¤locar-hi escultures, per¨° aquesta opci¨® s'ha descartat a causa del gamberrisme.

P. Quan estar¨¤ acabat?

R. Crec que en el termini de tres anys pot estar en funcionament i l'edifici el construirem nosaltres, fet pel qual ser¨¤ m¨¦s econ¨°mic. El primer que farem ser¨¤ escollir, a trav¨¦s d'un comit¨¦ t¨¨cnic format per la Fundaci¨®, el Col¡¤legi d'Arquitectes de Lleida, Urbanisme del consistori i el fot¨°graf Jaume Bernad¨®, un dels tres arquitectes que hem invitat perqu¨¨ presentin idees sobre el futur edifici. Els candidats s¨®n el bilba¨ª Eduardo Arroyo, l'holand¨¨s Claus en Kaan i el nord-americ¨¤ Richard Gluckman. El que busquem ¨¦s que la col¡¤lecci¨® sigui molt visible, c¨°moda i pr¨¤ctica per al visitant. Volem apropar l'art contemporani al p¨²blic, sobretot als m¨¦s joves. En principi, l'entrada ser¨¤ gratu?ta. L'Ajuntament participar¨¤ en el manteniment, la conservaci¨® i la gesti¨® de l'edifici i en ser¨¤ propietari tan bon punt estigui constru?t.