Col¨°nies

El que ¨¦s sorprenent ¨¦s el poc conservades que han estat les col¨°nies i grans f¨¤briques industrials properes a Barcelona en relaci¨® amb les de la resta de Catalunya", diu l'acompanyant. "Coi, pels terrenys, que s¨®n m¨¦s cobejats". La resposta, pausada per¨° tan contundent com preclara, ¨¦s d'un visitant il¡¤lustre de l'exposici¨® Col¨°nies Industrials que hi ha aquests dies al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya.

L'il¡¤lustre ¨¦s ni m¨¦s ni menys que l'historiador Jordi Nadal, d'alguna manera promotor indirecte de l'estudi i conservaci¨® de tot el que hi ha en els 1.200 metres quadrats d'exposici¨® gr¨¤cies a la seva tasca i, en particular, al seu seminal El fracaso de la revoluci¨®n industrial en Espa?a . Amb Nadal, competici¨® de pedigr¨ª: els tamb¨¦ historiadors Borja de Riquer, Joaquim Albareda i el director del centre, Agust¨ª Alcoberro, obrint pas.

Qu¨¨ feien tots junts? Doncs apaivagar les mateixes terribles ganes de veure l'exposici¨® de cadascun, sense haver-s'ho parlat. Aix¨ª, aprofitant que havien anat a la presentaci¨® de la dedicada a Vicens Vives (per cert, si es reivindica l'historiador com un pr¨°cer de la p¨¤tria, no mereixeria alguna cosa m¨¦s que els 200 metres quadrats del sotaescala del museu?), van fer un dues per una .

?s ben curi¨®s l'atracci¨® que tenen les col¨°nies a Catalunya. S¨ª, ¨¦s clar, n'hi va haver un fotimer, per¨° aix¨° sol no pot explicar, per exemple, part del gran ¨¨xit d'un llibre com Olor de Col¨°nia , de S¨ªlvia Alc¨¤ntara (m¨¦s de 35.000 exemplars venuts i, per cert, nou premi abans d'ahir: l'Amat-Piniella). O els gens menyspreables grups que van rebent les 13 col¨°nies industrials visitables que hi ha a Catalunya.

I si result¨¦s que les col¨°nies encaixessin amb la quintaess¨¨ncia de la natura catalana? ?s a dir, aquell esperit tan nostre d'empenta i gasiveria empresarial i moral; la barreja entre pol¨ªtica, cultura i oficis; la cosa paternalista i dictatorial; l'engany¨®s concepte de la fam¨ªlia com a refugi i cadasc¨² a casa seva amb la vocaci¨® d'ajudar l'altre; aquell, en definitiva, oasi artificial, com es diu al cat¨¤leg de l'exposici¨®?

"M'ha agradat molt m¨¦s del que em pensava", va sortir dient Nadal, despr¨¦s d'un viatge que el port¨¤ des d'un confessionari a un mapa original dels aprofitaments hidr¨¤ulics de 1920, de la visi¨® d'un arbre geneal¨°gic d'una fam¨ªlia que va necessitar generacions per sortir d'una col¨°nia a la pla?a principal amb els primers utilitaris. "Hi ha una mica de l'arribada del cotxe i la tele en el final d'aquest m¨®n, descobrir que a fora hi havia una altra vida. La mobilitat ha canviat hist¨°ricament sempre moltes coses". Per¨° potser no totes.