Int¨¨rpret de la veu d'un poble

Poesia completa

Anna Akhm¨¤tova

Traducci¨® i edici¨® de Jaume Creus Edicions de 1984

560 p¨¤gines. 26 euros

Anna Akhm¨¤tova (Odessa, R¨²ssia, 1889-Moscou, 1966) era una dona superior a la mitjana. Dotada d'un extraordinari atractiu, va ser poeta i musa alhora, i es pot dir que la seva contribuci¨® a la cultura no es redueix a les pr¨°pies creacions: incomptables poemes i pintures demostren la fascinaci¨® que va inspirar artistes de tots els ¨¤mbits, Modigliani en primer terme.

Havent rebut una notable formaci¨® universit¨¤ria, es va integrar en els cercles literaris de Sant Petersburg, durant els anys anteriors a la revoluci¨® de 1917. Llavors hi havia un notable fervor creatiu, com sempre que R¨²ssia mira cap a occident i s'hi respiren aires de llibertat; moments de canvi, d'experimentaci¨® i de manifestos. En poesia, davant el predomini del simbolisme sorgeix l'acmeisme, i a l'avantguarda s'alcen el futurisme o el constructivisme. Anna es casa amb Nikolai Gumiliov, cap de colla dels acmeistes -que aspiraven, amb ¨¤nim neocl¨¤ssic, a escriure amb paraules clares sobre afers reals, en contra de la tend¨¨ncia herm¨¨tica del simbolisme-, i comen?a a publicar: Vespre (1912), Rosari (1914), Bandada blanca (1917). Hi trobem records i reflexions sobre l'amor i el desamor, i tamb¨¦ l'evocaci¨® de llocs com K¨ªev, Sant Petersburg i sobretot Ts¨¤rskoie Sel¨®, complex residencial dels tsars, on va viure de petita. La seva adscripci¨® a l'acmeisme ¨¦s anecd¨°tica per¨° el comprom¨ªs amb la realitat propi d'aquest fuga? moviment el va mantenir sempre i la va portar a ser testimoni de l'horror que va seguir a la consolidaci¨® del r¨¨gim sovi¨¨tic.

L'Akhm¨¤tova po¨¨tica arriba ara tota en catal¨¤; no hi ¨¦s en espanyol ni franc¨¨s

Ben aviat, tota creaci¨® que no es lliuri a "agitar al vent les consignes de Lenin", com deia Maiakovski, ¨¦s sospitosa, perseguida i silenciada. El seu marit va ser executat, el seu fill va entrar i sortir de la pres¨® durant anys, molts dels seus amics se'n van a l'exili, i els qui es queden s'arrisquen a desapar¨¨ixer en el Gulag. Despr¨¦s de Plantatge (1921) i Anno Domini MCMXXI (1922), que es van publicar a l'estranger, no va escriure res durant anys, i els seus llibres s¨®n prohibits. Exili interior ¨¦s una expresi¨® que queda molt curta en el seu cas.

Tant de sofriment, de persecuci¨® i de privacions va acabar germinant en la seva obra m¨¦s coneguda, el Requiem (1940). Akhm¨¤tova hi parla per ella i per tots els qui no poden fer-ho; tota la grandesa d'una veu po¨¨tica concentrada en un lament davant la sofren?a quotidiana dins un r¨¨gim totalitari. Ni en la intimitat era possible crear lliurement -per raons de seguretat, calia prescindir de c¨°pies escrites i confiar en la pr¨°pia mem¨°ria i la dels amics-, per¨° aix¨ª i tot va assolir el seu prop¨°sit de fer-nos arribar la seva clara veu enmig del drama col.lectiu. Cal esmentar tamb¨¦ el Poema sense heroi , una complexa composici¨®, reelaborada al llarg de vint anys, entorn de l'acte creador que incorpora m¨²ltiples refer¨¨ncies a autors coetanis. Malgrat tot, no se'n va anar mai del seu pa¨ªs, i amb un cert punt d'orgull no se'n va estar de remarcar-ho; fins i tot, en ocasi¨® de la segona guerra mundial, va practicar la poesia patri¨°tica per¨° no per guanyar el favor del r¨¨gim sin¨® per una ¨ªntima obligaci¨®. Una consci¨¨ncia de la missi¨® del poeta com a int¨¨rpret de la veu del poble -res a veure amb l'est¨¨tica oficial del realisme socialista, en la qual el comprom¨ªs es realitza en la transmissi¨® de consignes- recorre tota la seva obra.

En catal¨¤, dispos¨¤vem nom¨¦s d'alguns poemes d'Akhm¨¤tova -com l'antologia de Maria Merc¨¨ Mar?al i Monika Zgustova-; ara ens arriba l'obra po¨¨tica sencera, cosa que no es troba en espanyol ni en franc¨¨s.

El treball de Jaume Creus, en qui conflueixen l'ofici de traductor i una llarga traject¨°ria com a poeta, sorgeix indiscutiblement d'una "voluntat de crear cultura per al pa¨ªs". Les seves versions prescindeixen de la rima per¨° no del metre, i deixant per als coneixedors del rus el judici estrictament ling¨¹¨ªstic, podem dir que funcionen com a poemes a plena satisfacci¨®. Fet el m¨¦s dif¨ªcil, que ¨¦s la traducci¨®, nom¨¦s un parell de lleus retrets a l'edici¨®: la lectura seria m¨¦s c¨°moda si hi hagu¨¦s m¨¦s espai en blanc de separaci¨® entre els poemes, i d'altra banda, tot i entenent que no ¨¦s una edici¨® cr¨ªtica, el lector agrairia que la informaci¨® introduct¨°ria fos una mica m¨¦s extensa, que li estalvi¨¦s rec¨®rrer a altres fonts. Que de cop i volta apareguin milers de versos ben escandits ¨¦s tot un esdeveniment en la literatura catalana, encara m¨¦s si ens permeten atansar-nos a una de les grans veus del segle XX.