Directa i trepidant, tipus est¨¤ndard

SE SABR? TOT

Xavier Bosch

Proa

302 p¨¤gines

20 euros

Ni tan sols quan s¨®n obra dels propis autors, les contraportades hi toquen massa. Aquesta s¨ª, i ho fa amb exactitud i correcci¨®: "Se sabr¨¤ tot ¨¦s una novel¡¤la directa, viv¨ªssima i trepidant", segons l'editor, i hi estic b¨¤sicament d'acord rebaixant el superlatiu. De fet l'autor, Xavier Bosch, s'ho fa anar per no estalviar-se res del que habitualment fa d'una narraci¨® qualsevol una novel¡¤la "directa, viv¨ªssima i trepidant", perqu¨¨ trobem periodistes corruptes i periodistes que van ser il¡¤lusos, amos de diaris a mig cam¨ª del cartr¨® pedra, el plexigl¨¤s i la plastilina, una intendent dels mossos d'esquadra que folla amb tanta f¨²ria que s'ha de tapar la boca amb el coix¨ª per afeblir l'esc¨¤ndol (tot i que, de fet, ho fa nom¨¦s per obtenir informaci¨® privilegiada d'un periodista culpable) i tota la resta de materials previsibles per fer pel¡¤l¨ªcules i/o novel¡¤les de gran impacte popular, considerable ress¨® medi¨¤tic i plena insignific¨¤ncia est¨¨tica i liter¨¤ria, com ¨¦s el cas. L'estil de la prosa, com ¨¦s natural, tamb¨¦ va pel mateix cant¨®: funcional, pr¨¤ctica i rasa, sense esma liter¨¤ria i sovint justament "directa" (tot i que no menys de sis o set coses van "a mal borr¨¤s" al llarg de la novel¡¤la)."

No hi ha dubte que l'autor coneix el mitj¨¤ politicoperiod¨ªstic de qu¨¨ parla, perqu¨¨ va ser director molt breument del diari Avui, va ser periodista radiof¨°nic i ha treballat amb fortuna a la televisi¨®. La novel¡¤la fabula sense imaginaci¨® una hist¨°ria de xantatges i secrets, passats foscos i presents calents amb insinuacions que remeten a empresaris de premsa temibles i negocis immobiliaris superbruts, i aliats indestructibles del poder pol¨ªtic, i consellers de la Generalitat que van a toc de pito de l'amo per terbol¨ªssims interessos. Les caracteritzacions de personatges i ambients s¨®n perfectament previsibles i tot va com ha d'anar d'acord amb la imaginaci¨® est¨¤ndard del lector est¨¤ndard que veu s¨¨ries de televisi¨® casolanes i imagina conxorxes del poder a restaurants de luxe amb personatges indesitjables.

Per¨° ¨¦s cert tamb¨¦ que no hi ha cap altre prop¨°sit a primera vista. A l'autor no li ha passat pel cap una altra finalitat que l'entreteniment vagament teledirigit a la den¨²ncia de les mancances de la democr¨¤cia, que ¨¦s un sistema reconegudament imperfecte de poder on els amos dels diaris manipulen els periodistes d'empenta (i tenen secrets que els poden esfondrar la vida), els periodistes tenen depressions i han patit problemes que els condicionen tamb¨¦ a ells, i el Raval de Barcelona ¨¦s fet a mida per armar-la nit darrere nit (b¨¦ sigui per la via de la prostituci¨® de carrer i emerg¨¨ncia, b¨¦ sigui per via d'islamistes tan pirats com ho han estat tantes jerarquies cat¨°liques disposades a tot per tal de castigar l'home de poca fe).

?s decebedor tot plegat, perqu¨¨ els premis literaris amb repercussi¨® medi¨¤tica, com ho ¨¦s el Sant Jordi, potser podrien aspirar a alguna cosa m¨¦s, i alguns dels seus jurats ho saben b¨¦ perqu¨¨ s¨®n bons lectors de literatura. La novel¡¤la del Llu¨ªs-Anton Baulenas premiada l'any passat tenia una recreaci¨® hist¨°rica i una tensi¨® narrativa, estil¨ªstica i ¨¨tica suficient per¨° era molt lluny de l'actualitat. Aquesta t¨¦ tota l'actualitat banal d'ara mateix al damunt per¨° gaireb¨¦ gens de literatura: ¨¦s directa i trepidant com el dia i dia i aix¨° ¨¦s el que presumiblement explica que no repensi cap mecanisme narratiu ni s'estalvi? la immensa majoria de recursos del vell fullet¨®, la novel¡¤la de lladres i serenos, les s¨¨ries de periodistes i el cinema de gran angular. ?s una novel¡¤la sense literatura i ¨¦s perfectament publicable, com tantes altres, per¨° no havia d'haver estat destacada amb un premi literari que Wikip¨¨dia descriu com un dels m¨¦s prestigiosos en llengua catalana.