Una reparaci¨® din¨¤mica

La Fundaci¨® Antoni T¨¤pies ha obert despr¨¦s de dos anys d'obres. L'edifici s'ha ampliat i s'han modificat accessos i escales, podr¨ªem dir que ha sofert una reparaci¨®. Aquest tipus d'intervencions en edificis existents solem batejar-les com a rehabilitacions, reformes o restauracions. Una paraula menys utilitzada, com ara reparaci¨®, ¨¦s probablement la que s'ajusta m¨¦s b¨¦ al tipus de treball que se sol fer. Reparar i fer, com assenyala Richard Sennett, formen part d'un tot indissoluble. Quan reparem alguna cosa, en comprenem el funcionament i si, en reparar-la, en millorem l'¨²s, aleshores Sennett en diu reparaci¨® din¨¤mica. L'edifici de l'Editorial Montaner i Simon, ja va ser motiu d'una intervenci¨® als anys vuitanta per tal de convertir-la en la Fundaci¨® T¨¤pies. Aquella intervenci¨® va suposar, doncs, el canvi m¨¦s radical, transformant un edifici industrial en un altre dedicat a l'exhibici¨® i la difusi¨® de l'art. Es van posar les pautes b¨¤siques del seu funcionament actual, com ara la conservaci¨® dels antics dip¨°sits de llibres de l'editorial per convertir-los en la biblioteca del nou edifici.

La Fundaci¨® T¨¤pies sembla haver recuperat l'aire industrial del vell edifici

L'actual intervenci¨® ha reparat la capacitat de l'edifici augmentant-la amb un nou cos al fons de la parcel¡¤la i ha modificat les escales per ajustar-les a la normativa vigent. Les escales i les intervencions estructurals s¨®n els elements on aquesta reparaci¨® ¨¦s millor i on exhibeix de manera m¨¦s clara all¨° que l'inspira. Les escales, per exemple, s¨®n molt diferents que aquelles que es van construir ara fa m¨¦s de vint anys. Les noves s¨®n pragm¨¤tiques, amb les esteses paral¡¤leles i baranes neutres fetes amb xapa d'acer pintades de blanc. Fins i tot en els pl¨¤nols que es mostren a la darrera planta, es veu que fins al darrer moment alguna de les escales s'ha dibuixat amb els seus trams no paral¡¤lels per quedar finalment com ara. S¨®n simples i molt diferents de les substitu?des que eren fetes amb un car¨¤cter m¨¦s gestual, donant m¨¦s import¨¤ncia a la cerim¨°nia de rec¨®rrer l'edifici, probablement per subratllar el seu nou dest¨ª. De fet, la reparaci¨® actual sembla haver recuperat l'aire industrial del vell edifici, almenys pel que fa al seu pragmatisme.

L'estructura portant del nou cos al fons de la parcel¡¤la tamb¨¦ expressa aquesta manera de fer pr¨¤ctica i essencial deixant que la graella d'acer de la nova fa?ana interior sigui la seva estructura. El color blanc ajuda a refor?ar aquesta impressi¨® d'efic¨¤cia i netedat que de la mateixa manera agermana baranes amb murs que amb ampits, pilars o finestres. A la planta inferior, on la sala ¨¦s m¨¦s gran, hi trobem unes columnes de fosa reparades amb cartel¡¤les d'acer per evitar el vinclament que confereixen a les columnes una forma d'¨²s i que expressen per si soles el car¨¤cter d'aquesta intervenci¨®: comprendre, reparar i millorar.

FUNDACI? T?PIES (Arag¨®, 255. Barcelona). Arquitecte: Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner (1885);

1? remodelaci¨®: Roser Amad¨® i Llu¨ªs Dom¨¨nech Girbau (1990);

2? remodelaci¨®: I?aki ?balos i Renata Sentkiewicz (2010).