La bona confitura

La nostra secci¨® habitual ha perdut unes quantes l¨ªnies. No ens esver¨¦ssim; no ens esparver¨¦ssim; no ens astor¨¦ssim: encara gr¨¤cies que un diari permeti als amants de les belles lletres esplaiar-se ja sigui tot redactant dues p¨¤gines en comptes de tres, ja sigui llegint aquest producte lineal com qui segueix m¨¦s la m¨²sica callada que hi ha al darrere de les paraules, que tesis consciencioses. Cap lament, doncs; via fora Jeremies! La q¨¹esti¨® ¨¦s que el vostre reportador de rareses liter¨¤ries continua viu, i la secci¨® tamb¨¦. Ara li direm "Marginalia" (sense accent a la segona "a", perqu¨¨ ¨¦s paraula llatina, com no n'hauria de dur Caritas, l'organitzaci¨® benefactora que sap tothom).

La Bruy¨¨re: "La gl¨°ria o el m¨¨rit de certs homes ¨¦s escriure b¨¦; i el d'alguns altres ¨¦s no escriure"

Fages de Climent: "T'arrendo terres i camps / et deixo gallines i oques, / i no em d¨®nes mai cap ou; i dos que tinc, me'ls toques"

Els g¨¨neres literaris anomenats "breus" —m¨¦s aviat els m¨ªnims, els que consten solament d'unes quantes l¨ªnies— s¨®n d'all¨° m¨¦s respectables, i han donat, dins el gruix fastu¨®s de la hist¨°ria de la literatura, una colla d'exemples dignes de la m¨¦s gran admiraci¨®. Epigrames, par¨¨mies, aforismes, apophthegmata, m¨¤ximes, sent¨¨ncies i refranys s¨®n plens d'una enorme saviesa: al pot petit hi ha la bona confitura. Quan el nostre insigne Fages de Climent li etzibava, a un ve¨ª seu de Castell¨® d'Emp¨²ries: "La titola d'en Nouvilas | ¨¦s una lot sense piles", deia m¨¦s coses que en tota una novel¡¤la sat¨ªrica que, per cert, sempre va fer-li mandra d'escriure. Amb un pag¨¨s al qual havia arrendat un mas van quedar que li donaria, cada any, una mena de delme: oques, gallines, blat i alguna cosa m¨¦s del que donen la terra i l'aviram. El pag¨¨s no li donava res de res, i damunt li portava problemes legals de tot ordre. Llavors en Fages va divulgar aquest epigrama —que conec per tradici¨® oral—: "T'arrendo terres i camps | et deixo gallines i oques, | i no em d¨®nes mai cap ou; | i dos que tinc, me'ls toques".

Marcial ¨¦s el rei dels epigrames, i ja ¨¦s prou ric un aplec de paraules com aquest, referides al poeta Luc¨¤: "N'hi ha que diuen que jo no s¨®c poeta; per¨° el llibreter que ven els meus llibres no pensa el mateix". ?No en tenim prou quan Epictet escriu: "El savi salva la seva vida tot perdent-la"? Si Epicur ens diu: "Tothom se'n va d'aquesta vida com si aleshores acab¨¦s de comen?ar-la", ?no ens fem dignes prop¨°sits? ?No ens basta llegir a Marc Aureli: "Confronta amb cura pensaments i paraules. Escruta els esdeveniments i les seves causes"? Qui calla, no s'equivoca mai.

Aquesta saviesa concentrada no va escaure solament als Antics. Tamb¨¦ moderns i contemporanis han vist en les f¨®rmules breus una oportunitat per esplaiar-se de grat en poc espai. Vegeu els moralistes francesos, una mina peruana. La Bruy¨¨re: "La gl¨°ria o el m¨¨rit de certs homes ¨¦s escriure b¨¦; i el d'alguns altres ¨¦s no escriure" —lli?¨® que hauria estat del m¨¤xim profit a les nostres terres en temps del malaguanyat "suport gen¨¨ric". El c¨ªnic Chamfort: "Qualitats massa elevades fan els homes menys adequats per a la vida en societat; la gent no va al mercat amb lingots d'or sin¨® amb plata o moneda fraccion¨¤ria"; La Rochefoucauld: "Res no espatlla m¨¦s la naturalitat en el comportament que el desig de voler semblar natural".

I aix¨ª fins als nostres dies. Kafka va dir moltes coses en escriure: "El cam¨ª veritable passa per una corda que no est¨¤ tibada amunt, sin¨® molt a prop de terra: sembla posada m¨¦s aviat per ensopegar-hi que per caminar-hi". Val¨¦ry va escriure aquest resum de tota la literatura moderna en un aut¨°graf que tinc a casa, heretat de la biblioteca de Joan Estelrich: "?crire c'est pr¨¦voir", "Escriure ¨¦s preveure". La secci¨®, doncs, ser¨¤ m¨¦s curta, per¨° es pot preveure que l'un escriur¨¤ a gust i que els altres llegiran a pler.