"Mai ¨¦s tard"

T¨¦ els ulls riallers, els cabells curts i arreglats com de dona amb poques ganes de complicar-se la vida i una manera de parlar expressiva i entusiasta que fa que escoltar-la sigui tot un plaer. S¨ªlvia Alc¨¤ntara, l'escriptora revelaci¨® de l'any passat, t¨¦ 66 anys i les prioritats vitals molt clares. "El que m'interessa ¨¦s la fam¨ªlia, cuido les meves n¨¦tes i aix¨° em fa molt feli?. I escriure, ¨¦s clar, per¨° ara amb tot aquest rebombori ho tinc complicat perqu¨¨ em truquen de clubs de lectura, biblioteques... De moment vaig a tot, no dic que no a ning¨², per¨° tinc compromisos fins a la tardor...".

El rebombori l'ha provocat una hermosa novel¡¤la ambientada en una col¨°nia t¨¨xtil durant els grisos i espessos anys cinquanta en qu¨¨ no hi falten intrigues, amors, estafes i baixes passions, per¨° que sobretot ¨¦s un magn¨ªfic retrat literari dels perdedors, d'aquella gent treballadora que ja va n¨¦ixer amb el "s¨ª senyor" a la boca i la rebeldia ofegada per la sang de tant mossegar-se la llengua. Olor de Col¨°nia s'ha mantingut a les llistes dels m¨¦s venuts durant mesos i mesos i ja s'est¨¤ preparant la versi¨® castellana. "El boca-orella ha funcionat de manera incre?ble. I penso que a la gent a m¨¦s de la novel¡¤la els agrada la meva hist¨°ria, perqu¨¨ sembla que d¨®na esperan?a, ¨¦s com si el missatge fos que no ¨¦s mai tard. I ¨¦s veritat. De fet, la millor ¨¨poca de la meva vida l'he passada als seixanta anys".

Alc¨¤ntara va viure a la col¨°nia t¨¨xtil de Can Vidal fins als vint anys i, com la C¨¨lia, un dels seus personatges, es va posar a treballar a la f¨¤brica als 14 tot i les ganes d'estudi i de veure m¨®n. "N'hi ha que defensen les col¨°nies perqu¨¨, ¨¦s veritat, no s'hi va passar gana, per¨° la gent est¨¤ contenta en funci¨® del que espera de la vida. Jo era inconformista, no s¨¦... De tot el que recordo, el que trobo m¨¦s gros i no perdono ¨¦s que no ens deixessin estudiar. A la canalla li donaven un got de llet diari, per¨° despr¨¦s et robaven que poguessis saber, obrir els ulls i formar-te. Els amos no ho volien, els interessava que els nois fossin burros perqu¨¨ anessin a treballar a la f¨¤brica i no pensessin en revolucionar-se".

Afortunadament, tingu¨¦ m¨¦s sort que la C¨¨lia i als anys seixanta ja va poder estudiar comer? a les nits, cosa que li va permetre anar-se'n despr¨¦s a viure a Terrassa i treballar en una oficina. Es va casar, va tenir dos fills i quan els nens ja comen?aven a ¨¦sser grans li va entrar el cuquet de l'estudi. Primer, catal¨¤: "Em feia molta r¨¤bia perqu¨¨ els meus fills en sabien i els meus pares, que havien estudiat durant la Rep¨²blica, tamb¨¦, per¨° jo s¨®c d'una generaci¨® en qu¨¨ els pares tenien m¨¦s cultura que els fills...". Aix¨ª comen?¨¤ a escriure i, quan ja havia guanyat algun premi, es decid¨ª a estudiar t¨¨cnica liter¨¤ria a l'Aula de Lletres, el precedent de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelon¨¨s. Tanmateix, de les dues novel¡¤les que tenia al calaix —una de les quals sortir¨¤ abans que acabi l'any— cap editor en volia saber res.

"Estava molt decebuda i aquesta no la vaig mostrar a ning¨². Un amic va insistir que l'envi¨¦s a una editora retirada i ella em va recomanar parlar amb Edicions de 1984. Al cap d'un mes just em digueren que la publicaven. L'editor encara ara en parla amb entusiasme".

El que ning¨² s'esperava, per¨°, ¨¦s l'¨¨xit que ha tingut. Pot ¨¦sser per la hist¨°ria, en la qual molta gent s'hi sent identificada o n'havia sentit a parlar —"es veu que de les col¨°nies des del punt de vista dels treballadors no hi havia res"—; pot ¨¦sser pel llenguatge —"planer, senzill, amb el llenguatge del bergued¨¤"—; o tamb¨¦ per la manera original de narrar la hist¨°ria. Per exemple, cada cap¨ªtol comen?a amb la paraula o frase en qu¨¨ ha acabat l'anterior, per¨° en un altre context i sentit. "Va ¨¦sser casualitat, em va sortir als dos primers cap¨ªtols i en lloc de canviar-ho vaig decidir fer-ho expressament".

El que t¨¦ clar ¨¦s que, tot i que hi ha molt d'ella a la novel¡¤la, es tracta d'una ficci¨®. "He aprofitat records, per¨° tot el que all¨¤ passa, la trama i els personatges, ¨¦s invent. A mi ¨¦s aix¨° el que m'agrada, la ficci¨®". I aix¨ª est¨¤ ara, escrivint una nova ficci¨®.