Cap a la mort, sense esperan?a

LA MORT I LA PARAULA

Carles Camps Mund¨®

Proa, 2010

104 p¨¤gines

15 euros

La mort i la paraula ¨¦s un llibre tan f¨¤cil de llegir com dificil d'afrontar. Carles Camps Mund¨® (Cervell¨®, 1948) escriu d'una manera com m¨¦s va m¨¦s planera, per¨° el prop¨°sit que l'anima ¨¦s objectivar q¨¹estions essencials de la condici¨® humana, cosa que no s'adiu amb la tend¨¨ncia general a la superficialitat pretensiosa. La seva activitat creadora t¨¦ dues etapes: fins als anys setanta practica la poesia visual, i a partir de llavors, la poesia pr¨°piament dita, ¨¦s a dir el llenguatge formalitzat. Una insatisfacci¨® pel joc que no porta enlloc, o diguem-ne l'experimentalisme d'arrel avantguardista, l'aboca a un proc¨¦s de recerca d'un estil propi —"a depurar la meva llengua, a retrobar com jo parlava aut¨¨nticament", va dir en una Autopresentaci¨® del 2005—, en el qual poder expressar "les tem¨¤tiques universals".

En Camps la reflexi¨® intel.lectual est¨¤ molt unida a l'experi¨¨ncia del dolor i el desengany

T¨ªtols com Lli?¨® de tenebres (1996) i El contorn de l'ombra (2007) s¨®n exemples reeixits d'aquesta vocaci¨® per reformular els interrogants ¨²ltims de l'exist¨¨ncia, sense concessions a cap ideologia consoladora. Per aix¨°, perqu¨¨ no s¨®n territoris que hom explori de bon grat, els seus breus magn¨ªfics i lapidaris poemes —segurament els versos m¨¦s ben escandits del panorama actual— poden no rebre tanta atenci¨® com en es mereixen. El lament de la criatura conscient de la seva segura extinci¨®, tant si ¨¦s resignat davant l'ineluctable o expectant davant un hipot¨¨tic m¨¦s enll¨¤, ha estat sempre m¨¦s productiu liter¨¤riament que la freda constataci¨® de l'¨²nica certesa: aix¨° s'acaba, i si hi ha un despr¨¦s, no en sabem ni en podem saber res.

La primera part de La mort i la paraula —premi Carles Riba, 2009— destaca que el temor de la mort ¨¦s exclusiu dels humans, com la hist¨°ria i el llenguatge. Els animals viuen sense passat ni futur, ni consci¨¨ncia de protagonitzar una successi¨® d'esdeveniments. En canvi, els humans no se'n poden sostreure, perqu¨¨ "la mort nia en la mem¨°ria". La segona part relata l'experi¨¨ncia d'una malaltia, amb el c¨¤ncer que creix a costa del cos que va cap a la mort: "un tros de mort que, per fer-me morir, / viu de la vida que li dono, com si l'estigu¨¦s gestant". La proximitat de la mort, inevitablement, porta a pensar-hi tot el temps, a meditar sobre q¨¹estions insolubles; per aix¨°: "?No te m'acostis! (...) Em put la veu." Un cop superada la malaltia, la lli?¨® que se n'extreu ¨¦s "que viure basta, / que sobra l'esperan?a —l'ambici¨®, l'afany, el sempre—". I la tercera part explana aquesta conclusi¨®; de la mort no se'n pot dir res i "nom¨¦s l'amn¨¨sia et prepara per morir". No hi ha consol ni fugida possibles davant un fet incontestable: "Cada cop ets menys vida".

Epicur recomanava no t¨¦mer la mort amb l'argument que mentre vivim, la mort no hi ¨¦s, i quan hi ¨¦s, nosaltres ja no hi som; per¨° aquesta f¨²til constataci¨® ¨¦s insuficient per contrarestar els efectes que t¨¦ en l'¨¤nim de l'individu la indefugible consci¨¨ncia del declivi. En els poemes de Camps la reflexi¨® intel¡¤lectual est¨¤ intr¨ªnsecament unida a l'experi¨¨ncia del dolor, la malaltia i el desengany, i les fredes construccions racionals no s¨®n un argument v¨¤lid davant la inquietud humana que la mort suscita. D'altra banda, la p¨¤tria pr¨°pia dels poetes, el llenguatge —"com a revelador de sentits intangibles"—, tampoc no ¨¦s cap refugi, sin¨® un miratge, jocs verbals en qu¨¨ ens entretenim per no voler recon¨¨ixer que "el que ens sembla ser indicible" no ¨¦s altra cosa que "confusi¨® de les paraules". Camps aposta per dibuixar amb l¨ªnia clara, sense multiplicar abstraccions ni imatges abstruses, la desolada realitat de la nostra exist¨¨ncia.