Himnes hom¨¨rics

Qualsevol ¨¨poca de la hist¨°ria ha conegut versos per arrencar a c¨®rrer, i, si en moments en qu¨¨ els poetes s'hi fixaven d'all¨° m¨¦s ?com a les lletres gregues i llatines? potser no n'hi ha gaires, no deixa de ser cert que, quan aquelles lletres van ser tradu?des, van sorgir brunyols molt prodigiosos. L'amic Balasch ?les traduccions del qual van generar, per part de Salvador Espriu, el neologisme "balasquejar", sin¨°nim de brunyolejar? va traduir un vers fam¨®s de Safo d'aquesta manera: "?Quina noia grollera et fetilla la pensa?", cosa que va generar un munt d'exegesis. Carles Riba, que en sabia molt, no va poder evitar traduir un vers de l'Odissea d'aquesta fais¨®: "Ou-me, filla de Zeus que l'¨¨gida porta, inlassada". (Soluci¨®: "la gallina"). El llatinista Joaquim Balcells va traduir un vers, possiblement d'una s¨¨rie parenta dels Himnes hom¨¨rics que despr¨¦s comentarem, amb aquestes paraules: "Seu al meu costat, Dem¨¨ter, i toca'm la siringa". (La soluci¨® sembla clara). Aix¨° ha passat a totes les ¨¨poques i en totes les lleng¨¹es. Racine t¨¦ un vers ?que feia petar de riure Flaubert? que diu: "De ton horrible aspect purge tous mes ?tats"; i un traductor catal¨¤ del "Cant de Mignon", de Goethe, va posar-hi un vers que diu: "un vent dol? del cel blau bufa" (toma!). Un tal Chamas, poeta franc¨¨s, va compondre aquest alexandr¨ª: "C'est de l¨¤, par Allah!, qu'Abd'Allah s'en alla". Per fi, l'inefable F¨¨lix Ros va escriure el vers que Francisco Rico considera el m¨¦s dolent de tota la poesia espanyola. Davant les despulles de la seva dona va escriure: "Amortajado amor, amor tajado!".

Vet aqu¨ª una bona versi¨® de poesia molt arcaica Van ser denominats 'hom¨¨rics' pel sol fet que estaven escrits en la mateixa mesura que els de poeta 'Homer?

Com m¨¦s dif¨ªcil i remota ¨¦s una llengua ?i, doncs, menys referents posseeix en la parla i en la vida quotidiana d'un pa¨ªs i d'una llengua que de vegades se'n troben allunyats fins a vint-i-vuit segles?, m¨¦s enrevessat ¨¦s oferir una bona traducci¨®, fidel al sentit original i en un registre passador, per molt culte que hagi de ser. L'hel.lenista Carles Miralles considera que aix¨° ¨¦s el que Riba va aconseguir en les seves versions d'?squil. Per¨° avui voldr¨ªem fer l'elogi d'una altra traducci¨® ?m¨¦s ajornada pel que fa a la llengua, sens dubte, cosa del tot natural en la historiografia de les traduccions? que ¨¦s la dels Himnes hom¨¨rics que ja hem dit: introducci¨®, traducci¨® catalana i notes de Maria Rosa Llabr¨¦s, Port de Pollensa, Edicions del Salobre, 2009.

Aquests himnes s¨®n, per definici¨®, tirallongues de versos en honor dels d¨¦us de Gr¨¨cia ?Dion¨ªs, Dem¨¨ter, Apol.lo, Hermes, Afrodita, ?rtemis, Atena, Hefest, Posid¨® i Zeus, entre altres principals?, quasi tots de l'¨¨poca arcaica, que van ser denominats "hom¨¨rics" pel sol fet que estaven escrits en la mateixa mesura hexam¨¨trica que els versos dels dos poemes fundacionals del poeta anomenat "Homer". Tenen molta grandesa, entre altres raons perqu¨¨ defineixen encara m¨¦s b¨¦ que la tradici¨® ¨¨pica el car¨¤cter entre div¨ª i hum¨¤ dels seus protagonistes. De Pers¨¨fone es diu, per exemple, que jugava "amb les filles de sina profunda, d'Oc¨¨an [sobra la coma despr¨¦s de "profunda", o hi falta despr¨¦s de "filles"] i collint flors: roses, safr¨¤ i formoses violes per un prat suau, i tamb¨¦ iris, jacint i narc¨ªs que havia creat com a trampa ... la Terra, per voluntat de Zeus..."

Ens consten dues versions catalanes, anteriors, d'aquests himnes: la de Joan Maragall (1913) ?que es va basar en una traducci¨® en prosa que va fer-li Pere Bosch Gimpera, rector de la universitat de Barcelona quan els rectors eren tan cultes? i la de Manuel Balasch (1974). De les tres, essent bona la de Maragall, aquesta ¨¦s la millor, encara que no sigui en vers. Per escreix, entendreu d'on surten moltes coses dels Himnes de H?lderlin, el benaurat.