Algunes preguntes

En general estic d'acord amb molts dels plantejaments urbans i viaris que ha promogut aquest consistori, encara que davant l'opini¨® que em demana la redacci¨® de El Pa¨ªs sobre el refer¨¨ndum d'urbanitzaci¨® de l'Avinguda Diagonal, se'm plantegen diverses preguntes:

La primera seria si el projecte urban¨ªstic, social, de mobilitat i de futur de la ciutat de Barcelona pot reduir-se a la urbanitzaci¨® d'una avinguda. No seria m¨¦s oport¨² entendre aquest debat juntament amb q¨¹estions m¨¦s generals com la humanitzaci¨® del sistema viari, la redefinici¨® de l'espai p¨²blic, un millor ¨²s de les xarxes incentivant les gestions en l¨ªnia que eviti molts recorreguts in¨²tils, aix¨ª com una soluci¨® integral al transport p¨²blic abra?ant tota la xarxa metropolitana. ?s a dir, tornar a reinventar la ciutat despr¨¦s de la transformaci¨® exemplar del 92, una ciutat m¨¦s justa, m¨¦s ecoeficient, m¨¦s connectiva i m¨¦s per als seus ciutadans.

La segona pregunta seria si ¨¦s ara el moment oport¨² per emprendre una transformaci¨® tan radical, onerosa, arriscada i quasi irreversible.

La tercera pregunta intentaria dilucidar si ¨¦s un refer¨¨ndum popular la millor i m¨¦s democr¨¤tica forma de decisi¨® per a una q¨¹esti¨® t¨¨cnicament tan complexa. Imaginem que davant la necessitat d'un nou hospital es plantegessin diferents opcions i es don¨¦s a escollir entre els usuaris i futurs pacients. Doncs b¨¦, tinc la sensaci¨® que el problema de la Diagonal ¨¦s m¨¦s complex per la seva quantitat de variables que no pas el d'un hospital.

La quarta q¨¹esti¨® intentaria desxifrar si s'ha d'eliminar el tr¨¤fic de cotxes al llarg de tota l'avinguda.

Imaginem sense cotxes els Camps Elisis de Par¨ªs, la Castellana de Madrid, la Croisette de Cannes o la Cinquena Avinguda de Nova York, per citar tan sols algunes de les art¨¨ries principals de ciutats rellevants. Potser ralentir, controlar els temps, organitzar els tipus de vehicle, potenciar l'arbrat i alhora atendre problem¨¤tiques dif¨ªcils com el carril bici, l'aparcament massiu de motocicletes o l'horari de c¨¤rrega i desc¨¤rrega de les cal?ades laterals. La Diagonal permet, i crec que hauria de seguir permetent amb naturalitat, recorreguts i aproximacions tant del transport p¨²blic com del privat, de gran necessitat per als barcelonins i habitants de l'¨¤rea metropolitana que penetren a la ciutat.

Finalment, l'¨²ltima pregunta ¨¦s si ha de ser el tramvia l'argument principal d'aquesta nova situaci¨® i consulta. ?s el tramvia el mitj¨¤ de transport ideal per a una ¨¤rea metropolitana de m¨¦s tres milions d'habitants? No constitueix una barrera urbana, antip¨¤tica i en ocasions perillosa? No ha de ser una xarxa de metro efica?, vers¨¤til, ultrar¨¤pida i connectiva com a Par¨ªs el millor m¨¨tode de transport per a Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana, tant per la seva topografia, per la seva dimensi¨® i relaci¨® de dist¨¤ncies com per la seva organitzaci¨® nuclear?

Davant de totes aquestes q¨¹estions em pregunto si no seria m¨¦s sensat reconsiderar el refer¨¨ndum, analitzar t¨¨cnicament altres opcions en profunditat i que mitjan?ant la informaci¨® i el debat es trobi la soluci¨® definitiva per a la Diagonal en el marc unitari del conjunt de la transformaci¨® de la ciutat.