Oca?a torna a les Rambles

Per alguns, un determinat grup de joves artistes i creadors —i tamb¨¦ gent del carrer—, la Barcelona de la d¨¨cada dels setanta va ser una festa. Pensaven que eren en una ciutat lliure i que habitaven un espai en qu¨¨ havien fet abstracci¨® de l'exist¨¨ncia molt real de la dictadura franquista. Sobretot, vivien com si aquell malson ja s'hagu¨¦s acabat. Aix¨° tenia avantatges i inconvenients, especialment quan la realitat feia aparici¨® i calia afrontarne les conseq¨¹¨¨ncies. Al grup hi havia gent d'estils diferents per¨° gaireb¨¦ tots coincidien en una cosa: tots tenien tirada per la ciutat vella, pel vessant m¨¦s canalla i per l'eix que la vertebra: les Rambles. I, si un d'aquells tipus podia encarnar aquest esperit, era Oca?a.

La Virreina acull una mostra que fuig del folklorisme i no ¨¦s antol¨°gica

La mostra se centra m¨¦s en les seves 'performances' que en la seva obra pl¨¤stica

Les disfrasses, despr¨¦s que les fes servir, acabaven llu?des per la Maria de les Rambles

El canvi de d¨¨cada suposa el declive d'aquella Barcelona iconoclasta

Qui era Oca?a? Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a havia nascut el 1947 a Cantillana, un poble de la prov¨ªncia de Sevilla. Va ser artista des de petit, i fins i tot actor. El 1967, quan el director Ram¨®n Comas va rodar al seu poble la pel¡¤l¨ªcula El Padre Coplillas, amb Juanito Valderrama com a protagonista, ell ja hi era. Per¨° ben aviat va deixar el poble. L'estil de vida, l'exuber¨¤ncia i les prefer¨¨ncies sexuals que tenia no eren especialment acceptades. Va emigrar a Catalunya —com era habitual encara en aquells anys— i va arribar a Barcelona el 1973, l'any de l'assassinat de l'almirant Carrero Blanco.

Fins que va morir a Sevilla, al setembre de 1983, d'una fallada hep¨¤tica, quan es refeia de les cremades que havia patit a Cantillana en incendiar-se la disfressa de Sol que llu?a a les festes, va passar una d¨¨cada que coincideix amb la transici¨® pol¨ªtica i amb la gran transformaci¨® de la societat espanyola, en especial en el camp de la moral i dels costums, on Oca?a i els seus amics van tenir molt a dir.

La primera feina que va fer en arribar a Barcelona va ser de pintor de parets. Per¨° Oca?a aviat va trobar el medi de cultiu que li va permetre deixar anar la creativitat que tenia, que es filtrava pels racons de la seva quotidianitat. D'una banda, realitza uns extraordinaris quadres de verges, sants, angelets, flamencs i processons en un peculiar estil na?f, i alhora desenvolupa la seva faceta de transformista —de travesti, en el llenguatge de l'¨¨poca—, d'actor i d'escen¨°graf. Quan entra en contacte amb Nazario i els dibuixants de El Rrollo enmascarado, ja ha pres forma una part important del seu univers. Nazario el recorda al seu pis de la Pla?a Reial cosint-se les disfresses i amagant-les per evitar que les copiessin. "Oca?a era qui m¨¦s les elaborava; Camilo buscava l'efecte sorpresa, com quan es va posar un mirinyac, es va aixecar la faldilla i en va sortir Feliz 1979. Oca?a s'ho veia venir i es va treure de sota la seva un parell de gallines i alguns coloms...". Les disfresses d'Oca?a, despr¨¦s que les fes servir, anaven passant a d'altres fins que, molt sovint, acabaven llu?des per la Maria de les Rambles, un dels personatges m¨¦s emblem¨¤tics d'aquella Barcelona.

L'episodi de la detenci¨® i la pallissa que els va propinar la policia el 1978, profusament il¡¤lustrat amb dibuixos i tamb¨¦ fotografies dels cops, va fer m¨¦s per a la causa gai que moltes manifestacions. Aleshores Oca?a ja s'ha convertit en un artista que fa de si mateix la seva obra. Aquest fet, que avui dia no sorpr¨¨n a ning¨² que conegui m¨ªnimament el m¨®n de l'art, no era tan evident en aquell moment. Oca?a, per als qui el veien des de fora, era un pintor na?f, una boja travestida, un activista homosexual i un provocador, per¨° cada cosa per separat.

L'ajuntament de Barcelona, potser escarmentat per les imatges de la degradaci¨® de l'emblem¨¤tic passeig-riu que desemboca al port que van apar¨¨ixer publicades al final de l'estiu passat, ha volgut ara homenatjar i rentar-li una mica la cara a la Rambla amb una s¨¨rie d'actes. L'exposici¨® —llargament deguda i sempre ajornada—, que es dedica ara a Oca?a a la Virreina, ¨¦s una part d'aquesta recompensa.

Podria haver estat una exposici¨® de quadres, de la seva obra pict¨°rica i escult¨°rica, tal com demanava la fam¨ªlia, per¨° Pedro G. Romero, el comissari de la mostra, amb la dist¨¤ncia que pren en no haver viscut aquella ¨¨poca, ha optat per considerar Oca?a com un artista contemporani i centrar-se en les seves performances, que ¨¦s com es coneix ara els n¨²meros de tot tipus que Oca?a, Camilo, Nazario, Alejandro i molts altres protagonitzaren en aquells anys, tan festius com reivindicatius en el marc dels moviments d'alliberament homosexual.

El m¨¦s sorprenent d'aquest repte ¨¦s que, malgrat que els mitjans t¨¨cnics disponibles fa m¨¦s de tres d¨¨cades per documentar aquestes accions eren molt limitats, en comparaci¨® amb l'allau digital de l'actualitat, ha aconseguit reunir una incre?ble quantitat de material gr¨¤fic i de cine, tant en v¨ªdeo com en Super 8. Vist el que s'exposa a La Virreina, caldr¨¤ evitar en el futur que a Oca?a li pengin l'etiqueta de videoartista.

La mostra recull moltes de les seves accions p¨²bliques. Les que defineixen m¨¦s b¨¦ el seu univers s¨®n l'exposici¨® a la galeria Mec-Mec, les intervencions a Canet-rock i la gran festa de les Jornadas Libertarias de 1977, el moment a partir del qual Oca?a comen?a a transcendir el cercle dels iniciats o que culmina amb la pel¡¤l¨ªcula de Ventura Pons Oca?a, retrato intermitente de 1978.

?s tan cert que comen?a a afermar la seva carrera com a artista, que fins i tot porta a terme accions a l'estranger; a Fran?a i a Alemanya. A Berl¨ªn, concretament —i aquesta ¨¦s una de les sorpreses de la mostra— munta un espectacles vestit de manola davant de la porta de Brandemburg acompanyat per una Marilyn Monroe de cartr¨® amb qui provoca els gu¨¤rdies fronterers de l'RDA, a l'altre costat del mur.

Per¨° la confusi¨® sobre la seva condici¨® d'artista, sobre la seva pr¨°pia obra, no el va abandonar mai del tot. A l'entrada de l'exposici¨®, com si no els haguessin deixat passar i seguissin all¨¤ exigint un espai, hi ha un conjunt de teles i aquarel¡¤les que omplen una sola paret a l'estil dels gabinets de pintura, que procedeixen de la col¡¤lecci¨® de la fam¨ªlia.

En destaca una s¨¨rie de retrats de l'¨²ltim per¨ªode, pintats probablement l'any que va morir, i molt diferents de la resta de l'obra pict¨°rica —totalment allunyats de l'estil na?f—, que enllacen amb la barreja de pop i expressionisme que va sorgir a la d¨¨cada de 1980, en paral¡¤lel a l'auge de la figuraci¨®. Oca?a s'havia comprat el pis de la Pla?a Reial per una xifra gens menyspreable de tres milions de pessetes de l'¨¨poca —tota una fortuna— i els pagaments de la hipoteca comen?aven a tenir una import¨¤ncia capital.

Tanmateix, la mostra recull peces molt allunyades del folklorisme, que el vinculen amb molts dels moviments art¨ªstics m¨¦s avantguardistes del moment. Hi ha un dels quatre angelets realitzats amb excrements tractats amb la t¨¨cnica del paper maix¨¦ i un dibuix en qu¨¨ s'utiliza el semen, una t¨¨cnica, fer servir fluids org¨¤nics, molt habitual en els moviments art¨ªstics novaiorquesos dels setanta.

El canvi de d¨¨cada suposa el declivi d'aquella Barcelona iconoclasta. Moltes coses havien canviat: la transici¨® pol¨ªtica havia deixat pas a un sistema democr¨¤tic i de llibertats en qu¨¨ la provocaci¨® reivindicativa perdia sentit a poc a poc. La "democr¨¤cia burgesa", per utilitzar el terme radical de la d¨¨cada precedent, s'instal¡¤lava al pa¨ªs i, concretament a Catalunya, comen?ava el llarg regnat del pujolisme, que si va fer alguna cosa en el camp de la cultura i de les arts va ser afermar els referents m¨¦s petitburgesos. Calia doncs pintar quadres i vendre'ls, com ja comen?aven a fer alguns dels seus amics, com Miquel Barcel¨® i altres.

L'arribada de les drogues dures, especialment de l'hero?na, i el sinistre desembarcament d'una malaltia considerada infamant, la sida, tamb¨¦ van contribuir decisivament al canvi de paradigma. "La sida, especialment, va modificar les pautes de comportament", apunta el seu amic Nazario.

"Em demanen si s¨®c un travesti", escriu el mateix Oca?a al cat¨¤leg de l'exposici¨® de la Mec-Mec, el 1977. "Jo no s¨®c un travesti, s¨®c un teatrer i el meu escenari s¨®n les Rambles i el meu vestuari ¨¦s roba vella dels Encants. Moltes vegades me'n poso a casa per pintar. Em poso un vestit trencat negre i bastant decadent. Em recorda a Edi Piath (?dith Piaf). ?s una cantant parisenca de qui em recordo molt per la humanitat que tenia...".

I afegeix: "Anant per les Rambles disfressat hi ha qui em crida: "Pallasso, apr¨¨n a maquillar-te". Em sento pallassa i pallasso, tant ¨¦s. Ni mascul¨ª ni femen¨ª. Em sento persona i pallasso, ¨¦s igual... Estic enamorat de tots els homes i estimo joves esvelts com xiprers, com si fossin la font inesgotable de la vida, i estimo les dones com la m¨²sica".