'Ara ens calia trobar noves sonoritats'

Josep Ramon Jov¨¦ ¨¦s editor i productor musical i promotor de concerts i gires. Dirigeix la discogr¨¤fica i productora Quadrant des d'on grava i organitza gires de m¨²sics de folk i jazz. Ha estat manager de la Incredible String Band, refer¨¨ncia inevitable parlant de folk obert, imaginatiu i influent, i actualment treballa en els projectes dels seus membres en solitari. ?s per aix¨° una veu autoritzada per valorar aquest panorama musical.

Pregunta. Creu que l'aparici¨® d'aquests grups obeeix a l'¨¨xit del folk anglosax¨®?

Resposta. L'¨¨xit del folk al mercat anglosax¨® ha estat un detonant important, per¨° crec que no ¨¦s l'¨²nic factor que ha propiciat l'esclat actual del folk a Catalunya. Penso que discos com Jo, la dona i el gripau de Pau Riba o el Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa tamb¨¦ han tingut un paper destacat en aquest fenomen com a referents d'una generaci¨® que els escoltava a casa dels pares. Aquestes escoltes poden haver propiciat sanes curiositats que porten a descobriments com M¨²sica Dispersa o, fins i tot, i en un ¨¤mbit paral.lel, representants de la Nova Can?¨®.

'Avui tenim folk catal¨¤ i als noranta nom¨¦s vam tenir rock cantat en catal¨¤'

P. Quines s¨®n per vost¨¨ les caracter¨ªstiques essencials d'aquests artistes?

R. Per mi els trets comuns d'aquesta fornada de grups folk catalans serien el desig de basar-se en una sonoritat ac¨²stica o una combinaci¨® entre l'ac¨²stic i l'el¨¨ctric que no deixa de banda les noves tecnologies. L'utilitzaci¨® d'internet com a principal mitj¨¤ per donar-se a con¨¨ixer ¨¦s tamb¨¦ un tret destacable, aix¨ª com un cert i sempre necessari atreviment en la recerca d'un concepte sonor del grup i una certa recuperaci¨® d'un esperit dels anys seixanta i setanta combinat amb una modernitat, l¨°gica conseq¨¹¨¨ncia de viure en el seu propi temps.

P. La tradici¨® musical d'aquestes bandes est¨¤ vinculada als precedents hist¨°rics catalans?

R. Sospito que tothom en aquest entorn del folk sap qui era el Grup de Folk, entenc que referents com Pau Riba o Sisa s¨®n sobradament coneguts. No estic segur de si els folkies catalans contemporanis es consideren ells mateixos com a continuadors o actualitzadors d'a-quella tradici¨®. Caldria esbrinar si avui importa m¨¦s ser continuador d'una tradici¨® o ser simplement cool.

P. Quina ra¨® pot explicar l'aparici¨® d'aquest tipus de bandes?

R. ?s una q¨¹esti¨® difusa. Un cop superat el boom del rock catal¨¤ dels noranta, ara ens calia trobar noves sonoritats i m'agradaria pensar que aix¨° s'ha produ?t de forma natural. Entenc que el rock catal¨¤ no pot ser la influ¨¨cia d'aquests folkies contemporanis.

P. Es pot dir que tenen denominaci¨® d'origen, que s¨®n reflex del seu territori?

R. Sens dubte. No nom¨¦s per les sonoritats sin¨® tamb¨¦ per l'imaginari que apareix a les lletres de les can?ons. El folk catal¨¤ no necessita desvincular-se de la gran influ¨¨ncia anglosaxona per tenir identitat pr¨°pia. Penso que aquesta gran conquesta del folk catal¨¤ no va ser present en el rock catal¨¤ dels noranta. Diria que avui tenim folk catal¨¤ i que als noranta nom¨¦s vam tenir rock cantat en catal¨¤.