La mort ir¨°nica

Tenia damunt la taula tres llibres tanatol¨°gics, acabats de llegir, per fer l'article d'avui, i m'havia de decidir per l'un o l'altre: el molt recent, editat com a prim¨ªcia universal en castell¨¤, d'Elias Canetti, Libro de los muertos, Galaxia Gutenberg-C¨ªrculo de Lectores, 2010 —llibre impressionant, de judaica i s¨°lida saviesa, com tots els de l'autor—; el de Rainer Maria Rilke, Els quaderns de Malte Laurids Brigge —llibre del que no puc parlar perqu¨¨ l'he retradu?t i anotat jo mateix—, i el de Julian Barnes, Res a t¨¦mer, Nada que temer, bones traduccions al catal¨¤ i al castell¨¤ a Barcelona, Angle Editorial i Anagrama, 2010. Excl¨°s el de Rilke per raons ¨°bvies, s'entendr¨¤ perqu¨¨ m'he decantat pel llibre de Barnes.

'Posats a morir, ¨¦s millor prendre-s'ho am ironia'

Tots els amants de Flaubert del pa¨ªs vam quedar encaterinats —ho dic perqu¨¨ avui ¨¦s santa Caterina de Siena, noia verge eternament— amb el llibre de Barnes, El lloro de Flaubert, en qu¨¨ l'autor entrava "a l'anglesa" en un cam¨ª massa pitjat per la cr¨ªtica francesa: hi demostrava una finesa de lector extraordi-n¨¤ria, de vegades superior a la dels seus col.legues de les G¨¤l.lies, i aconseguia —prop¨°sit que cap cr¨ªtic literari no hauria d'oblidar— que els lectors d'aquest llibre, si no havien llegit Flaubert, correguessin a una llibreria a comprar-hi qualsevol de les quatre o cinc novel.les del de Normandia.

Barnes va escriure, despr¨¦s, una s¨¨rie de novel.les, editades gaireb¨¦ totes a Anagrama, i ara, passada la seixantena, ens ofereix en aquest Res a t¨¦mer la seva visi¨® particular d'una mort que, sens dubte, avui t¨¦ m¨¦s a la vora que ahir, que fa un any i que en fa vint.

Parlar de la pr¨°pia mort pot convertir-se en una cosa obscena, i el millor que es pot fer ¨¦s no parlar-ne mai, o deixar in¨¨dits els papers fruit de tals reflexions personals, com va fer-ho, justament, Canetti. Per¨° el fet ¨¦s que tot escriptor, com tot artista —a difer¨¨ncia del que passa amb els financers, els homes d'acci¨® o els que ostenten m¨¤sters en administraci¨® d'empreses—, en el millor dels casos, no fa sin¨® aferrar-se al camp de la seva art particular no exactament per passar a la posteritat, sin¨® per estalviar-se de pensar en cada instant en la mort que l'espera. No ¨¦s ben b¨¦ que els artistes i els escriptors lluitin contra el Dest¨ª i el "neutralitzin" en els seus respectius camps d'actuaci¨®; ¨¦s m¨¦s aviat que artistes i literats estan xopats d'una "pulsi¨® de mort" que els obliga a treballar per escampar aquesta boira gebradora que ¨¦s el pensament en un fatum que ells creuen, ing¨¨nuament, que els espera amb m¨¦s delera que a ning¨². Escriure un llibre sobre la mort ¨¦s, paradoxalment, la manera com un escriptor es diverteix a plaer —¨¦s el divertissement de Pascal— per no haver-hi de pensar massa a la tremenda.

Dit aix¨°, resulta l¨°gic que Julian Barnes hagi triat gaireb¨¦ el to de la com¨¨dia —ben poc, o no gens, el de la trag¨¨dia— per parlar d'aquesta Dama sinistra, tossuda i poderosa. L'autor repassa en el llibre diversos esdeveniments de la seva vida —no hi podia faltar, ¨¦s clar, la refer¨¨ncia a la mort dels avis, els pares i un germ¨¤—, per¨° es dedica encara m¨¦s a citar i glossar, amb una ironia que nom¨¦s podia ¨¦sser anglesa —"ironia" vol dir prendre dist¨¤ncia—, moltes paraules i an¨¨cdotes relacionades amb la mort d'una s¨¨rie de "grans homes i dones" que han fet hist¨°ria: una hist¨°ria que, al capdavall, quasi resulta rid¨ªcula quan es contrasta amb el final que han hagut d'entomar si no vols per for?a, ells i sovint la seva obra: h¨¦bel, uanitas, fum! Montaigne, Goethe, Jules Renard, Kafka, Flaubert, Dostoievski i molts d'altres desfilen en aquest llibre per ajudar Barnes —i, per escreix, per ajudar qualsevol lector— a prendre's la vida de la millor manera que es pugui, sempre tenint present el fet que, al capdavall, el tel¨® sempre sentencia que s'ha acabat la festa, la com¨¨dia, la trag¨¨dia o el que hagi estat el cas. S¨®n bones les serioses disquisicions de S¨¨neca i Montaigne; per¨° com s'agraeix, en aquest cas, la gr¨¤cia anglesa i barnesiana!