Meta-literatura del XVIII

L'editorial barcelonina Papel de Liar ha editat recentment una novel.la rar¨ªssima en tots els sentits, Los bohemios, obra del Marqu¨¨s de Pelleport, de nom Anne G¨¦d¨¦on Lafitte, escrita possiblement mentre l'autor es trobava tancat a La Bastilla, a escassos metres de la cel.la en qu¨¨ residia, igualment, un altre "marqu¨¨s d'espasa" ben conegut dels amics de les lletres —m¨¦s encara dels amics de la lasc¨ªvia—, el Marqu¨¨s de Sade.

El llibre ha estat promocionat com un an¨¤leg de les obres del s¨¤dic marqu¨¨s. Res no ¨¦s m¨¦s fals. D'all¨° que l'amic Anton Espadaler en diu sandunga —paraula pr¨¤cticament onomatopeica— n'hi ha molt poc: si el lector espera trobar-hi brut¨ªcies, flagel.lacions, acoblaments llicenciosos, cony-i-lingus, fel.lacions i d'altres marranades d'aquest caire, quedar¨¤ decebut. ?s possible que el Marqu¨¨s de Pelleport hagu¨¦s dut, abans de ser empresonat, una vida semblant a la de l'altre marqu¨¨s, per¨° el fet ¨¦s que aquest llibre no tira per aquests vials, sin¨® per un altre cam¨ª, que ¨¦s de gran m¨¨rit.

'A 'Los bohemios' hi ha un resum de la literatura europea de tots els temps'

La primera cosa que conv¨¦ dir ¨¦s que el traductor d'aquesta obreta, Gabriel Hormaechea, ha produ?t una veritable obra mestra de la traducci¨®, com se'n veuen mot poques als temps que corren. Ha llegit l'original franc¨¨s (publicat el 1790), s'ha amarat de l'estil propi d'un home que havia estudiat Cicer¨®, ret¨°rica cl¨¤ssica i els autors del Grand Si¨¨cle, i ens ha ofert, per a goig dels qui ja en tenen prou amb un llenguatge espl¨¨ndid per anar passant les p¨¤gines, en castell¨¤ magn¨ªfic, un equivalent de la gran prosa —inflada, lleugerament f¨¤tua, neobarroca, cultista— del segle de les llums hisp¨¤nic. Nom¨¦s per aix¨° el llibre ja mereix ser llegit. Diu el text del marqu¨¨s: "Aix¨ª ¨¦s com s'esgarrien tants de llibres bons, per la maldat de les pot¨¨ncies de la terra i per infidelitat dels traductors". Tot el contrari, en aquest cas.

Hi ha una altra ra¨® per llegir aquest llibre, i aix¨° ¨¦s que Los bohemios, que no se sap ben b¨¦ qu¨¨ narra, ¨¦s un d'aquells llibres prodigiosos que, nom¨¦s en 250 p¨¤gines, mostren la influ¨¨ncia d'un munt de literatura que avui, possiblement, fa basarda a tot lector que no conegui el que en diem "la tradici¨® liter¨¤ria". Cervantes i el Quijote hi s¨®n presents, encara que no se'ls citi massa sovint; Rabelais hi treu el nas; Voltaire hi ¨¦s gaireb¨¦ com un a priori en moltes escenes de carnatge i anti-clericalisme —Voltaire detestava els jesu?tes; Lafitte execra els dominics i els caputxins—; i, per damunt de tot, s'hi troba la influ¨¨ncia d'un dels m¨¦s grans llibres mai escrits a la moderna Europa: Tristram Shandy, de Laurence Sterne. A banda aquestes fites, s'hi troba tot all¨° que es vulgui: des d'ecos d'Ovidi o Daniel Defoe, fins a ressons d'obres d'autors del XVIII franc¨¨s que ja no llegeix ning¨².

Los bohemios ¨¦s, doncs, un llibre que excel.leix sobretot per aquesta ra¨®: sembla mentida que, fruit de l'ensopiment, un home de lletres que nom¨¦s ho era de biaix don¨¦s a la impremta —sense que aconsegu¨ªs cap fama al seu moment— unes p¨¤gines tan ben escrites, sense un prop¨°sit gaire clar, prove?t, aix¨° s¨ª, de les invectives que eren d'esperar contra el r¨¨gim que estava a punt de transformar Fran?a i bona part del m¨®n: "Aquests s¨®n els efectes de la llibertat, d'aquesta llibertat que ens lloen amb tant de desvergonyiment"; "Els homes nom¨¦s es guien per l'opini¨®" —val a dir, l'opinion commune, que ¨¦s un dels grans responsables de l'ensulsiada dels r¨¨gims democr¨¤tics contemporanis—; "Goso creure que he demostrat que els ordes mendicants s¨®n perillosos per a l'Estat, in¨²tils, i fins i tot nocius per a la religi¨®". En suma: aquest no ¨¦s un llibre escrit per a goig de llibertins o amics de la disbauxa; ¨¦s un llibre que es troba a la disposici¨® de tots aquells que es deleixen flairant, ara aqu¨ª, ara all¨¤, una deixia de la literatura hist¨°rica heretada: els te¨°rics en diuen meta-literatura.