De l'epidermis a l'¨¤nima

NO HI HA TERCERES

PERSONES

Empar Moliner

Quaderns Crema

165 p¨¤gines. 16 euros

La literatura d'Empar Moliner (Santa Eul¨¤lia de Ron?ana, 1966) arrela en el nucli del remol¨ª quotidi¨¤. ?s una literatura fonda, destil.lada de la naturalesa agredol?a i tragic¨°mica de la realitat, i nom¨¦s una lectura banal podria estar impedida de travessar el tel de ceba de les situacions comunes que aquesta literatura recrea per accedir als temes argumentals cl¨¤ssics: la passi¨®, les pot¨¨ncies de la rutina, la por, l'amor i el desamor, l'assot de les impostures de la classe mitjana...

En una singladura ferma que va des de L'ensenyador de pisos que odiava els mims (1999), que passa per Feli, esth¨¦ticienne (2000) i l'imponent aplec de contes T'estimo si he begut (2004), fins a arribar a No hi ha terceres persones, Moliner ha aconseguit bastir unes lleis narratives que imposen la seva pr¨°pia l¨°gica. ?s a dir, ha fundat una veu, ha al?at un univers literari travessat per una caten¨¤ria d'esdeveniments, textures morals, llenguatges, personatges i sons plenament vera?os.

Els deu contes d'aquest aplec titulat No hi ha terceres persones capturen de manera magistral la poderosa ambival¨¨ncia d'una realitat que oscil.la entre la tendresa i la cruesa. En un punt intermedi entre l'humor sincopat de la literatura de Baltasar Porcel -que enmig d'ambientacions miserioses, de cop i volta deixa fulgurar un vigor¨®s raig de comicitat- i el rerefons il.luminador de l'humor en la literatura de Ferran Torrent -que en un context de constants fulguracions c¨°miques ¨¦s capa? de revelar un fris de devastaci¨®-, la ironia en aquests contes de Moliner estableix una alian?a insubornable entre elements polaritzats: entre ignor¨¤ncia candorosa i certesa lacerant (La sessi¨® de maquillatge), entre joventut i desfici pel pas del temps (La pregunta ¨¦s: per qu¨¨ aquest canvi de registre?), entre amor i servitud (Quina noia tan animosa i Melodie Nakachian), entre ambici¨® i realitat (La guia Michelin i La contra), entre realitat i idealitzaci¨® de la realitat (Una mica de dieta i exercici).

?s una ironia que s'assembla a un somriure enmig de la foscor, destinat a desactivar la trag¨¨dia per¨° tamb¨¦, al mateix temps, a no minimitzar la gravetat. I aquesta maniobra s'acosta a la vida real, ens aproxima a la naturalesa humana, tan voluble que sempre prodiga l'alternan?a entre la voluntat d'equilibri i el govern efectiu de la desra¨®. Amb un c¨¤lcul prec¨ªs de l'ambig¨¹itat, desplegant-se a trav¨¦s d'una t¨¨cnica narrativa que suggereix per¨° no mostra, i amb un llenguatge d¨²ctil al servei de la tensi¨® narrativa i harmonitzat amb el registre, els protagonistes d'aquests contes es mouen entre l'abisme que separa la dimensi¨® social de les persones i la seva veritat ¨ªntima, all¨° que en l'argot sociol¨°gic podr¨ªem confrontar amb els termes d'esfera privada i esfera p¨²blica.

Aplanats pel rodet de la realitat, els protagonistes d'aquests contes es revelen estremidorament humans. I per tant se sotmeten als deliris racionals propis de l'esp¨¨cie ("Ella donava una explicaci¨® psicol¨°gica a cada cosa que feia") i menen "una vida amf¨ªbia, pl¨¤cida i contradict¨°ria com poques". S¨®n personatges que estenen la seva for?a humana en la tercera persona que aquests contes invoquen de manera directa: el lector. Un lector trasbalsat pel goig literari i el vigor d'uns protagonistes tan n¨¤ufrags com ell mateix, personatges feli?os i damnificats a parts iguals. Un nou gran pas de rosca de Moliner.