La forma d'un cistell

"XANGAI 2010. BENEDETTA

TAGLIABUE. EMBT"

Exposici¨® al Palau Robert

de Barcelona

Fins al 19 de setembre

L'arquitectura del pavell¨® d'Espanya a Xangai es pot veure al Palau Robert, on es mostren un conjunt de materials diversos, b¨¤sicament fotografies, pl¨¤nols i moltes maquetes, que ens donen una idea, ja no del pavell¨®, sin¨® de la seva construcci¨® que ¨¦s potser el m¨¦s interessant. El pavell¨® ha publicitat la seva originalitat a partir del material de construcci¨®, el v¨ªmet. En general els materials teixits no s¨®n habituals en els edificis, almenys a l'exterior, per¨° encara ho s¨®n menys materials com el v¨ªmet, el c¨¤nem, l'espart, el jonc o el cany¨ªs. S¨®n materials que pr¨¤cticament han desaparegut, igual que els objectes fets a partir d'aquests i els seus artesans. Els estris que en resulten, ja siguin cistells o palmons, tenen una intu?tiva correspond¨¨ncia amb l'arquitectura, potser perqu¨¨ semblen "construccions".

Una aspiraci¨® de l'arquitectura expressionista, al primer quart del segle XX, era la desaparici¨® de l'estructura en els termes fixats per l'arquitectura moderna que ha basat la seva forma en l'acer i el formig¨® armat de les seves estructures portants. Els expressionistes cercaven un edifici m¨¦s teixit que no pas constru?t, esmicolant la seva estructura en elements que es dissolguessin en l'edifici fins a no poder distingir qu¨¨ ¨¦s suport i qu¨¨ ¨¦s tancament. ?s per aix¨° que resulta tan inspirador el treball que gen¨¨ricament associem amb els cistells, dels que ens interessen tant l'objecte en si com la seva construcci¨®, tan "visible" encara quan s¨®n acabats. Des d'aquest punt de vista un dels millors llibres d'arquitectura que conec ¨¦s el Tratado de cester¨ªa ib¨¦rica, un regal que ens va deixar la desapareguda antrop¨°loga su?ssa establerta a Barcelona, Bignia Kuoni.

El missatge del llibre, entre d'altres, ¨¦s que els constructors d'estors, tanques, nanses, g¨¤bies, ruscs, paneres o dels mil i un cistells per les coses m¨¦s variades, no es plantejaven problemes de forma, aquesta sorgia naturalment, sense fantasia, com diria A. Loos. L'estri a teixir, el seu ¨²s, el material i —molt important— l'experi¨¨ncia, donaven lloc a aquest conjunt extraordinari d'objectes. Cosa que no succeeix amb l'arquitectura del pavell¨® que est¨¤ plantejada essencialment com un problema de forma, resolt en canvi amb fantasia i un recobriment de v¨ªmet semblant a unes grans escates.

La semblan?a del pavell¨® amb el treball dels cistellers, m¨¦s aconseguida en la fase del concurs, no ¨¦s curiosament pel recobriment, sin¨® per la peculiar estructura de suport de les peces de v¨ªmet. Aquest boterut cistell d'acer tracta de resoldre la vella aspiraci¨® expressionista, cosa que fa parcialment, ja que el v¨ªmet ¨¦s sobreposat m¨¦s que teixit. Per poder dir que el pavell¨® ¨¦s un cistell —"el cesto espa?ol", se l'ha batejat— hauria calgut un major teixit entre la construcci¨®, el material i l'¨²s, per¨°, ¨¦s clar, mentre que podem imaginar el perqu¨¨ de la forma d'un cistell no podem fer el mateix amb el pavell¨® d'una expo.