Viatge Interior

HAN VINGUT UNS AMICS

Antoni Mar¨ª

Tusquets

120 p¨¤gines. 12 euros

Dol?a i clara i sense vent ens ve la nit" ¨¦s el primer vers de El Preludi, llibre amb qu¨¨ el 1979 va debutar Antoni Mar¨ª com a poeta. En canvi, el que ara ens ocupa comen?a dient: "Han vingut uns amics, aquest mat¨ª, a veure'm". El contrast entre aquests dos tons tan diferents ¨¦s el primer interrogant que se'ns planteja. De seguida es veu que la dimensi¨® po¨¨tica ha patit un retroc¨¦s, i que el llenguatge, abans carregat d'imatges i ric de resson¨¤ncies, es redueix ara a fer una tasca gaireb¨¦ merament informativa. Tant ¨¦s aix¨ª que ens veiem obligats a llegir Han vingut uns amics no en clau po¨¨tica sin¨® com una narraci¨® breu en qu¨¨ les l¨ªnies, si alguna vegada es poden fer passar per versos, ¨¦s ben b¨¦ per casualitat.

Escrita en primera persona, el protagonista es troba enmig d'una llarga convalesc¨¨ncia, obligat al rep¨°s en la casa pairal. Es mant¨¦ en contacte amb amics, que pugen a veure'l o li escriuen, i li expliquen les novetats. "Des que s¨®c aqu¨ª, desconec el m¨®n, per¨° conec les representacions que altres n'han fet, del m¨®n". La formaci¨® filos¨°fica de Mar¨ª li permet f¨¤cilment treure partit d'aquest a?llament elevant-lo a emblema d'una reflexi¨® sobre l'exist¨¨ncia. L'an¨¨cdota quotidiana queda aviat en segon pla, com una acotaci¨® a partir de la qual desplegar un viatge interior. Quan, donada la limitaci¨® f¨ªsica i l'allunyament del tr¨¤fec mund¨¤, "tot esdev¨¦ pensament per a mi", la consci¨¨ncia ¨¦s m¨¦s inquisitiva, els records tornen m¨¦s v¨ªvids, les preguntes es fan m¨¦s angoixants i la pr¨°pia identitat m¨¦s present. Llavors hom s'adona de la pertin¨¨ncia de la sent¨¨ncia d'Eliot: "el g¨¨nere hum¨¤ no pot suportar massa realitat".

La visita d'un amic poeta, que celebra entusiasta en els seus versos l'ordre del m¨®n, el porta a reflexionar sobre la funci¨® i l'abast de la creaci¨® po¨¨tica. Davant la creen?a en la pregona unitat entre la paraula i les coses —o en la natura com un temple ple de s¨ªmbols que el poeta desxifra, per dir-ho com Baudelaire—, el nostre protagonista reacciona afirmant que el sentit que donem als esdeveniments que conformen la nostra realitat ¨¦s il.lusori; renuncia a aquesta "lluita que mai no pot donar altra cosa que harmonia", i creu que "la poesia ¨¦s un joc privat, que no fa mal a ning¨², sin¨® al mateix poeta". Tot seguit evoca l'operaci¨® quir¨²rgica de la qual s'est¨¤ recuperant, i les sensacions llavors experimentades, i tamb¨¦ un amor perdut que ara reviu en la mem¨°ria amb una intensitat inesperada. La necessitat d'expressar amb paraules coses aix¨ª, tan ¨ªntimament certes —ara que la reclusi¨® li ha perm¨¨s "entrar a la cambra de les passes perdudes"—, el porta a pensar com hauria de ser una poesia que en don¨¦s ra¨® fidel m¨¦s enll¨¤ de la ret¨°rica heretada.

La seva recepta ¨¦s abandonar les analogies gastades a l'hora de voler expressar l'inexpressable, i emprar el llenguatge de tothom i de cada dia, sense renunciar per¨° a la dimensi¨® metaf¨ªsica. I ara se'ns fa entenedor el peculiar estil prosaic adoptat; un estil reiteratiu, sense escatimar adjectius, que d¨®na voltes a una idea fins a exhaurir-la, i que simula el discurs oral, com si el m¨¦s gran perill fos assemblar-se al que habitualment entenem per poesia. Per vies diferents, Mar¨ª sembla haver arribat a una conclusi¨® semblant a la de Joan Margarit quan diu que "nom¨¦s ¨¦s v¨¤lida la poesia que s'ent¨¦n" i que "sorgeix de la vida". Per¨° Margarit no deixa de fer versos, mentre que Mar¨ª, tot i afirmar que "entendre un poema ¨¦s com entendre un tema musical", resta en l'¨¤mbit de la prosa. Aix¨° no ¨¦s regatejar-li m¨¨rits, nom¨¦s una caracter¨ªstica.