"L'auditori que es fa a Torroella canviar¨¤ el festival"

El setembre de l'any passat, Josep Lloret (Palam¨®s, 1943) va cedir, despr¨¦s de 29 anys al c¨¤rrec, la direcci¨® del Festival de Torroella de Montgr¨ª (Baix Empord¨¤) al music¨°leg Oriol P¨¦rez i Trevi?o (Manresa, 1972), assistent seu des del 2000 i adjunt a la direcci¨® des del 2005. Era un relleu generacional natural, tot i que el music¨°leg, que de gran havia pensat ser professor d'universitat, assegura que fins fa dos anys no havia pensat que podria arribar a dirigir el festival. "Lloret comentava sovint que un dia es jubilaria, per¨° no va ser fins al 2008 que em vaig adonar que anava de deb¨°", assenyala. La primera programaci¨® d'Oriol P¨¦rez com a director art¨ªstic del Festival de Torroella comen?ar¨¤ el proper 30 de juliol amb un concert de l'Acad¨¨mia 1750, l'orquestra del festival, dedicat a les cantates de Bach, que inicia un projecte de programar-les totes, unes 200, en els propers 11 anys.

?s de la teoria el nou director del festival que si una cosa funciona, no cal canviar-la. "Una cosa ¨¦s que evolucioni, el festival, l'altra transformar-lo. El veritable canvi vindr¨¤ quan s' inauguri la sala polivalent, un auditori per a nosaltres, que ara es construeix a Torroella i que ser¨¤ la nostra seu. Aix¨° s¨ª que el transformar¨¤. Hi haur¨¤ un abans i un despr¨¦s", s'entusiasma.

"?s tanta la necessitat que tenim, que veure'l acabada ha esdevingut el nostre somni", se li il.lumina la mirada. "S'obren noves perspectives d'explotaci¨® i de recerca de recursos per al festival. No ¨¦s el mateix cercar patrocinadors per a un festival que fa els concerts en una esgl¨¦sia, per molt g¨°tica i maca que sigui, que fer-los en una sala amb condicions ac¨²stiques ideals i que, a m¨¦s, ¨¦s la seu del festival. La inauguraci¨® fa una d¨¨cada del Kursal de Sant Sebasti¨¤ va canviar la vida d'un festival molt m¨¦s gran que el nostre com ¨¦s la Quincena Musical, segons ens explicava qui en va ser el director, Jos¨¦ Antonio Echenique".

Tamb¨¦ somnia que l'Acad¨¨mia 1750 vagi consolidant el seu nom. "?s un dels elements que ens fa singulars com a festival, tenir orquestra pr¨°pia. A m¨¦s ens permet de tenir vida m¨¦s enll¨¤ de la temporalitat d'un festival d'estiu amb les produccions musical que viatgen portan arreu el nom de festival tot l'any", explica amb orgull.

En acabar l'estiu, l'Acad¨¨mia 1750 comen?ar¨¤ a preparar l'¨°pera La Merope, del catal¨¤ Dom¨¨nec Terradellas (Barcelona, 1713-Roma, 1751), que interpretaran en versi¨® de concert el 2011 a Le¨®n i que el director del festival confia programar en versi¨® escenificada l'estiu del 2012 si la sala polivant est¨¤ acabada i acondicionada com a auditori.

Per Oriol P¨¦rez, el Festival de Torroella, declarat estrat¨¨gic per la Generalitat, ha de "cobrir aspectes que des de la vida musical catalana, molt centrada a Barcelona, no s¨®n atesos", explica. "L'Auditori de Girona ha comen?at a despuntar per oferir una oferta musical diferenciada, amb propostes personals i actuacions d'artistes, joves valors, que encara no han passat per Barcelona. A Torroella fa temps que ho fem, que som porta d'entrada a Catalunya de nous int¨¨rprets amb prestigi. Aquest criteri forma part d'un model que ens diferencia i que es basa en l'excel.l¨¨ncia dels int¨¨rprets; la presentaci¨® de produccions pr¨°pies, que a la vida musical barcelonina, en part importada, nom¨¦s es troben al Teatre del Liceu i als concerts de l'Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC); i l'aposta pels int¨¨rprets catalans amb carrera internacional que no actuen a Catalunya i per donar suport a la creaci¨® amb l'enc¨¤rrec de noves obres als compositors catalans".

Com molts d'altres, el festival de Torroella ha vist retallat per la crisi el seu pressupost, 730.000 euros, 36.000 menys que l'any passat. No sembla, per¨°, gaire amo?nat el seu nou director. "S¨®c dels qui creu que una crisi pot ser una oportunitat. En el nostre cas, per redimensionar el festival. Si tot i la retallada fem una programaci¨® de la qualitat de la d'aquest any, potser es comen?ar¨¤ a apreciar les coses per la import¨¤ncia real que tenen i no per l'impacte medi¨¤tic que generen".