Les capes fre¨¤tiques del jo

LA BICILETA EST?TICA

Sergi P¨¤mies

Quaderns Crema

Capellades, 2010

141 p¨¤gines. 11 euros

Luis Bu?uel va refusar dirigir la pel.l¨ªcula Under the Volcano, basada en l'obra hom¨°nima de Malcolm Lowry. I ho va fer arg¨¹int que era impossible adaptar aquella novel.la, "ja que tot el que hi succeeix, succeeix a dins del cap del protagonista". La literatura, potser m¨¦s que cap altra disciplina, faculta de manera natural una apropiaci¨® del m¨®n cristal.litzada en la mat¨¨ria narrativa de la reflexi¨® o d'all¨° que m¨¦s gen¨¨ricament se n'ha dit la mirada. La reflexi¨®, com indica aquell vell mussol de Minerva que sempre inicia el vol en caure el crepuscle, ¨¦s realitat viscuda, ja consumada. Goethe ho va expressar amb paraules immortals en el Faust: "Grisa, amic meu, ¨¦s tota teoria. Verd, l'arbre d'or de la vida". A La bicicleta est¨¤tica Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) reuneix dinou relats marcadament autobiogr¨¤fics. I des de la resina d'ambre de la literatura, encapsula pulsions de l'exist¨¨ncia humana. Com? Explotant el desnivell entre la realitat vital i el pretext narratiu que ofereix aquesta realitat; aconseguint que l'experi¨¨ncia individual s'elevi a forma universal de la condici¨® humana. El resultat ¨¦s un llibre ¨²nic, assolador, gla?at en un ordre mental, amb contrapunts ir¨°nics dintre d'un to general de tristesa, de poca extensi¨® f¨ªsica per¨° intens¨ªssim, exponencial en les seves possibilitats de relectura imprescindible.

'Es un llibre de poca extensi¨® f¨ªsica, per¨° intens¨ªssim Seria una p¨¨rdua imperdonable deixar de llegir 'La bicicleta est¨¤tica'

El t¨ªtol La bicicleta est¨¤tica remet a la recreaci¨® del moviment; "virtual" diran alguns amb la voluntat acusadora d'accentuar una presumpta condici¨® d'artifici associada a tants i tants simulacres de la nostra ¨¨poca: els hivernacles, el m¨®n de cot¨® fluix de les guarderies, els succedanis, els subsidis, les promeses ideol¨°giques, aquests xerpes an¨°nims que fan de passera humana entre dos abismes perqu¨¨ un heroi for?at recol.lecti l'¨¨xit... Per¨° des de la deliberada immobilitat P¨¤mies afronta una empresa liter¨¤ria molt menys simple: narrar un nivell existencial de lat¨¨ncia reflexiva, un estat que nom¨¦s es pot capturar des del realisme insubornable d'un autor a qui extirpen l'esperan?a i la nost¨¤lgia (Atar¨¤xia), un autor que escriu "el temps transforma les decepcions en una mena enganyosa de prud¨¨ncia".

Una inversi¨® literal de la met¨¤fora de la introspecci¨® (Benzodiazepina i Superviv¨¨ncia); la recreaci¨® del moment zero de l'exist¨¨ncia de l'autor (quan els pares l'engendren sota l'influx del film Le notti di Cabiria (Quatre nits); les pors provis¨°ries (L'illa); l'amor i el desamor; la infantesa de l'autor a l'exili (El mapa de la curiositat); el remordiment, el buit, la soledat, la paternitat, la preceptiva liter¨¤ria, l'evocaci¨® de la figura del pare (Cent per cent seda natural) i un relat tallant que decreta un silenci p¨°stum (Hauries hagut d'insistir) ¨¦s el capital d'un llibre subjugant que explora les capes fre¨¤tiques del jo. L'autor fa un pas de rosca amb relaci¨® a aspectes que ja s'insinuaven a L'¨²ltim llibre de Sergi P¨¤mies (2000) i a Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006). En primer lloc, es culmina un proc¨¦s estil¨ªstic en qu¨¨ s'arma una llengua s¨°bria al servei de la nuesa i l'essencialitat que caracteritza aquests contes. En segon lloc, l'exploraci¨® dels mecanismes de l'absurd i una mirada sarc¨¤stica sobre la naturalesa humana ha cedit en favor d'un esto?cisme impregnat d'escepticisme, fenomen que podr¨ªem anomenar "l'or de la derrota": ¨¦s a dir, una s¨¤via acceptaci¨® del dest¨ª, el ref¨²s de tot miratge de salvaci¨®, l'aposta per una veracitat moral i liter¨¤ria que obliga a afrontar les arestes de la vida i a descartar la impostura dels manuals d'autoajuda i altres teologies a l'¨²s. En tercer lloc, l'explosi¨® c¨°mica ha donat pas a una implosi¨® subtil: una poderosa desc¨¤rrega de sentits i sensibilitats, ¨¦ssers i estars, paraules i suggestions que conquereixen el centre de l'¨¤nima humana i ratifiquen el designi de la gran literatura: fer inventari de l'exist¨¨ncia tot resseguint-ne les cicatrius.

Per als lectors urgents l'¨²ltim par¨¤graf d'una ressenya ¨¦s com la caixa negra d'un avi¨®, intensificaci¨® de la brevetat i la s¨ªntesi. Here you are.

Per a tot lector seria una p¨¨rdua imperdonable deixar de llegir La bicicleta est¨¤tica, no trepitjar el centre ¨ªntim que de nosaltres mateixos abastem a trav¨¦s d'una obra contuma? i humana com aquesta, no sentir aquella paradoxal plenitud incitant que experimentem cada cop que un gran llibre cancel.la el temps per expandir-lo de nou.