El retorn de la bodega

Ha quedat tal com era. Quina alegria", diu la senyora de la taula del costat, amb una copa de xampany rosat a la m¨¤. "S¨ª, va ser una de les condicions que vaig posar pel trasp¨¤s", li respon l'Eugeni, que, durant 40 anys, va portar la Bodega Quimet, situada al carrer de Vic, all¨¤ on Gr¨¤cia es resisteix a convertir-se en Sant Gervasi. Ara, el Quimet est¨¤ en mans del David i el seu germ¨¤, dos joves que han fet un esfor? enorme per mantenir l'esperit d'aquest bar bodega. La decoraci¨® ¨¦s la mateixa, amb l'afegit d'alguns regals que l'Eugeni, conegut al barri durant d¨¨cades com "el bodeguer poeta" per la seva afici¨® a la l¨ªrica, els va regalar. "Hi havia mobles vells que no els volien ni a la quincalleria", recorda. El cartell que convida a provar el vermut de la casa ¨¦s encara el que l'antic propietari tenia penjat a la porta de l'establiment. Les mateixes lletres escrites en guix i, sobretot, el mateix preu. "Jo s¨®c cuiner", interv¨¦ el David. "Buscava alguna cosa que fos meva i sempre he estat seguidor d'aquest tipus de locals. Mantenir l'esperit ha estat m¨¦s complicat que llen?ar-ho tot i fer una cosa m¨¦s moderna, per¨° ha valgut la pena. El primer dia es van fer nom¨¦s 30 euros de caixa i vaig tornar a casa deprimit. Quatre mesos despr¨¦s, la cosa rutlla". El David comenta que cada vegada ha notat un inter¨¨s m¨¦s gran del jovent per a aquest tipus de locals. Cansats potser de tan de disseny, i dels riscos que porta afegits qualsevol local de tend¨¨ncia (preus sorpresa, banys impossibles de desxifrar...), han tornat a les bodegues i ho han fet amb uns principis ferms sobre el que s¨®n i el que no han de deixar de ser. La clientela en bodegues com la de Frank Petersen, situada al carrer de Bisbe Laguarda, al Raval, i gestionada des del 1999 per un parell de germans de color, o la de la Costa Brava, al carrer de l'Alzina, a tocar de la pla?a del Nord, on la m¨²sica ¨¦s millor que en la majoria dels bars amb discj¨°quei de la ciutat, ¨¦s essencialment jove i profundament coneixedora de la idiosincr¨¤sia d'aquest tipus d'establiments. "Mentre arregl¨¤vem el local, el meu pare i el meu tiet m'hi ajudaven. Per ells, moltes coses que jo volia conservar eren, simplement, velles. De vegades, no entenien perqu¨¨ preferia complicar-me la vida restaurant-les en lloc de llen?ar-les", recorda el nou propietari del Quimet.

Fa uns messos va n¨¦ixer el Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri 'La gent cada vegada est¨¤ m¨¦s cansada del disseny y busca alguna cosa m¨¦s aut¨¨ntica'

De tant en tant algun ciutad¨¤ xin¨¨s s'hi apropa per demanar-ne el preu del trasp¨¤s 'Encara creiem que aquets locals serveixen per articular la vida de la zona'

>> En defensa de la bodega de barri. Les taules de marbre, les b¨®tes amb vi a granel de Gandesa o del Priorat, les anxoves netejades a m¨¤ ?per¨°, de veritat, sense fer servir les tisores?, les conserves de qualitat, el vermut de la casa amb oliveta, els vells cartells a les parets, el ventilador que sembla que et caur¨¤ al cap en qualsevol moment, el terra de mosaic i la parr¨°quia del barri, que, des de la taula de la cantonada, ha vist tot el m¨®n. Amb la finalitat que tot aix¨° no es perdi, i amb l'ambici¨® de formar un mapa amb tot aquest tipus d'establiments que encara perviuen a la ciutat, ?n'hi va arribar a haver uns 500, ara la xifra s'ha redu?t notablement?, va n¨¦ixer el Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri (http://mededebebe.blogspot.com).

L'escultor Josep Llu¨ªs Cots, amb el colze sobre la barra i remenant l'oliveta, va tenir la idea. "Jo s¨®c de Gr¨¤cia i he vist espais com La Guarra, al carrer de Siracusa, un dels llocs on m¨¦s he anat durant anys, transformar-se i perdre una part de l'encant. Quan el Quimet va tancar, m'esperava el pitjor, per¨°, en veure que s'hi va mantenir l'esperit, vaig comen?ar a pensar que potser estava passant alguna cosa. La gent ha recuperat la curiositat per les bodegues, i em va semblar el moment idoni per engegar un projecte aix¨ª". En els mateixos termes es manifesta Mikel Iturriaga, periodista expert en cuina, que coincideix en qu¨¨ "la gent cada vegada est¨¤ m¨¦s cansada del disseny i busca alguna cosa m¨¦s aut¨¨ntica. Esperem que la revifada de popularitat d'aquest tipus de locals tamb¨¦ faci recuperar el vermut, com a beguda i com a h¨¤bit. Ara, la cervesa ¨¦s a tot arreu". Potser les bodegues estan a punt de posar-se de moda. Tot i que aix¨° pot fer que es torni a obrir La Filomena del carrer de Verdi, o que el trasp¨¤s de la bodega Vilaseca, al carrer del Dos de Maig ?parada i vermut quasi obligada despr¨¦s d'un mat¨ª tafanejant pels encants? es faci amb sentit i sensibilitat, tamb¨¦ podria recuperar aquella infausta moda que aqu¨ª va esclatar durant la d¨¨cada dels 90: els locals nous que volen semblar vells. "Crec que, en aquest aspecte, les bodegues de barri estan blindades. ?s impossible prefabricar i vendre en s¨¨rie un esperit, una tradici¨®, una hist¨°ria. No ¨¦s com els bars bascos de pinxos, que ja no sabem quins s¨®n de veritat ni quins no ho s¨®n i que, fins i tot, n'hi ha alguns en franqu¨ªcia. Les bodegues s¨®n inimitables i, per aix¨°, cada vegada que en tanca una la p¨¨rdua ¨¦s irreparable", comenta Cots. ?bviament, hi ha espais d'aquesta mena que apareixen en les guies tur¨ªstiques, com el Quimet i Quimet, al carrer del poeta Cabanyes, una veritable bodega gurmet; el Xampanyet, del carrer de Montcada, o la Sep¨²lveda, que, des del 1981, no ven vi a granel. Fundada als anys 50 per la fam¨ªlia Sol¨¤, aquest establiment avui no podria formar part de la llista del Moviment de Bodegues de Barri, ja que s'ha convertit en un cl¨¤ssic de les tapes i la cuina catalana. Les b¨®tes que hi ha aqu¨ª s¨®n d'atrezzo i, a primera hora del mat¨ª, els amos no descarreguen caixes de sif¨®, sin¨® que van a la boqueria a comprar el millor peix. "Durant tres d¨¨cades, aix¨° va ser un lloc amb esperit de barri. Per¨° la idea de barri en qu¨¨ aix¨° se sustentava va canviar. Quan es va obrir, a cada illa hi havia la botiga de queviures, la carnisseria, la bodega... La gent no tenia neveres a casa, o sigui que venien aqu¨ª cada dia a comprar la beguda i el gel. Ara, ¨¦s clar, ja no ¨¦s aix¨ª", recorda Jordi Sol¨¤. Amb 68 anys, i l'ajuda de les seves dues filles, encara entra a la cuina a fer-se c¨¤rrec de la idea de vendre "tapes amb estovalles" amb qu¨¨ va transformar el local i va confondre als editors de la Gu¨ªa del Ocio, al principi de la d¨¨cada dels 80. "Abans del canvi, ja ven¨ªem tapes. Un dia em vaig adonar que del granel en tr¨¨iem un 10% de benefici i cada cop en sortia menys. En canvi, el menjar ens en proporcionava un 100%. Llavors, van arribar els supermercats. No hi pod¨ªem competir. S'havia de fer alguna cosa", recorda Sol¨¤. "La gent va comen?ar a deixar de cuinar a casa. La dona tamb¨¦ treballava i ja no teia temps de passar el mat¨ª al mercat i a la cuina. Ara, amb la crisi, no ¨¦s que la gent mengi cada dia a fora, per¨° ens hem convertit en un dels pocs locals que fa cuina catalana bona i de veritat. Seguim sent especials".

>> Espais cl¨¤ssics, problemes contemporanis. A poc a poc, sembla que l'equilibri entre la venda de vi o vermut a granel i la de begudes i tapes per consumir al local s'ha anat decantant cap a aquest costat, tot i que hi ha espais amb una oferta tan espectacular de vins i esperits, com la bodega Mar¨ªn, al carrer de Mil¨¤ i Fontanals. All¨¤, un espai estret de sostre alt¨ªssim, on encara es poden veure els ganxos des dels quals es penjava el cava, la venda d'ampolles i granel suposa el 50% del volum del negoci. "El problema que tenim ¨¦s que els cotxes no poden parar enlloc. Molta gent hi ve a comprar les begudes per al sopar, per¨° se'ls fa complicat, amb un carrer tan estret", comenten l'Antonio i la Tere, propietaris d'aquest local anomenat per V¨ªctor Nubla i Pau Riba com "el centre m¨ªstic de l'univers". No tenen el p¨¤rquing de les grans superf¨ªcies, ni regalen tiquets de descompte per comprar benzina, per¨° s¨®n una part viva de la hist¨°ria del barri i aqu¨ª s'hi pot comprar des d'una llauna de refresc fins a una ampolla del millor whisky escoc¨¨s. I, abans de tornar cap a casa, una anxoveta, un gotet de vermut i a llegir el diari en el min¨²scul taulell.

Al barri del Clot, buit de contingut tur¨ªstic oficial, per¨° ple a vessar cada diumenge al migdia, hi ha Ca la Paqui, una bodega amb m¨¦s de 30 anys d'hist¨°ria que porten la Paqui i el seu marit. Com que no poden tenir terrassa, treuen una caixa de cervesa buida a la vorera perqu¨¨ els clients que no caben en el petit local tinguin un lloc per deixar les consumicions. "M'ho passo b¨¦ cuinant i veient com la gent li agrada el que cuino. El que servim ho preparo a casa", comenta la propiet¨¤ria. Molts d'aquests locals no tenen llic¨¨ncia per tenir cuina, ni per vendre tabac ni posar m¨¤quines escurabutxaques. Tot i aix¨°, molts propietaris admeten que, de tant en tant, un ciutad¨¤ xin¨¨s s'hi apropa per demanar-ne el preu del trasp¨¤s. "La manera de negociar aquesta limitaci¨® i sortir endavant ¨¦s buscar el producte de qualitat", recorda el David del Quimet. "Treballem amb freds, conserves de qualitat i amb uns embotits que ens porten des d'Extremadura. Som fora de les grans rutes de distribuci¨®, per¨° nom¨¦s passa un dia des que fem la comanda fins que ens arriba el producte. No ¨¦s cap drama". Aquesta alta qualitat del producte i la recuperaci¨® de l'inter¨¨s per les bodegues han fet que, en alguns locals, mentre sofisticaven una mica l'oferta, apujaven for?a els preus. La Bodega l'Avi Manel, al carrer de Consell de Cent, ¨¦s un cas curi¨®s de bodega amb esperit de barri i una ¨ªnfima pres¨¨ncia medi¨¤tica, per¨° amb una oberta vocaci¨® sofisticada. L'oferta de vins ¨¦s fant¨¤stica, la barreja ¨¦s memorable, el vermut se serveix amb una oliva i un dosificador del qual cau suc d'escopinya, i les b¨®tes que fan de taules tenen vidre i rodes. Els preus confirmen tot aix¨°. "La idea ha estat mantenir sempre els preus baixos", comenta el David. "Un lloc com aquest ha de ser barat. L'antic propietari tancava a mitja tarda, nosaltres ho fem a mitjanit. Som joves i sabem que tenim una clientela de barri i cada cop m¨¦s jove. I amb no gaires diners". El principi de sofisticar la bodega ¨¦s absolutament l¨ªcit i obre una nova subdivisi¨® en uns locals en els quals, de vegades, voler mantenir l'esperit original pot ser nom¨¦s un anacronisme inviable. S'han tornat tan peculiars que ¨¦s inevitable que es visitin amb curiositat m¨¦s que amb habitud. I la curiositat es paga.

>> La vida al barri. "Al contrari del que es pot pensar, nosaltres no vivim de la gent del barri. En v¨¦nen, per¨° la majoria no s¨®n de per aqu¨ª. V¨¦nen per provar les tapes. S¨®n gent d'altres parts de la ciutat, i tamb¨¦ turistes. Els estrangers que ens visiten una vegada, repeteixen, ens envien postals des dels seus pa?sos, acaben creant-se un vincle amb la bodega, tot i que ens costa D¨¦u i ajuda fer-nos entendre", recorda la Paqui. Al carrer de Sardenya, a tocar de la Sagrada Fam¨ªlia, hi ha la Bodega del Poblet, fundada al 1903. L'amo ¨¦s el fill d'en Josep Collado, que obre cada dia el local i ¨¦s tota una instituci¨® al barri. "Passen alguns turistes, i els que v¨¦nen s'enamoren del local, per¨° la majoria no passa de les cafeteries que hi ha davant del temple", comenta. "En aquest local hi va, b¨¤sicament, gent del barri, i el barri avui ¨¦s tan variat que hi tenim de tot". Activista incansable de la comunitat, en Collado ha participat en tots els esdeveniments de la zona, i a la rebotiga hi guarda un llibre amb la hist¨°ria d'aquesta part de Barcelona que espera que algun editor la vulgui publicar. "El llibre, el regalo", recorda, entre b¨®tes i vells cartells del POUM o la FAI, que pengen de les parets en homenatge als seus avantpassats. La passi¨® per la hist¨°ria de la ciutat, del barri i del local ¨¦s comuna entre una gran part dels propietaris i dels encarregats d'aquests establiments, veritables enciclop¨¨dies d'antropologia barcelonina. Al Raval, per exemple, en Xavier, fill dels amos de la bodega Montse, posseeix en paper i en mem¨°ria un gran recull de curiositats hist¨°riques de la ciutat. "Aqu¨ª som fidels als nostres principis i a la nostra tradici¨®", interv¨¦ en Collado. No fem ni caf¨¨. No menyspreem el turista, per¨° sabem que el seu pas ¨¦s ef¨ªmer, que els nostres clients segueixen sent la gent del barri. Encara creiem que aquests locals serveixen per articular la vida de la zona, s¨®n un punt de reuni¨® social, entre amics nost¨¤lgics o entre joves que v¨¦nen a veure els partits del Bar?a. Una bodega com aquesta articula el barri, de la mateixa manera que ho fan les associacions de ve?ns o els equips de futbol. Avui dia, sobreviure i mantenir aquest perfil ¨¦s complicat. Ho fem per estima i amor al barri".