Sense romanticisme

MALES COMPANYIES

Marc Cerd¨®

Club Editor

192 p¨¤gines. 18 euros

D'una fugida, motiu literari cl¨¤ssic, tracta la novel.la amb qu¨¨ ha debutat Marc Cerd¨® (Pollen?a, 1974), ¨¤gil, intensa, que avan?a amb la veu apressada del narrador, el Joan, un noi de 18 anys en conflicte amb el pare i que arrossega certa fama de rar. El retrat que en fa Cerd¨® no ¨¦s gaire amable: dif¨ªcilment el veurem com un heroi rebel sense causa. De romanticisme n'hi ha poc, aqu¨ª. Hi trobem m¨¦s aviat una aproximaci¨®, for?a detallista, a la societat actual mitjan?ant la perip¨¨cia del Joan, que fuig de Pollen?a a Barcelona. I, de fet, el gamberrisme i la falta d'escr¨²pols que exhibeix el Joan per all¨¤ on passa podrien entendre's com una descripci¨®, simb¨°lica i cr¨ªtica, de l'estat de les coses al m¨®n.

Algunes contradiccions s¨®n un llast per una novel.la que no oculta una saludable ambici¨®

Cerd¨® escriu animat per una clara voluntat d'estil. Els di¨¤legs s¨®n for?a vius, plens de mallorquinismes, tot i que evita l'article salat, i els personatges barcelonins tamb¨¦ estan ben definits per la parla. La narraci¨®, en canvi, est¨¤ menys marcada dialectalment, tot i ser en primera persona. Hi ha un evident esfor? per reportar termes i expressions d'argots actuals (inform¨¤tica, m¨²sica electr¨°nica), exemples de llenguatge de sms, de premsa escrita, d'informacions televisives, i una certa complaen?a a referir-se a les marques dels objectes que arriba a fer-se enutjosa per innecess¨¤ria.

Far¨ªem malament, per¨°, de llegir Males companyies com una novel.la amb vocaci¨® realista estricta, tot i que recorre a fets d'actualitat, com la corrupci¨® urban¨ªstica a Mallorca (hi surt, per exemple, el xalet de Pedro J. Ram¨ªrez a primera l¨ªnia de costa). Ho desmenteix la voluntat de Cerd¨® de for?ar la versemblan?a. ?s possible, per qu¨¨ no?, que un adolescent de 18 anys d'avui dia sigui tan pedant com el Joan, interessat pel cinema de Bergman, Fellini i Angelopoulos, ent¨¨s en els cl¨¤ssics del dibuix japon¨¨s, que amaneix la seva parla amb expressions en angl¨¨s, franc¨¨s i alemany, i que cita els llibres tradu?ts pel t¨ªtol original. Tamb¨¦ ¨¦s possible que vagi a petar amb uns pijos de Pedralbes igual de poliglots i que tenen els seus mateixos gustos cinematogr¨¤fics. Com ¨¦s possible que la fam¨ªlia que porta un restaurant ¨¤rab del Raval estigui ben integrada i parli un catal¨¤ excel.lent. Tot aix¨° ¨¦s possible, per¨° reunir-ho en un sol lot potser ¨¦s demanar massa. Si hi afegim que alguns di¨¤legs s¨®n poc cre?bles, la consist¨¨ncia de la novel.la comen?a a fer aig¨¹es: quan l'avi del Joan respon amb un perplex "Eh?" a la frase "Padr¨ª, aix¨° que veus ¨¦s una festa rave", ¨¦s absurd que la contrar¨¨plica explicativa del Joan sigui: "D'aix¨° se'n diu una rave party". I la conversa en qu¨¨ apareix Pedro J. Ram¨ªrez ¨¦s pura astracanada ("Ay, chico —digu¨¦ ella—. Desde luego, tienes m¨¢s peligro con las mujeres que un mono con una Gillette. —Como buen macho espa?ol que soy, ?verd¨¢? —Lo que t¨² digas, Don Juan"). Tampoc s'adiuen amb la contund¨¨ncia que esperar¨ªem de l'aspra ruta del Joan ni l'ab¨²s d'una ret¨°rica m¨¦s aviat period¨ªstica, que resta naturalitat ("la Ciutat Comtal", "la Ciutat Ol¨ªmpica", "l'incombustible Sting" cantant amb "una partenaire de luxe", un "moro" que "escomet el mobiliari urb¨¤ a puntades de peu") ni unes quantes errades de coher¨¨ncia narrativa, com quan l'avi¨® del Joan s'enlaira i ell veu, de nit!, "com les cases, els cotxes i les persones s'enxiquien sota la panxa del Boeing". Aquestes contradiccions s¨®n un llast, doncs, per una novel.la que no oculta una saludable ambici¨®.