Arquitectures dom¨¨stiques

ARXIU: DRAG MODELOS

Cabello/Carceller. Galeria

Joan Prats. Rbla. de Catalunya, 54

Fins al 30 d'octubre

INSTANTES ROBADOS A LA

MIRADA. Juan Jos¨¦ Fern¨¢ndez

Galeria H2O. C. de Verdi, 152

Fins al 9 d'octubre

En una ciutat, la privaci¨® absoluta d'autoexig¨¨ncia no pot parlar. I tanmateix l'art en parla i, en certa manera, l'exorcitza i la transforma en una altra cosa, potser tan sols en preguntes que ens atabalen amb l'esperan?a de poder creure tamb¨¦ en les respostes. Dels quioscos de la Rambla —glorificaci¨® del mal gust i del nyap, com a solters descuidats i desagradables que viuen a l'habitaci¨® llogada que ¨¦s Barcelona— als replans mal il.luminats dels circuits art¨ªstics, avui el visitant treu el cap amb curiositat renovada a la temporada galer¨ªstica on, des de fa uns anys, gaireb¨¦ no hi ha hagut ni tensi¨® ni ant¨ªtesi.

'Drag Modelos' ens parla de la densitat de la sexualitat de la dona

De moment, nom¨¦s a la Joan Prats som capa?os de descobrir que l'ordre dom¨¨stic ¨¦s molt m¨¦s misteri¨®s que tota la ret¨°rica pol¨ªtica articulada enfront d'un model d'espai urb¨¤. A la sala de Rambla de Catalunya, les dones retratades per Ana Carceller (Madrid, 1964) i Helena Cabello (Par¨ªs, 1963) oculten una "inc¨°moda" feminitat en espais privats sota l'aparen?a d'artistes i actors (David Bowie, Brad Pitt, Marlon Brando, James Dean, Colin Farrell), models triats de ben segur per la neutralitat andr¨°gina, encara que la majoria de les fans i el gran p¨²blic els assumeixin com a masculins.

Igual que la pintora del segle XIX Rosa Bonheur, que es disfressava d'home per poder visitar escorxadors i hip¨°droms i, d'aquesta manera, estudiar m¨¦s b¨¦ els animals que dibuixava, aquestes dones an¨°nimes identificades com a homes proven de trencar una tradici¨® —encara vigent— que les havia obligat a abstenir-se de representar certs rols de manera lliure.

Com molt abans van demostrar les performances fotogr¨¤fiques de Cindy Sherman i Claude Cahun, els treballs de l'equip Cabello & Carceller fan refer¨¨ncia o interpreten un "original" del passat des d'una actitud clarament radical que desconstrueix la representaci¨® tradicional femenina i reivindica una nova pol¨ªtica de l'expressi¨®.

Drag Modelos ens parla de la densitat de la sexualitat de la dona i d'un emmascarament del g¨¨nere sense costos, en el sentit que li va donar l'assagista Joan Rivi¨¨re el 1929 al llibre Womanliness as a Masquerade: "La feminitat es pot portar com una m¨¤scara, el lector es pot demanar on marca la l¨ªnia entre la feminitat aut¨¨ntica i la farsa. El meu suggeriment —afirmava— ¨¦s que aquella l¨ªnia no existeix; radicals o superficials, feminitat i farsa s¨®n una mateixa cosa".

En aquestes fotografies, la l¨ªnia que divideix el real i el representatiu amb prou feines existeix, s¨®n simples interseccions entre el p¨²blic i el personal, entre el teatral i el real, amb l'objectiu d'intervenir en la interpel.laci¨® cultural i complicar els conceptes de sexualitat i bellesa. Enmig d'aquesta galeria de personatges, un v¨ªdeo de factura dom¨¨stica mostra la destrucci¨® d'aquest arxiu d'imatges, segurament com una autocr¨ªtica a un mercat que acaba estilitzant les promeses de pensament cr¨ªtic m¨¦s encisadores. En casos com aquest, la relaci¨® entre l'art i el mercat ¨¦s incongruent, per¨° inseparable.

A la galeria H2O, el fot¨°graf Juan Jos¨¦ Fern¨¢ndez exposa una s¨¨rie d'instant¨¤nies d'escenografies urbanes en les quals la indifer¨¨ncia i la singularitat adopten la tranquil.la familiaritat d'una llarga conviv¨¨ncia en ciutats com Barcelona, Santiago, Miami, Berl¨ªno Rio de Janeiro, que s¨®n per si mateixes una petita naturalesa d'asfalt envoltada per la societat, per la civilitzaci¨®, per¨° governades per la llei antiga del m¨®n animal que obliga a reptar, acoblar-se, escapar del parany. Per acabar domesticats.