El crim del caixer es fa novel.la

Dos joves de 18 anys i un menor van calar foc a una sense sostre, Rosario Endrinal, en un caixer autom¨¤tic a Sant Gervasi. Abans, l'havien pegat. El crim, el desembre del 2005, va commocionar la ciutat. Els nois, de bona fam¨ªlia, no tenien problemes, aparentment. La c¨¤mera de seguretat va enregistrar alguns dels seus moviments. Sortien rient del caixer. Aquells dies s'estava a Barcelona l'escriptor holand¨¨s Herman Koch (Arnhem, 1953). Va quedar tan colpit com tothom. Es va fer preguntes: qui en s¨®n els pares? Com ha pogut passar? D'aqu¨ª va sorgir l'espurna per escriure El sopar / La cena (Amsterdam / Salamandra). "Sempre diem que una cosa aix¨ª no ens pot passar a nosaltres. Els nois eren molt reconeixibles. Si haguessin estat caps rapats o d'una minoria ¨¨tnica hauria estat diferent. Un d'aquests pot ser el meu fill, em vaig dir". Fins a on poden arribar uns pares per defensar els seus fills? Aquest ¨¦s el quid de la novel.la. Com si es tract¨¦s d'una obra de teatre, la novel.la passa durant un sopar. Els dos matrimonis pares dels nois es troben en un restaurant de luxe a Amsterdam, d'aquests que s'han de reservar amb tres mesos d'antel.laci¨®, de plats grans i racions petites. Koch fa una par¨°dia vitri¨°lica. Serge i Babette i Paul i Claire (els dos homes s¨®n germans) han reconegut els seus fills en un v¨ªdeo de la c¨¤mera de vigil¨¤ncia que van passar per televisi¨®. Per¨° cap d'ells sap ben b¨¦ qu¨¨ va succeir, el que en t¨¦ m¨¦s idea ¨¦s en Paul, el narrador. "S¨®n quatre adults i cadasc¨² t¨¦ la seva opini¨® per raons diferents". Per¨° tot ho veiem a trav¨¦s dels ulls d'en Paul. Al principi, en Paul cau molt b¨¦, per¨° a poc a poc veiem que ¨¦s violent, que fa anys que no t¨¦ feina, que li va donar una pallissa al director de l'institut on va el seu fill, que li va tirar una cassola cremant al Serge..., a estones sembla filofeixista.

'La frontera entre el que ¨¦s divertit i el que ¨¦s condemnable ¨¦s avui molt fr¨¤gil'

"Per mi el m¨¦s important de la novel.la ¨¦s el punt de vista. Vaig escollir en Paul com a narrador perqu¨¨ ¨¦s ben poc fiable. No diu mai tota la veritat, encara que progressivament va explicant coses al lector".

Explica, per exemple, que el seu fill va liderar l'atac a la indigent, que tamb¨¦ t¨¦ gravat al m¨°bil un v¨ªdeo en qu¨¨ es veu com ell i el seu cos¨ª maltracten un indigent a l'andana d'un metro, que no permetr¨¤ que el seu fill se senti culpable, que compr¨¨n que la sense sostre era un destorb... Ens assabentem tamb¨¦ que t¨¦ problemes ps¨ªquics i que ha de prendre medicaci¨®. "En Paul no ¨¦s un feixista, est¨¤ malalt. Cada lector el veu com vol. A uns, els sembla simp¨¤tic i hi ha qui el considera un psic¨°pata. ?s alg¨² que fa i diu el que pensem molts i que no ens atrevim a dir". "Els pares poden donar la vida per un fill. La Claire, la seva dona, en el fons ¨¦s m¨¦s dura i radical que en Paul. Ella, per un fill, mataria".

Per qu¨¨ uns nois que no tenen problemes s¨®n tan violents? "Ho fan perqu¨¨ ho poden fer. Tot es penja a internet. A la televisi¨® hem vist molts programes on la gent es pega, el nen que cau a la piscina i la fam¨ªlia que ho filma. Em demano quants pares inciten els seus fills a fer aquestes coses per sortir a la tele. L'empenyem a la piscina i ho pengem a internet. Es graven coses que moralment no es poden tolerar. La frontera entre el que ¨¦s divertit i el que ¨¦s condemnable avui ¨¦s molt fr¨¤gil".

Koch va viure a Barcelona als anys vuitanta. "Volia viatjar, sortir d'Holanda. Vaig anar a Madrid, a Lisboa, per¨° la ciutat que em va agradar m¨¦s va ser Barcelona. Hi vaig venir per un parell de mesos i m'hi vaig quedar sis anys. La meva dona ¨¦s espanyola". Ara viu a Amsterdam i viatja sovint a la capital catalana perqu¨¨ hi t¨¦ parents.