L'¨¨poca dels 'psuqueros'

ELS ANYS DEL PSUC

El partit de l'antifranquisme (1956-1981)

Carme Molinero i Pere Ys¨¤s

L'Aven?

392 p¨¤gines. 23 euros

A vui els euros s¨®n una moneda, un PC ¨¦s un ordinador personal i dif¨ªcilment hi ha menors de 50 anys que s¨¤piguen donar un significat concret a expressions com "espais de llibertat" o "forces del treball i de la cultura". Fa nom¨¦s 30 anys els euros eren un corrent del PSUC, un psuquero era un militant comunista i el PC era el Partit Comunista. Tot plegat en pocs anys, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha esdevingut mat¨¨ria absolutament hist¨°rica, tot i que forma part de la cultura pol¨ªtica m¨¦s recent del pa¨ªs i que segur que ¨¦s un referent per a sectors de la classe pol¨ªtica. Nom¨¦s aix¨° justificaria suficientment l'aparici¨® d'Els anys del PSUC, dels historiadors Carme Molinero i Pere Ys¨¤s, un llibre que prova d'explicar qu¨¨ va ser aquell partit des dels anys 50 fins a la transici¨®, conjuntura pol¨ªtica que el va deixar fora de joc i el va portar a la pr¨¤ctica desaparici¨®.

El llibre de Molinero i Ys¨¤s sobre el PSUC omple un buit for?a important

La m¨¤ de Carrillo es veu: les decisions del PSUC depenien dels girs previs del PCE

Certament, ¨¦s curi¨®s que la hist¨°ria d'un partit tan important en la nostra hist¨°ria contempor¨¤nia no disposi encara d'una monografia ¨¤mplia i completa. De fet, la biografia que fa anys va fer Miquel Caminal de Joan Comorera (Joan Comorera i la revoluci¨® democr¨¤tica) ¨¦s l'instrument m¨¦s ¨²til per aproximar-se als anys de la Guerra Civil i la postguerra; i l'estudi de Carme Cebrian (Joan Comorera torna a casa) ¨¦s l'eina b¨¤sica per entendre l'organitzaci¨® i els seus militants en les d¨¨cades posteriors. Per aix¨° el llibre de Molinero i Ys¨¤s omple un buit important, tot i que no exhaureix el tema. D'entrada, perqu¨¨ els autors expliciten que el seu objectiu ¨¦s explicar "els factors que permeten comprendre el paper que va arribar a tenir el partit dels comunistes de Catalunya en la societat catalana durant els anys seixanta i setanta del segle XX", m¨¦s que no pas analitzar la vida interna del partit i els debats que va haver de viure. Tanmateix, no li escapa a ning¨² que aquests dos eixos s'entrellacen en molt¨ªssimes ocasions, de manera que les decisions en clau interna s¨ª que tenien conseq¨¹¨¨ncies sobre l'acci¨® militant i el ress¨° social del partit, com es va demostrar en la crisi que va portar a la ruptura del partit el 1981.

M¨¦s enll¨¤ d'aquesta decisi¨®, el llibre permet resseguir de forma ben documentada el fil de l'acci¨® pol¨ªtica del PSUC, i especialment de la seva pres¨¨ncia en el moviment sindical, estudiantil, professional i ve?nal en un plantejament pol¨ªtic aleshores innovador que es va demostrar molt efica? en la lluita contra el franquisme i que va situar el partit en el centre de m¨²ltiples manifestacions de l'antifranquisme; malgrat aix¨°, segurament el subt¨ªtol del llibre (El partit de l'antifranquisme) ¨¦s exagerat, senzillament perqu¨¨ l'antifranquisme era m¨¦s plural. I tamb¨¦ perqu¨¨ una afirmaci¨® tan contundent necessitaria complementar-se amb una an¨¤lisi dels altres agents pol¨ªtics concurrents; de fet, si el paper del PSUC va ser especial era perqu¨¨ la societat catalana vivia uns determinats canvis socials, i perqu¨¨ sectors com els professionals o els cat¨°lics antifranquistes tamb¨¦ tenien aqu¨ª una significaci¨® molt espec¨ªfica.

Una altra q¨¹esti¨® important que el llibre subratlla ¨¦s la relaci¨® entre el PCE i el PSUC, o m¨¦s concretament, la identitat estrat¨¨gica que van mantenir durant una bona part d'aquells anys. La m¨¤ de Santiago Carrillo apareix constantment, i les grans decisions del PSUC dirigit per Gregorio L¨®pez Raimundo es veuen encaixades enmig dels girs que feia pr¨¨viament els congressos del PCE, veritable referent te¨°ric. La hist¨°ria psuquera en aquests anys ¨¦s tan intensa que els autors han d'anar passant d'un a altre tema r¨¤pidament, fins arribar a la segona part del llibre, dedicada als anys de la Transici¨®, en qu¨¨ la irrupci¨® p¨²blica del partit i la necessitat de resituar-se en el nou panorama pol¨ªtic fa especialment complicades les coses, m¨¦s encara si cal ocupar espais institucionals, participar en grans acords, com el constitucional i l'estatutari, o processos com els pactes de la Moncloa, que generen significatives controv¨¨rsies internes en una milit¨¤ncia que creixia espectacularment i que havia d'assimilar tots aquests canvis a un ritme vertigin¨®s.

Un munt d'elements aboquen el partit a la crisi del Cinqu¨¨ Congr¨¦s, que va descavalcar Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz de la secretaria general, i posar de manifest difer¨¨ncies notables, per¨° potser no insalvables. Tanmateix, la gesti¨® immediatament posterior al congr¨¦s va generar el fraccionament cada cop m¨¦s irreconciliable entre eurocomunistes i leninistes, i els anomenats prosovi¨¨tics, en una din¨¤mica d'enfrontament entre la direcci¨® sorgida del congr¨¦s i l'anterior. Va ser aleshores quan s¨ª que es va gestar un trencament traum¨¤tic, que de fet tancava l'etapa en qu¨¨ el PSUC havia estat una organitzaci¨® important en el panorama catal¨¤.