Literatura universal

El dia 31 de gener de 1827, mentre sucava —probablement— uns biscuits en una tassa de xocolata desfeta, Goethe va adre?ar-se al seu fidel secretari Eckermann amb aquestes paraules: "El concepte de literatura nacional ja no t¨¦ gaire sentit; ha comen?at l'¨¨poca de la literatura universal i tots hem d'esfor?ar-nos per col.laborar al desplegament d'aquesta literatura". Va aviar-se un tros de biscuit, va mirar el paisatge darrere la finestra, i al cap d'una estona va afegir-hi: "Si tenim necessitat de posseir un model imitable, hem de tombar la mirada cap als grecs de l'Antigor, en les obres dels quals trobarem sempre l'ideal de la bellesa humana".

Aquestes declaracions, que la gent del carrer no descobriria fins decennis m¨¦s tard, va generar una muntanya —sense que ning¨² no n'hagi fet el cim, per ara— d'exegesis, totes molt diferents. Hi ha qui pensa que Goethe, per la primera part de l'afirmaci¨®, pensava en una mena d'agermanament republic¨¤ de totes les literatures del m¨®n, en especial les populars, ateses les seves correspond¨¨ncies tem¨¤tiques i m¨¨triques, com es despr¨¨n de la lectura de qualsevol diccionari de mitologia, o de po¨¨tica, comparada. D'altres van pensar que aquesta universalitat tamb¨¦ s'aconseguiria procedint a la suma de les literatures nacionals, perqu¨¨, de la conviv¨¨ncia de tot el que ¨¦s nacional, per senzilla ra¨® etimol¨°gica, en neix l'internacional. En aquest sentit, el cr¨ªtic Ferdinand Bruneti¨¨re va arribar a la l¨°gica conclusi¨® que com m¨¦s "nacional" sigui una literatura, m¨¦s contribuir¨¤ a la literatura "universal": ¨¦s sabut que l'univers est¨¤ fet de m¨²ltiples peces, v¨¤ries, i fins i tot heterog¨¨nies. Segons aquesta llei —que projecta en la literatura culta all¨° que Goethe preuava en les literatures de caire popular—, cap literatura nacional no estaria obligada a seguir ni el model dels grecs ni el de ning¨²: n'hi hauria prou que fos aut¨¨ntica —amb vocaci¨® d'universalitat, encara que es desplegu¨¦s en un llogarret d'insignifican?a— perqu¨¨ pass¨¦s a engrandir el marc general de l'univers literari (cosa que ja comen?a a ser diferent de "literatura universal").

Per¨° el mateix conseller, abans i tot d'aquelles famoses declaracions, ja havia sortit pr¨¨viament de l'atzucac en qu¨¨ va submergir el binomi naci¨®-univers parlant amb Eckermann: en efecte, quatre dies abans de l'agrad¨ªvola xerrada, li havia escrit aix¨° que segueix al seu amic A. Streckfuss: "Estic conven?ut que s'est¨¤ edificant una literatura universal, que totes les nacions hi estan abocades i que fan passos amistosos en aquest sentit. En aix¨°, Alemanya pot exercir i t¨¦ l'obligaci¨® d'exercir la m¨¦s gran influ¨¨ncia; Alemanya haur¨¤ de jugar, en aquest gran confluent, un rol d'excel¡¤l¨¨ncia".

Ara la cosa agafa un altre caire. Resulta que hi haur¨¤ una "conflu¨¨ncia" de literatures nacionals que conformar¨¤ la literatura universal, per¨° tamb¨¦ resulta que Alemanya hi jugar¨¤ un rol de preemin¨¨ncia. ?s ¨°bvia la fal¡¤l¨¤cia de la q¨¹esti¨®. Ben mirat, "universal" de deb¨°, v¨¤lid per a totes les ¨¨poques i pa?sos, nom¨¦s hi ha hagut Homer i Virgili, per entendre'ns. Dante ja no ¨¦s el mateix. Cervantes, tampoc. Shakespeare, segons Voltaire, encara menys, i Goethe no hauria hagut de pensar que ell constitu?a una excepci¨®. Sempre enmig de l'embolic, Goethe el va resoldre preuant les virtuts de la literatura alemanya —¨¦s a dir, per comen?ar, la d'ell mateix—, bo i concedint que els francesos i els anglesos, si volien, s'hi podien afegir si b¨¦ els semblava: Madame de Sta?l ja havia obert la ruta d'aquesta germania liter¨¤ria, tirant a imperialista com es va veure ben clar en les conteses franco-prussianes del segle XIX.

Tot aix¨°, explicat d'una altra manera, ho trobar¨¤ el lector a les p¨¤gines del llibret de Victor Klemperer, Literatura universal y literatura europea (Barcelona, Acantilado, 2010). Afegim-hi una cosa: si aquest era un problema a la primeria del segle XIX, ara ja no n'¨¦s cap: la proliferaci¨® de les traduccions —incloses, en aquests moments, les de les literatures orientals que tant van seduir Goethe— ha creat una xarxa, un univers pel que naveguen, fr¨¨vols, els lectors del m¨®n sencer.