L'¨ªndex simf¨°nic del pa¨ªs

La hist¨°ria ¨¦s la suma total de totes aquelles coses que s'hagueren pogut evitar": ¨¦s una reflexi¨® d'Adenauer a prop¨°sit de la Segona Guerra Mundial. Vindria a tomb tamb¨¦ per casa nostra, on la guerra sembla que queda lluny i on les guerres de la intrahist¨°ria, les de cada dia, es lliuren amb sordina. A Catalunya de guerres d'aquestes en tenim, i no s¨®n poques: n'hem dit oasi, tres per cent, cas Millet... Aquesta ¨²ltima va esclatar al bell mig del m¨®n de la m¨²sica: les guerres no respecten res. Per fi!, vaig pensar amb il.lusi¨® her¨¨tica. Per¨° sembla que pel que fa a la m¨²sica aquest casus belli fa llufa. Aquesta guerra ha quedat reclosa al sub iudice judicial d'un jutge gansoner i a les patadetes de sota-taula dels pol¨ªtics. Tanmateix, la m¨²sica ha quedat exclosa de qualsevol debat: ni se'n parla. Tots muts, un cop m¨¦s. No ¨¦s aix¨° el que est¨¤ passant?

La relaci¨® poblaci¨®/orquestra simf¨°nica dels catalans se situa a la cua d'Europa, molt per sota de la mitjana. De fet, som els darrers

Amb el forat del Palau es podrien haver sargit els descosits de totes les orquestres del pa¨ªs

Som un pa¨ªs amb gaireb¨¦ set milions i mig de gent, per¨° nom¨¦s disposem de dues orquestres pel que fa al repertori simf¨°nic en sentit estricte: la Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Simf¨°nica del Vall¨¨s (OSV). La del Liceu est¨¤ compromesa amb el repertori oper¨ªstic; la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) t¨¦ per missi¨® ajudar al passatge cap al m¨®n professional; la Juli¨¤ Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) no ret temporada completa i l'Orquestra de Cadaqu¨¦s, cas at¨ªpic, vinculada a la iniciativa privada. L'¨ªndex simf¨°nic catal¨¤ (la relaci¨® poblaci¨®/orquestra simf¨°nica) se situa a la cua d'Europa, molt per sota de la mitjana. Aquest tamb¨¦ hauria de ser un indicador de la cultura nacional. Oi?

Les comparacions s¨®n odioses, ja ho sabem, per¨° a voltes necess¨¤ries per a la profilaxi del melic. A Alemanya, refer¨¨ncia musical obligada, qualsevol ciutat de mida mitjana t¨¦ la seva pr¨°pia formaci¨® simf¨°nica, i tamb¨¦ moltes de les ciutats de m¨¦s de dos-cents mil habitants; i a m¨¦s, disposen de deu orquestres vinculades a les emissores radiof¨°niques (MDR, NDR, WDR...). L'excel.l¨¨ncia de la Filharm¨°nica de Berl¨ªn ¨¦s nom¨¦s un exponent de l'excel¡¤l¨¨ncia general de totes... En l'altre extrem, hi trobem Malta: ?potser els catalans haur¨ªem d'emmirallar-nos guanyadors davant Malta (quatre-cents mil habitants), que amb prou feines tenen diverses orquestrines? Segur que no. Per¨°, gr¨¤cies, Malta! Us agra?m el do que ens concediu: no ser els ¨²ltims de l'Europa simf¨°nica! Tracto de consolar-me en la dissort maltesa i ho comento a un amic. La seva resposta m'ensorra del tot: "Jordi, t'equivoques, la Simf¨°nica de Malta existeix, i no ho fa del tot malament". No m'ho puc creure, els maltesos s¨®n molt pocs...! Per si de cas, ho comprovo. M'excuso... T¨¦ ra¨®. M'havia quedat curt: els catalans som els darrers en termes simf¨°nics absoluts: vint-i-setens d'Europa. Va de deb¨°.

Tampoc no ¨¦s broma el que passa amb la JONC: ha estat sentenciada i perd l'autonomia, em diuen. Ja hi tornem a ser, qu¨¨ hi fa aqu¨ª el Constitucional...? Tracto d'assabentar-me'n. M'excuso una altra vegada... M'he tornat a quedar curt, i ara el cas ¨¦s m¨¦s greu: no ¨¦s el Constitucional. Ai las!, que l'atac ve de dins: la Conselleria d'Educaci¨®... Pitjor encara, ho va aprovar el tripartit el mes de juny. La JONC, fundada el 1993, podria quedar absorbida per l'Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (ESMUC). Per aquesta ra¨® la Fundaci¨® de la JONC veu perillar el seu projecte educatiu i la seva gesti¨®, at¨¨s que la Conselleria ¨¦s majorit¨¤ria en els patronats d'ambdues. Les autoritats neguen aquesta intenci¨®: juren que l'autonomia de la JONC no es mour¨¤ "ni un mil¡¤l¨ªmetre" i que ¨¦s una mesura dirigida a racionalitzar els pressupostos d'ensenyament. Ves qu¨¨ han de dir, si ja s¨®n en campanya. Em sumo a les veus dels qui pensen que una formaci¨® musical amb una selecci¨® feta entre els millors estudiants no ha de estar lligada a cap conservatori. Aix¨° no passa enlloc d'Europa. Per¨° aqu¨ª el proper pas ¨¦s el nou marc jur¨ªdic del complex resultant, i es decideix avui a les reunions dels respectius patronats.

Tamb¨¦ per a l'OBC sonen maldades i es disparen els rumors. Les "economies d'escala" sembla que apunten cap a les restriccions: retalls presupostaris, congelacions i retalls de sous, cancel.laci¨® de places vacants... Qui sap! De cara enfora, l'orquestra estrena temporada entre aplaudiments pel seu nou titular, Pablo Gonz¨¢lez.

No queda a recer d'esglais l'OSV, on em diuen que algun dels seus membres, potser tan esllanguit per les privacions a qu¨¨ els obliga el sou i la molta dedicaci¨®, cau rod¨® en els assajos, mentre l'orquestra malda amb pressupostos de mis¨¨ria des de 1987, l'any fundacional: contracara del so cada cop m¨¦s afinat i sensible que acompanya de fa temps els seus concerts.

El 2010, els pressupostos esmer?ats en aquestes orquestres s¨®n tan diversos com la pluralitat dels seus estatus: per a l'OBC, uns vuit milions d'euros, el 60% provinent de fons p¨²blics; per a l'OSV, 2,78 milions d'euros, el 26%, de fons p¨²blics; per a la JONC, 650.000 euros i tres llocs de treball.

Amb el forat destapat al Palau, fins ara a l'entorn dels 28 milions d'euros, es podria haver bastit la dignitat necess¨¤ria que la corrupci¨® ha negat durant anys a l'Orfe¨® Catal¨¤, podria haver-se format una orquestra estable nova, podrien haver-se sargit tamb¨¦ els descosits de totes les costures simf¨°niques, agrupacions de cambra i conjunts instrumentals del pa¨ªs... Una aut¨¨ntica ucronia. En el cas Millet, a la manca d'escr¨²pols de la gesti¨® d'uns malfactors, s'ha sumat la inefic¨¤cia dels mecanismes de control pol¨ªtic necessaris en tota gesti¨® p¨²blica. Aquesta inefic¨¤cia no ¨¦s sin¨® el resultat del desinter¨¨s que la m¨²sica dita culta suscita entre els nostres pol¨ªtics. Exemple per mi representatiu: qualsevol ha pogut veure la imatge del nostre president (alg¨² m¨¦s representatiu, potser?) a la llotja d'una pla?a de braus, per¨° no recordo la seva pres¨¨ncia en un concert. Em sembla l'aut¨¨ntica expressi¨® del nostre ¨ªndex simf¨°nic: un president als braus amb acords de pasodoble. Si respecte a aquest punt m'equivoco, m'excuso per endavant. Alg¨² ho havia de dir.