El m¨®n d'Emili Teixidor, al cinema

Entre el marasme de l'Hotel Maria Cristina durant la celebraci¨® del darrer Festival de Cinema de Sant Sebasti¨¤, entre les onades de crits, carreres i abra?ades, l'aparici¨® d'Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933), prove?t d'un somriure i d'una incisiva intel.lig¨¨ncia, radicalitzava encara m¨¦s la beneiteria de l'ambient que l'envoltava. Teixidor era a Sant Sebasti¨¤ per plaer: Agust¨ª Villaronga hi presentava l'adaptaci¨® del m¨ªtic Pa negre de l'autor a la gran pantalla, i tot i que el cineasta s'ha fet seva la novel.la (afegint a la l¨ªnia evocadora de Pa negre una part de l'acci¨® de Retrat d'un assass¨ª d'ocells i algun apunt de Els convidats, obres tamb¨¦ de Teixidor), en l'¨¤nima de la pel.l¨ªcula hi ha la vida de la comarca, un espai tancat moralment i f¨ªsicament on transcorre la millor literatura d'aquest autor veter¨¤. "Em vaig posar en les seves mans, perqu¨¨ ¨¦s la seva pel¡¤l¨ªcula. Hi veig el meu univers, per¨° sempre m'he sentit compenetrat amb el seu m¨®n, i aquest n'¨¦s el resultat". La cinta, protagonitzada per Sergi L¨®pez, Laia Marull i Eduard Fern¨¢ndez, s'estrena dem¨¤ a tot Espanya amb 65 c¨°pies, 30 de les quals s¨®n en catal¨¤, l'¨²nica llengua en qu¨¨ es podr¨¤ veure a Catalunya.

A Teixidor li agrada explicar amb detalls la postguerra espanyola, l'atmosfera m¨¦s que opressiva, "atonal" d'aquell temps. "Hi havia l'Esgl¨¦sia, que ho tapava tot amb actes, processons i misses. El que era dur en aquells anys, i s¨¦ que sonar¨¤ estrident, no ho van viure els nens, sin¨® els adults que havien viscut la Segona Rep¨²blica. Ells s¨ª que eren conscients que s'havia tornat enrere, de la negror d'aquell temps, dels anys d'acceptaci¨® del que passava. ?s la covardia per cansament, despr¨¦s d'un gran vessament de sang, i ho justifico. El que no entenc ¨¦s l'acarnissament dels guanyadors".

Els convidats apunta una reflexi¨® sobre el feixisme catal¨¤ que ¨¦s present en la pel.l¨ªcula. "Els dolents no van arribar de fora i ens van imposar els seus costums. No. S¨®n gent tan catalana i que parla catal¨¤ igual que els altres. El comandament intermedi, els alcaldes... eren d'aqu¨ª en un temps en qu¨¨ tothom ¨¦s cridat a allistar-se a Acci¨®n Cat¨®lica o Juventudes de la Falange o en associacions semblants". L'escriptor est¨¤ especialment satisfet amb el tracte que Villaronga ha tingut amb els accents a la pantalla. "Si no, no em semblaria que els personatges s¨®n els meus. Se'm fa estrany traduir al castell¨¤ les meves obres, veure com es perden els matisos de paraules catalanes de l'¨¨poca. I al film de tot aix¨°, no s'ha perdut res".

Teixidor assegura que escriu de dues maneres: "M¨¦s did¨¤ctica, quan escric per als joves, i em deixo endur m¨¦s quan escric per als adults. A canvi, crec que aix¨° em facilita construir bons personatges adolescents, s¨¦ qu¨¨ senten en aquest m¨®n de ren¨²ncies, d'aquell temps de censures al cinema i la literatura". I qu¨¨ espera que senti el p¨²blic quan surti de veure Pa negre? "Que avui estem molt b¨¦, que els nens estan escolaritzats obligat¨°riament, que hem avan?at. Que homenatgin els seus avis, els qui es van sacrificar perqu¨¨ avui estiguem com estem. Relativitzem les coses".