Art per l'art

Hi ha un llibre franc¨¨s (Albert Casagne, La Th¨¦orie de l'art pour l'art en France, Par¨ªs, Lucien Dorbon, 1959) que explica m¨¦s b¨¦ que cap altre un fenomen que, essent com ¨¦s d'¨¤mbit continental, va agafar en especial les lletres del pa¨ªs napole¨°nic —perqu¨¨ aix¨° va passar, a Fran?a, en temps de Napole¨® III. He suggerit a m¨¦s d'un editor que el fes traduir, per¨° sembla que el pa¨ªs no est¨¤ per fioritures.

All¨¤, doncs, m¨¦s que enlloc, es va posar de moda que la literatura —cenyim-nos a ella, perqu¨¨ amb ella va comen?ar tot plegat, no tant amb la pintura, menys amb la m¨²sica— havia de satisfer nom¨¦s les exig¨¨ncies de l'ofici que comporta, sostenir-se per ella mateixa i deixar en segon lloc totes les determinacions de qualsevol altre ordre que, sens dubte, es conciten en l'obra liter¨¤ria: antropologia, sociologia, filosofia o religi¨®: en suma, tot el que no ¨¦s estil. La dita poesia simbolista francesa va anar per aquest cam¨ª despr¨¦s de Baudelaire —encara que Verlaine va dir: "De la Musique avant toute chose!", i no: "Bon estil, abans que res!", tot demostrant que la m¨²sica ¨¦s l'¨²ltim element del que la literatura podria prescindir; si ni aix¨° no hi ¨¦s present, llavors ja no en queda res—; per¨° el manifest m¨¦s clar sobre la q¨¹esti¨® es troba al fam¨®s prefaci a Mademoiselle de Maupin, de Th¨¦ophile Gautier (Ed. Lumen), poeta, amic i mestre de Baudelaire, al qual, d'altra banda, aquest va dedicar les seves "flors malaltisses".

'Pierre Michon presenta una obra mestra en la tradici¨® de l'art per l'art'

Hem fet aquest excurs nom¨¦s per donar a entendre que, si en alguna literatura del continent ¨¦s l¨°gic que perdurin aquestes formes de solipsisme est¨¨tic, o, simplement, d'esteticisme, ¨¦s a les lletres franceses. Pierre Michon, autor celebrat, i amb molta de ra¨®, pel llibre Vides min¨²scules, ofereix ara als lectors en catal¨¤ i en castell¨¤ una obreta d'enorme categoria est¨¨tica, com un prodigi de la llengua, anomenat Els Onze: en catal¨¤ a Club Editor; en castell¨¤ a Editorial Anagrama, tots dos calents, el segon en una traducci¨® que admira per la seva gran qualitat, a c¨¤rrec de Maria Teresa Gallego: quasi Cervantes o Quevedo en estat pur.

El llibre, pel que s'ha dit m¨¦s amunt, parla d'una vaga tela, per¨° encara m¨¦s d'una bagatel.la, perqu¨¨ l'important ¨¦s com hi treballa el llenguatge, no la hist¨°ria. A la seva Hist¨°ria de la Revoluci¨® Francesa, Michelet va atribuir al pintor G¨¦ricault l'elaboraci¨® d'un quadre per enc¨¤rrec dels onze membres del consell "del Terror" durant el per¨ªode aix¨ª anomenat de la transformaci¨® de Fran?a: Billaud, Carnot, els dos Prieur, Couthon, Robespierre, Collot, Bar¨¨re, Lindet, Saint-Just i Saint-Andr¨¦. Les dades que ofereix Michelet s¨®n molt ambig¨¹es; la major part semblen fruit d'una mem¨°ria que acusa el pas del temps i fa emergir la fantasia, i, en suma, el fet ¨¦s que mai no s'ha vist cap quadre que representi els onze terror¨ªfics en cap rac¨® de cap museu de Fran?a.

Michon bateja el pintor amb un altre nom, Fran?ois-?lie Corentin, i ordeix un text prodigi¨®s a l'entorn de qu¨¨ significa un quadre aix¨ª, els termes en qu¨¨ li va ser encarregat al pintor, la relaci¨® entre pol¨ªtica i representacions ic¨°niques, i fins i tot l'ess¨¨ncia de l'art —per aix¨° acaba amb una citaci¨® de Lascaux—, i m¨¦s coses. Una sobretot, com ja s'ha dit: un domini en l'articulaci¨® del llenguatge —des dels noms i els adjectius fins als pronoms i els articles, per no parlar del ritme de les frases— com ¨¦s inhabitual veure-ho avui dia.

Michelet ja havia escrit que la veritable "pintura hist¨°rica" nom¨¦s era tal cosa quan s'esfor?ava a no voler representar la Hist¨°ria. Michon ha vingut a fer-nos veure, una vegada m¨¦s —aix¨° ja va passar amb Salamb¨®, de Flaubert—, que, quan una hist¨°ria ¨¦s observada a la menuda (tractar coses min¨²scules i vides petites li agrada molt), la pintura en el seu cas, com succeeix tamb¨¦ amb el tractament de la literatura o de la m¨²sica, emergeixen universos de significaci¨® aparentment insignificants, per¨° que s'aguanten sols sense vacil.lacions, a m¨¦s de ser un correlat de la vida.