Bons

Un senyor d'uns seixanta anys obre la porta, diu "bona tarda" i s'asseu al fons de la sala annexa al consultori. Esbufega una mica, com si tingu¨¦s una bronquitis asm¨¤tica, mentre s'espolsa l'americana amb cura, sobretot quan passa la m¨¤ per sobre la solapa que exhibeix un brillant escut del Bar?a. Un cop refet, respira a fons, fa un cop d'ull, ens creuem la mirada, conscients tots dos que no hi ha ning¨² m¨¦s, i abaixa el cap. Al fil musical sona un txa-txa-txa que fa venir son.

Ara ja em toca a mi. Estic pendent que surti el doctor en persona i anunci? el meu nom. La infermera, que ¨¦s una dona exquisida, d'una bellesa serena, molt professional i alhora humana, ¨¦s al rebedor per atendre les visites quan arriben i quan se'n van, pendent, d'altra banda, de les necessitats del doctor. Ja estic endormiscat quan tot d'un plegat sonen Els Segadors a tota pastilla i, com un acte reflex, em poso dret davant la sorpresa del senyor que m'acompanya, que es treu un m¨°bil de la butxaca i triga ben b¨¦ un minut a respondre: "Digueu-me?"

No sento qui hi ha a l'altra banda, per¨° dedueixo que ¨¦s una senyora que actua com a secret¨¤ria o consellera.

—"Ah, hola, digue'm maca!", diu el senyor.

—"Has fet molt b¨¦, molt b¨¦!", repeteix tot sovint.

Entenc, al cap d'una mica, que la senyora maca s'ha tret de sobre alg¨² que volia col.locar bons de la Generalitat al senyor o b¨¦ la senyora que li demanava consell.

—"Molt ben fet, maca", repeteix. Digues que no quan tornin a telefonar.

—"Qu¨¨ diuen que ¨¦s invertir en seny? Au va, catal¨¤ s¨ª, per¨° ximple no... S¨®n tots una colla de fantasmes. I, a m¨¦s a m¨¦s, estan escurats, ben escurats. El president saltar¨¤ aviat i ves a saber qui pujar¨¤, qu¨¨ passar¨¤.

-"S¨ª", repr¨¨n el senyor despr¨¦s d'haver escoltat la senyora maca. "Si guanya en Mas ning¨² no sap... Encara recordo el que va passar amb en Jordi Pujol i la Banca Catalana. No v¨¤rem veure ni un duro, i aleshores era una ¨¨poca bona, corria cal¨¦ i no com ara.

—"Molt b¨¦ maca, Aix¨°, aix¨°. Millor un banc, un bon banc, un banc sempre ¨¦s un banc".

El senyor tanca el m¨°bil que porta l'himne dels Segadors com a sintonia i des del qual retransmet la seva vida, esbufega de nou, es torna a espolsar l'americana i vigila molt que l'escut del Bar?a estigui ben lluent. Pel parlar diria que ¨¦s de les comarques de Girona, que ha vingut a veure el Bar?a-Ceuta, que ha aprofitat el viatge per fer-se visitar i, per la seva manera de fer, m'atreviria a dir que encara tindr¨¤ temps de veure's amb alg¨² amb qui es veu de tant en tant amb una certa discreci¨®.

Estic a punt de demanar-li tot el que penso quan surt el doctor i em crida pel nom.