Lli?¨® de ret¨°rica po¨¨tica

POESIA COMPLETA

?ngel Guimer¨¤

Edici¨® de Blanca Llum Vidal.

Edicions de 1984. 448 p¨¤gines.

25 euros.

?ngel Guimer¨¤ (Santa Cruz de Tenerife, 1845 — Barcelona, 1924) ¨¦s l'autor de la Santa Espina —"Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol"—, de lletres de sardanes com la de les Monges o les Fulles seques, de t¨ªtols com Darrer plant d'En Clar¨ªs o Mort d'En Jaume d'Urgell. Llegir els seus versos ¨¦s com tornar a casa; sempre ens fan l'efecte d'haver-los sentit abans, fins i tot quan no ¨¦s aix¨ª, perqu¨¨ desvetllen en el nostre record ecos de la infantesa, de papers vells, de llibres de l'avi, de tonades apreses al bressol i davant la llar, d'emocions rom¨¤ntiques en el sentit m¨¦s popular del terme.

No ¨¦s una edici¨® cr¨ªtica, sin¨® una reedici¨® per llegir del Guimer¨¤ poeta

Cal fer abstracci¨® del rigor hist¨°ric i fruir de l'entusiasme ¨¨pic

Si ja l'avantguardista Manifest groc (1928) de Dal¨ª, Gasch i Montany¨¤ denunciava "la influ¨¨ncia sentimental dels llocs comuns racials de Guimer¨¤", dif¨ªcilment ser¨¤ llegit ara si no ¨¦s per inter¨¨s acad¨¨mic. Ben mirat, ¨¦s estrany que tinguem a la m¨¤, en un sol volum, els dos llibres de poesia que Guimer¨¤ va publicar, el primer de 1887 i el segon de 1920 —immune per¨° a l'embranzida noucentista—. No es tracta d'una edici¨® cr¨ªtica, sin¨® d'una reedici¨® que s'ha limitat a regularitzar l'ortografia dels poemes; a m¨¦s d'un breu pr¨°leg de presentaci¨® i un ep¨ªleg cr¨ªtic d'Arnau Pons, s'ha rescatat una confer¨¨ncia d'Eduard Girbal i Jaume, del 1934, en funcions de semblan?a biogr¨¤fica.

Res m¨¦s lluny dels gustos de l'¨¨poca actual que l'evocaci¨® que fa Guimer¨¤ de moments decisius en la hist¨°ria de Catalunya i dels seus herois providencials, igualment com el sentimentalisme de les seves escenes populars, en ambients idealitzats i plens de fe senzilla; afegim-hi encara l'obvietat del seu prop¨°sit, l'escassa dist¨¤ncia amb els pretextos de les seves composicions. I tanmateix va gaudir d'una popularitat immensa que contrasta amb la seva vida discreta i el seu car¨¤cter retret. Qualsevol catal¨¤, per poc documentat que estigui, posat a dir una obra del nostre teatre, de seguida li vindr¨¤ al cap Terra baixa —contraposici¨® de la bondat inherent al vell ordre rural amb la maldat que ve de la urbs i dels nous temps industrials: una visi¨® del m¨®n present en tota la seva obra—, i adaptacions recents de Mar i cel o La filla del mar mantenen viva la seva reputaci¨® en l'escena.

Per¨° abans que aix¨°, i sempre, va ser poeta. Fins i tot l'activitat com a publicista i el comprom¨ªs pol¨ªtic catalanista semblen una conseq¨¹¨¨ncia obligada de la seva missi¨® com a recreador dels mites de la tribu. Sap tocar molts registres, des de poemes de circumst¨¤ncies fins a aut¨¨ntics himnes patri¨°tics, delicades estampes costumistes i faules de pietat religiosa; destaquen especialment els poemes m¨¦s llargs, mon¨°legs i composicions de tema hist¨°ric, no exclusivament catal¨¤, tamb¨¦ extrets del m¨®n cl¨¤ssic o la B¨ªblia, en qu¨¨ pot posar en joc la seva experi¨¨ncia teatral.

Un dels trets que destaca Xavier F¨¤bregas, historiador del teatre catal¨¤, ¨¦s que Guimer¨¤ va ser un creador de personatges; s¨®n aquests que ens comuniquen els conflictes que pateixen amb les seves pr¨°pies paraules. El dramaturg recorre al poeta perqu¨¨ vol commoure, i el poeta reclama al dramaturg una trama en qu¨¨ projectar-se i sobretot un p¨²blic a qui adre?ar-se. La destresa en la descripci¨® i els brillants cops d'efecte verbal constitueixen, encara ara, una lli?¨® de ret¨°rica, sense que siguin cap obstacle insuperable algunes expressions que a hores d'ara ens semblen castellanismes flagrants —dit sigui de passada, Guimer¨¤ va tenir les seves discrep¨¤ncies amb la reforma de Fabra—. Per gaudir-ne, aix¨° s¨ª, cal fer abstracci¨® del rigor hist¨°ric i deixar-se endur per l'entusiasme ¨¨pic.